Dotze coses que quedaran del 2020 (i II)

 

“Al final, el dolor passa i queden les eines, els aprenentatges, la valentia.”

“Quan en la vida venen maldades, i sempre passa en algun moment (“i qui no té que esperi...”), la xarxa de la gent que estimem i ens estima és la que no ens deixa caure. Mira de no sofrir sol. Mira que la gent que estimes no sofreixi sola.”

 https://benestaremocional.blogspot.com/2020/08/no-tinguis-por-de-la-fosca.html

 

 

 

 

 

 

“Recordarem aquest 2020 la resta de la nostra vida”, diu Mark Manson en el seu blog (vegeu https://markmanson.net/life-lessons-from-2020). Els seus lectors li han ajudat a construir un decàleg sobre el que deixarà l’any en la visió que tenim de la vida i entre el que han comentat podem destacar coses com:

sabem el que realment ens importa quan ho podem perdre;

les crisis no canvien la gent, simplement amplifiquen les seves tendències naturals;

les petites coses són les més importants;

la distància social s’ha convertit en un gran filtre que ens ha ajudat a esclarir els nostres cercles d’intimitat;

amb moltes coses bones en vénen de dolentes i a l’inrevés;

l’alentiment forçat de les nostres vides ens ha fet fruir més de les coses i tenir una sensació estranya del pas del temps;

sempre subestimem la nostra resiliència i la nostra capacitat de superació;

la por no ens deixa pensar;

el consumisme ens feia viure per sobre de les nostres possibilitats;

inclús en el pitjor dels moments, sempre pots ser fidel als teus valors i donar passes per tal de ser la persona en la que et vols convertir.

Per altra banda, aquí, en aquest blog, vam continuar la segona part del 2020 en la línia d’aprendre el que ens podia servir per construir aquesta persona que volem ser, la millor versió de nosaltres mateixos.

 

7.- Sortir de la nostra zona de confort és molt difícil. El nostre Jo, la nostra veu interior, la nostra Ment, el nostre Dictador ens recordarà contínuament que NO podem fer el que anem a fer, que no som el tipus de persona adequada o que, tanmateix, no ho aconseguirem.

Ara que comencem l’any i moltes persones intentaran posar en marxa algun canvi a la seva vida, convé que recordem que ens trobarem amb una sèrie d’obstacles als canvis, en forma de pors o vergonya o sentiments d’inadequació (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/la-3a-veu-i-els-canvis-o-com-superar.html). La xerrameca interior ens bloqueja en moltes ocasions. Per tal de superar-la,

·        hem d’aconseguir tenir una mentalitat de creixement (els errors formaran part del procés),

·        mirar de coincidir amb altres persones que ens ajudin a mantenir-nos en el camí del canvi i

·        mantenir una motivació intrínseca (centrar la teva atenció en els teus valors i no en la comparació social).

La por als canvis és normal. Aprendre a veure les conseqüències de les nostres accions pot ajudar-nos a seguir endavant amb el que volem que passi (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/09/superar-la-por-ser-mes-valents.html). Tanmateix, hem de recordar sempre que el nostre benestar està associat als nostres hàbits i, aquests, tenen a veure amb la vida de fem, amb les relacions que tenim, amb els nostres valors i amb com ocupem el temps de la nostra vida (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/05/les-3-equacions-del-benestar-emocional.html).

 

8.- El camí cap a la saviesa passa per l’acceptació de les nostres emocions. Aquesta és una passa imprescindible per tal de poder aconseguir actuar en funció dels nostres valors i, per tant, viure una vida amb sentit, entrega i passió.

Els estudis ens indiquen que encara que els pares, davant situacions traumàtiques, intenten "protegir" els nins de la part fosca de la realitat, els nins que expressen les seves pors, que tenen un espai per fer-ho, estan més sans física i mentalment. Parlar del que ens fa por, posar-hi paraules i etiquetes fa que gradualment ens faci menys por. El mateix amb la tristesa (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/05/4-pautes-per-ajudar-als-fills-ser.html).

L’acceptació de les nostres emocions negatives, acompanyada de la compassió autèntica (la capacitat de veure les coses tal i com són), ens permetrà generar uns bons hàbits, una bona connexió amb els altres i amb nosaltres mateixos i també amb els nostres valors. Aquest és el camí cap a la saviesa generada per l’agilitat emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/06/un-cami-cap-la-saviesa.html)

  

9.-   Una manera de posar en marxa la resposta de calma i, de retruc, habilitar una altra vegada el nostre cervell executiu (amb el Còrtex Prefrontal i la seva habilitat per pensar solucions) és l’activació del nervi vago.

 

La calma és un súperpoder. Ens permet decidir en lloc de reaccionar. Ens permet actuar d’acord amb els nostres valors i no deixar-nos dur per les nostres emocions. Però, com podem activar aquesta sensació de calma, aquest espai per decidir el que realment volem? La resposta la trobarem en el Nervi Vago i la seva capacitat per activar les funcions del SN Parasimpàtic (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/05/trobar-la-calma-enmig-de-la-tempesta.html)

Per tant, recorda: respira, canta, connecta amb els altres, dóna’t banys de natura, posa’t gel o dutxa’t amb aigua freda, medita...

 

10.- La nostra atenció és com el focus que il·lumina l’obscuritat. I pot treballar-se per tal de gestionar la seva força i la seva flexibilitat. L’atenció és l’eina per arribar a la flexibilitat cognitiva i emocional, els nostres valors hi donen la direcció i la potència.

 

No conten els anys de vida, sinó la vida en els anys. Podem viure bé a pesar de les circumstàncies quan donem prioritat al que trobem que realment és important. Els que tenim sort a la vida, en tenim no perquè ens deixin de passar coses negatives, fins i tot horribles; en tenim perquè, quan venen maldades, podem mantenir la nostra atenció centrada en activitats que ens donen sentit (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/06/pau-dones-confinament-i-flux.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2020/08/ara-que-en-tinc-56.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2020/08/estimat-kiko-ara-fa-9-anys.html)

Si vols estar bé en moments difícils o d’estrès, mira de centrar la teva atenció en alguna cosa més gran que tu mateix: el benestar d’algú altre, el sentit profund de la teva feina, la possibilitat de fer la vida més agradable als altres... (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/08/no-tinguis-por-de-la-fosca.html)

 

11.-   Viure més i millor està relacionat amb la presència de relacions profundes i la integració social (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/09/viure-mes-i-millor.html).

 

Les connexions entre persones són l’element més important a l’hora d’entendre la qualitat de la nostra existència i la nostra supervivència. Per una banda necessitem relacions profundes, aquelles en les que ens sentim més nosaltres mateixos que mai, aquelles que ens donen seguretat (les que estan en el centre del nostre cercle d’intimitat, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/12/els-5-cercles-dintimitat-o-les.html). Per l’altra, necessitem formar part d’una comunitat, bàsicament perquè ens dóna l’oportunitat d’entrar en connexió amb altres persones, de tenir contacte ocular i recordar als altres que ens importen, de ser amables i agraïts, amb tot el que això suposa (és a dir, necessitem relacionar-nos amb els cercles més externs, amb amabilitat).

Aquesta pandèmia ens ha recordat la importància d’aquesta part de la nostra humanitat. Per altra banda, els experts ens han demostrat que el reconeixement de la comunitat és el que, al final, determina l’èxit en moltes ocupacions (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/11/la-formula-de-lexit.html) .

 

12.- Aprendre a veure la resposta de l’estrès com un recurs, com una manera de mobilitzar la pròpia energia en el moment en què es necessita, fa que entrem en acció i construïm resiliència (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/12/quan-lestres-tajuda-creixer.html).

 

Acceptar les emocions que vénen amb el que no es pot canviar, veure els canvis com a reptes i tenir una actitud de cura cap als altres és la clau per tal de viure bé en temps de crisi i de construir resiliència. L’estrès, ens adverteix Kelly McGonigal, només és dolent quan se li apliquen tres condicions:

1.- ens sentim incompetents per afrontar-lo;

2.- ens apartem dels demés quan l’experimentem;

3.- no li veiem el sentit i el trobem completament absurd.

Per tant, si aquest any ens ha ensenyat res sobre resiliència és que aquestes observacions són certes. Quan hem fet el que hem pogut pels altres, hem connectat amb els nostres sentiments, hem desconnectat de les notícies, hem fet el que podíem i havíem de fer, hem mantingut lubricats els nostres cercles d’intimitat i hem reflexionat sobre els nostres valors, l’estrès ens ha deixat noves eines, noves visions, noves experiències...

I una vida amb sentit, entrega i passió.

 

Moltes gràcies. Estic profundament agraïda al camí que em permeten fer les lectures i la necessitat de comunicar-ho al blog. Estic profundament agraïda a la possibilitat d’aprendre i de recordar el que realment és important a la vida.

Que tinguem sort i trobem el que ens ha mancat...

Una abraçada virtual