dissabte, 25 de maig de 2019

Els 5 signes de l’amor no saludable


“Quan veiem l’amor com una combinació de confiança, compromís, cura, respecte, coneixement i responsabilitat, podem treballar per tal de desenvolupar aquestes qualitats o, si aquestes ja formen part del que som, podem aprendre a estendre-les més enllà de nosaltres mateixos” bell books “all about love”
“És molt important basar les teràpies de parella en augmentar les interaccions positives i el problema fins ara era que no havien trobat una teoria prou potent en la que basar-se per tal de fer-ho. Els estudis consultats pels Gottman indiquen que per tal de fer intervencions efectives en parelles s’ha de treballar no només l’objectiu de minimitzar els conflictes sinó de promoure la positivitat de les interaccions gràcies a potenciar la intimitat i els sentiments d’amistat." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html

“Les bones relacions ens ajuden a viure durant més anys. La parella de manera inconscient regula el sistema nerviós de l’altra persona per tal de beneficiar-se mútuament. El ritme cardíac es sincronitza. La respiració es sincronitza. Inclús l’alliberació d’hormones s’harmonitza. En els moments d’estrès, una abraçada, una carícia o una paraula amables per part de la parella ens ajuda a calmar el cos.” https://aeon.co/essays/does-buddhist-detachment-allow-for-a-healthier-togetherness

“(...) la parella perfecta no és algú que no crea problemes en la relació, la parella perfecta és algú que crea problemes en la relació que fan que et sentis bé quan intentes solucionar-los” https://qz.com/884448/every-successful-relationship-is-successful-for-the-same-exact-reasons/







Quins són els signes de l’amor no saludable? Katie Hood ho explica en la seva xerrada a TED sobre les relacions (vegeu https://www.ted.com/talks/katie_hood_the_difference_between_healthy_and_unhealthy_love ). Ho fa amb la intenció de donar-nos uns referents a l’hora de saber quan estem, o ens estan, estimant “malament”, per donar eines a les persones que ens estimen per tal de que ens ajudin en cas de que això ens passi i per aconseguir trobar les eines que ens puguin permetre millorar per tal d’estimar millor als altres.

Els 5 indicadors als que hem d’estar atents són:

1.     La intensitat de les interaccions.
Encara que al principi de les relacions les persones estem molt obsessionades amb la pròpia relació i amb l’altra persona i tot sembla molt intens, hem de tenir en compte que una alta intensitat emocional sol ser un indicador de potencials problemes. Les coses es treuen de lloc, es parla “en calent”, tot sembla una qüestió de vida o mort...

La falta d’humor, el dramatisme, ens poden portar a la falta de perspectiva. Quan l’altra persona imposa un ritme emocional d’alta gama, sense deixar espai pel nostre propi ritme, hem de preocupar-nos. Hem de fer cas de les sensacions que ens envien les vísceres de que la situació, encara que emocionant, és incòmoda. L’altra persona ens està envaint en tots els sentits: ens crida molt, està pendent de nosaltres, ens demanda tot el temps... Pot ser tot això sigui la primera passa cap a un sistema que està fent les primeres passes per tancar-se en ell mateix.

2.     L’aïllament social.
Quan l’altra persona comença a parlar-nos malament dels amics, de la família, a pressionar per tal que no quedem amb els altres, s’està iniciant un procés que pot acabar amb el nostre aïllament social. Si acabem per dependre només de la nostra parella, acabarem amb una sola referència emocional, tancats en una subcultura que normalitza només el que prové d’ella.

L’aïllament és el resultat de sembrar llavors de dubte sobre totes les relacions anteriors a l’aparició de la parella. Quedem només amb la parella. Fem coses només amb ella. Però, encara que al principi això sembli una prova de l’enfortiment de la relació, hem de recordar que la clau d’una relació saludable és la independència de cada una de les persones que en formen part.

3.     L’extrema gelosia.
Les manifestacions de gelosia es consideren, equivocadament, com a signes d’interès i d’amor. Tanmateix, la gelosia, acompanyada d’acusacions i de demandes d’afirmació d’amor, és una altra cadena que pot tancar més l’espai en el que es col·loca la relació. La gelosia extrema s’acompanya de desesperació, por i amenaces.

La gelosia extrema és una excusa per reivindicar la necessitat de control i per acabar amb l’espai propi i les amistats pròpies. 

4.     El menyspreu, el menysteniment.
Quan les paraules són armes per envestir a l’altra, ja estem clarament en el terreny de l’amor no saludable. Evidentment, tots ho hem fet i patit alguna vegada, però això no vol dir que no ens afecti. Menysprear dona com a resultat dolor, inseguretat i por.

Tal vegada l’altra persona comença a contar coses que no ha de contar o a fer bromes sobre coses personals que incomoden. Després, quan intentes comunicar el teu malestar, la persona et tracta de “massa sensible”, de “fer una drama de no res” i de que “realment tens un problema”. Però has de recordar que les relacions tenen sentit si ens donen seguretat, si ens fan sentir segures, respectades i estimades. Hi ha d’haver confiança i lleialtat.

Una relació es fa de cada vegada més tòxica quan els insults esdevenen part de la pròpia relació. Encara que l’altra persona intenti curar les ferides que ha fet, prometent que mai tornarà a passar, hem de recordar sempre que la pròxima interacció negativa començarà amb la intensitat amb la que ha acabat la darrera que hem patit.

5.     Volatilitat. Canvis imprevisibles d’humor.
Quan comencen les amenaces de ruptura i les promptes reconciliacions, la volatilitat emocional s’accentua. Frustració, discussions, malestar, reconciliacions, moments màgics...

Les dinàmiques que es creen amb les relacions s’estabilitzen. Fins i tot les negatives. El perdó no garanteix que l’altra persona sigui capaç de sortir de la dinàmica dels insults i els comentaris despectius (vegeu sinó https://benestaremocional.blogspot.com/2012/11/la-cara-obscura-del-perdo.html ).

Per altra banda, quan una relació té els 5 signes molt marcats esdevé una relació abusiva i és hora de demanar ajuda. Trencar la relació sense demanar ajuda pot ser perillós. L’intent de rompre pot ser un detonant de violència.


Katie Hood ens recorda que no es tracta només de cercar aquests marcadors en les relacions romàntiques. Poden presentar-se en qualsevol tipus de relació: amb els amics, la família, els companys de feina... El que importa és ser capaços de fer un autoseguiment de les conductes no saludables per poder millorar les nostres relacions i la nostra manera d’estar en el món.

Bona reflexió!


El contrast de les bones relacions amb les no saludables ens recorda la importància de triar bé la nostra “dieta emocional”.

dissabte, 18 de maig de 2019

Èxit i benestar emocional?


"Ser feliç és sentir-se capaç d'espifiar-la" Marina Garcés

 “Un altre gran problema que tenim amb els nostres pensaments és que ens les prenem massa seriosament. Són suggeriments. Possibilitats. Però no són ordres. Els pensaments sovint són el resultat de la parla de la part més baixa del cervell. Necessites posar el teu còrtex prefrontal al cas per tal d’examinar-los de manera rigorosa abans de començar a actuar condicionat per pors i ansietats ximples” Eric Baker

“Pensa que la teva ment és una bústia de suggeriments. Està pensada per ajudar-te i servir als teus interessos, però no sempre funciona bé. La ment va rebent sempre nous pensaments/suggeriments, però no sempre s’han de prendre seriosament. Cada pensament és el que és, simplement un suggeriment i només tu pots decidir fins a quin punt s’ha de prendre en consideració. No pots controlar el que entra en la bústia, però ets lliure de NO actuar en funció del que hi entra. El poder que tenim ve de la capacitat de NO HAVER DE FER NI HAVER D’ACTUAR d’acord amb el que pensem.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/09/posem-per-exemple-una-cosa-tan-simple.html

“En aquest llibre he ofert dos arguments relacionats. El primer és que comportar-se de manera virtuosa –sent honest, diligent, cooperatiu- porta a millors resultats finals que mirar solament pel propi profit. El segon és que les emocions morals com la gratitud, la compassió i l’orgull ens donen l’autocontrol que construeix relacions amb els altres i beneficia als nostres jo futurs. El que encara no he dit és que millorar les relacions socials aporta dos bons addicionals. El primer és que els llaços socials, per ells mateixos, aporten solidesa i perseverança. El segon és que simultàniament ens ajuden a combatre una de les plagues més doloroses de la vida moderna: la solitud” David DeSteno “Emotional Success”

Una cosa val “la quantitat de vida que hem de donar a canvi d’ella, de manera immediata o durant un període de temps” Henry D. Thoreau







En un món de cada vegada més individualista i sectari crida l’atenció el fet que els estudis assenyalin que el fet de gaudir de relacions profundes i de sentir gratitud cap al que tenim ens fa més feliços que el que ens volen vendre des dels mitjans de comunicació i les institucions.

Ara, en el món de l’educació, tenim la temporada dels exàmens finals i de la selectivitat que han de passar els que acaben el batxiller (bé, hauríem de dir “els privilegiats del sistema que han aconseguit superar el batxiller”: els que tenen el cervell “estàndard” que es prioritza ara, els que venen d’una classe socioeconòmica mitjana-alta, els que no han tingut malalties greus, no han patit maltractament, ni tenen un perfil neuropsicològic diferent...). I la psicosi de no poder triar “el que toca, el que donarà accés a una bona feina” està desfermada.

Tanmateix, els estudis indiquen que triar la “millor” universitat no dóna el millor rendiment, sinó que, en moltes ocasions, la “mala sort” de no poder entrar als estudis més valorats pot ser, en el fons, la clau d’una millor adaptació i, fins i tot, d’un millor aprenentatge (gràcies a grups més petits i ben cuidats i cercles socials més acollidors pel fet d’estar en localitats més petites).

Un no sap mai la sort on és”, deia el meu sogre. I, realment, si féssim un reclam per tal que persones adultes parléssim de les eleccions, en principi equivocades, que van fer de joves, trobaríem que el que semblava clarament una sort va convertir-se amb dissort i a l’inrevés, en moltes ocasions.

Els pares estan tan nerviosos, o més, que els fills. I pensen que tenen la clau del futur. Però, com explica Alison Gopnik a “Padres carpinteros y padres jardineros”, l’evolució ens recorda que la nostra visió, la dels adults d’ara, és el fruit del nostre passat. Si féssim cas del que indiquen els estudis, faríem bé de deixar que els adolescents es regissin pels seus interessos i per aquelles coses que les fan sentir millor. Ells sí que estan més en la línia que condueix cap al futur. No els que vam néixer al segle passat.

Tanmateix, la felicitat dels nostres fills estarà més marcada per la seva flexibilitat emocional i cognitiva que per les seves notes i les universitats que les vulguin acollir. I, aquests aspectes tenen a veure amb el que Eric Baker al seu blog anomena “5 rituals que la neurociència revela que ens fan feliços” (vegeu https://www.bakadesuyo.com/2019/05/neuroscience/ ). Baker, seguint el llibre d’Alex Korb,“The Upward Spiral Workbook”, explica que podem potenciar el nostre benestar emocional si ens centrem en aquests cinc aspectes:

1.     Aprendre a posar en dubte els pensaments inútils.

Encara que estem convençuts que la felicitat, la seguretat i el benestar vindran de la mà dels diners, l’estabilitat, les vacances o l’èxit, el cert és que el que hi influeix més són els pensaments que ens roden pel cap. Els nostres pensaments ens afecten molt pel fet que condicionen la nostra atenció. I ens els prenem massa seriosament, com si estiguéssim obligats a acceptar-los o a explicar-los. Tanmateix, els pensaments són ocurrències i no hem d’actuar en funció de la seva presència.

Els pensaments polaritzats (blanc/negre, èxit/fracàs, reconeixement/desgràcia), les expectatives poc realistes (“no tindré dubtes sobre la meva vocació i els estudis m’agradaran, l’adaptació serà fàcil i sempre em sentiré bé”), l’atenció selectiva (només veure el que esperem veure), centrar-se en el problema i no en les solucions, veure els errors com a fracassos (i no com a oportunitats d’aprenentatge) i els pensaments que comencen per “hauria” (o no hauria, en pla “hauria d’haver fet una altra cosa”, “hauria de ser diferent”, “hauria de ser més ....... el que sigui”) són els grans enemics del benestar.

La majoria de pensaments espontanis provenen dels nostres centres emocionals. Estan tenyits per emocions o són el producte de situacions antigues que no recordem (com aquella sensació de tenir un cos “inadequat i lleig” que moltes dones arrastren des de la pubertat). I, en la majoria d’ocasions, són molt mals consellers. Abans de tenir-los en compte, haurien de passar un control de qualitat, el dels nostres centres executius prefrontals, decidint si ens porten a algun lloc o si, simplement, els hem de deixar córrer.

2.     Fer coses que sumin a la nostra vida.

Les nostres accions són la via per la qual podem reprogramar el nostre cervell i la nostra vida. I no parlem de grans accions, de grans canvis, com anar-nos-en lluny i canviar de vida; sinó de petites accions que ens canvien l’humor i ens fan sentir amb energia per fer el que realment volem fer.

Alex Korb ens proposa una llista de coses per fer:

·        Petites coses que et fan sentir bé (escoltar música, fer un passeig, prendre el sol...)
·        Petits objectius o metes (menjar més fruita, llegir un poc més, fer una cosa nova...)
·        Coses que ajudin als altres (fer voluntariat, participar en activitats col·lectives, fer algun donatiu...)
·        Exercici físic (no només per sentir-te millor, sinó per cuidar el teu cervell)
·        Activitats socials (cuidar la xarxa, proposar-se somriure als que ens anem trobant...)

3.     Tenir cura de les relacions personals.

Sabem que el benestar físic i emocional, i la salut, estan relacionades directament amb la qualitat de les nostres relacions (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/amor-relacions-sentit-la-vida.html ). Per tant, les relacions són una font de benestar. Es proposen unes preguntes per tal de treballar aquest aspecte:

·        Qui diries que t’aprecia o te té en alta estima, encara que hi estiguis o no d’acord?
·        Qui hi és sempre quan el necessites?
·        A qui pots cridar, enviar un missatge o fer una visita quan necessites suport emocional?
·        Qui pot donar-te bons consells o ajudar a prendre decisions?
·        Amb qui t’agrada passar temps?
·        Amb qui pots fer activitats?

Hem de tenir en compte, també, que els altres ens contagien i reforcen els nostres hàbits socials i emocionals. Si estem incòmodes amb determinades maneres de fer o amb els sentiments que ens desperten determinades persones haurem de considerar si ens convé estar amb ells.

4.     Abandonar els hàbits que ens perjudiquen.

Castigar-nos pel que fem malament no funcionarà si el que volem és canviar. Els estudis mostren que per tal de canviar hem de partir de les nostres fortaleses, del que ens agrada de nosaltres mateixos. Quines són les coses que t’agraden? A quines de les teves qualitats no renunciaries?

Una vegada que hem respost a la pregunta, podem entrar en acció (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/01/decidir-dissenyar-fer-la-felicitat-iii.html ).

5.     Practicar la gratitud.

La gratitud és un superpoder (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/11/practicar-la-gratitud.html ). Així de clar. La capacitat d’agrair prové de la capacitat de prendre distància de les coses, de tenir perspectiva. Per tal d’agrair hem de saber veure el plànol general del que està passant a la nostra vida.

Practicar la gratitud té un efecte contrastat sobre la salut, la qualitat de la son i sobre l’estrès. A més, millora la qualitat de la relació que tenim amb els altres, gràcies a fer-nos conscients de les nostres necessitats i de les dels altres.


Finalment, hem de recordar que el futur serà de les persones que són honestes, agraïdes i estan disposades a aprendre. Aquestes qualitats, fruit de la flexibilitat cognitiva i emocional, permeten tenir una veu pròpia potent, que ens converteix en membres valuosos de la comunitat i fa possible construir una vida amb sentit, entrega i passió. Això és el que hauríem de voler pels nostres fills.

Bona reflexió!