Benestar emocional

"Saps que ara som jo la germana petita? M’heu deixat sola en aquest paper, amb els dos grans. M’heu deixat amb la sensació que no he aconseguit fer alguna cosa bé, que no hauria de ser així, que tot és antinatural...A vegades, em sento com quan érem petits i jo havia de fer que féssiu una cosa o que no ploréssiu...No ho aconseguia i em sentia fatal, pel que estava passant, per no poder fer que les coses sortissin bé...Culpable. Trista. Sola."  https://benestaremocional.blogspot.com/2017/08/estimat-kiko-ara-fa-sis-anys.html   "El dol és un procés. I sorprèn. Sorprèn perquè no està fet de tristesa, només.En el camí que ens empeny a acceptar la presència de la mort, hi hem de deixar la por, la ràbia, la desesperació, la impotència, la solitud, la pena. Hem d’aconseguir tornar a sentir que la vida, a pesar de les absències, pot ser fluida. Tal vegada és això el que ens costa més aconseguir en aquest procés: fluïdesa. Fins que, després de molt temps, torna a presentar-s

  “Les bones relacions ens ajuden a viure durant més anys. La parella de manera inconscient regula el sistema nerviós de l’altra persona per tal de beneficiar-se mútuament. El ritme cardíac es sincronitza. La respiració es sincronitza. Inclús l’alliberació d’hormones s’harmonitza. En els moments d’estrès, una abraçada, una carícia o una paraula amables per part de la parella ens ajuda a calmar el cos.” https://aeon.co/essays/does-buddhist-detachment-allow-for-a-healthier-togetherness Què podem oferir des de la Psicologia Clínica a les parelles per tal que durin i experimentin benestar i creixement personal? Aquesta és la pregunta que des dels anys 80 intenta contestar de manera científica John Gottman (vegeu l’entrada https://benestaremocional.blogspot.com/2013/03/la-rutina-de-les-cinc-hores-magiques.html ) i ara, juntament amb la seva dona, la psicòloga clínica Julie Gottman , presenta els resultats de les seves investigacions en el llibre “ The Science of Co

"En Pere ens va dir que, encara que no havia pogut triar el moment de partir, estava content i agraït. Agraït de tot l’amor que havia pogut sentir durant tota la seva vida. “M’he sentit molt estimat”, va dir, “He estat un privilegiat”. Va agrair la intensitat de la vida viscuda. Va citar en Joan Margarit per reafirmar la plenitud del temps del que havia pogut fruir."  https://benestaremocional.blogspot.com/2017/07/comiat-del-meu-germa-pere-vicens.html Estimat Pere, Dia 13 de juliol ens vas dir que el temps estava a punt d’acabar-se, que la mort, que havies esquivat lluitant com un valent, havia reprès el seu camí i que et deixava un poc més de temps per tal de poder deixar les “coses arreglades” (eufemisme de “he de mirar d’assegurar-me de que quan jo ja no hi sigui els nins i n’Antònia estiguin bé”).  La conversa va seguir el teu ritme, vas marcar els tempos, els temes i vas voler deixar clar que la proximitat de la mort només feia que recor

“La majoria de problemes que ens fan patir a la vida , segons  Ellis , no provenen de la nostra infància o de traumes no resolts, sinó que  són el resultat de com interpretem la nostra realitat a partir de les creences sobre nosaltres mateixos  (“ no som prou bo i no em podem passar coses bones ”, per exemple),  sobre els altres  (“ la meva mare hauria de ser capaç de veure i entendre les meves necessitats, en cas contrari es demostra que no és bona persona ”, per exemple) o  sobre el món  (“ el món hauria de ser just i proporcionar-me el que em mereixo ”).” https://benestaremocional.blogspot.com/2016/12/veritats-brutals-que-poden-ajudar-te.html Estimada, ara ja has arribat als 20, al moment en què es consoliden les estructures cerebrals, el moment en què el món torna gran, que apareixen persones noves, que proves coses noves, que comences a pensar que les coses depenen de les teves eleccions...Estimada Júlia, voldria que recordessis allà on anessis que des del teu ni

“ Una conversa amb un amic que us omple plenament ”, expliquen els autors de “ El camí ”, “ no només us fa sentir més connectats, és que us fa sentir més vius ”. La connexió s’ha de treballar. ” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/04/la-musica-i-les-arts-ens-fan-mes-humans.html Lisa Feldman Barrett és una estudiosa de les emocions i de les relacions. Considera que una bona vida es troba gràcies a unes bones emocions i que aquestes es poden aconseguir gràcies a la combinació de saber llegir els nostres estats corporals i tenir un gran vocabulari sobre les emocions i les situacions que vivim. Aquesta combinació, explica (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/02/parlem-democions.html ), proporciona el que ella anomena granularitat emocional i, de retruc, també agilitat emocional , la capacitat de respondre de manera flexible davant les circumstàncies de la vida. En un article recent (vegeu https://aeon.co/essays/does-buddhist-detachment-allow-