Benestar emocional

“Coratge és la mesura de la nostra profunda participació amb la vida, amb una altra persona, amb una comunitat, una feina; un futur. Per ser coratjós no fa falta anar a un altre lloc o fer una altra cosa, sinó fer-se conscients d’aquelles coses que sentim profundament i després viure amb les inacabables vulnerabilitats de les seves conseqüències. Tenir coratge és assentar profundament els nostres sentiments en el nostre cos i en el món: estar a l’alçada i viure d’acord amb les necessitats de les relacions que ja tenim, amb les coses que ja sabem que ens importen: una persona, un futur, una funció en la societat o amb el desconegut que ens ho demana i sempre ens ho ha demanat” David Whyte “Consolations” De manera inconscient, el nostre cervell, cada vegada que es troba amb algú amb el que es pot tenir una relació potencial, analitza tres elements: la confiança, el poder i el que suposa la interacció pel sentit del “jo” . La confiança . Els estudis mostren que per tal de

“Obro els ulls i la meva germana, Lu, s’està asseguda al costat del llit. (...) És pietat? Odio la pietat. A la fi té el control? Ella està bé. Jo estic malament. Són remordiments? La meva malaltia, la proximitat de la mort, assumptes no tancats? Vol estar aquí? És compulsió? Deure? Podria ser que l’importi? Vull que sigui això. No conec a la meva germana. Simplement, ha vingut. Simplement, va agafar un vol i va venir aquí. Això m’agrada. És comandona. Es farà càrrec de tot. Això m’agrada.” Eve Ensler “De pronto, mi cuerpo” Heidi Grant Halvorson és una psicòloga social que es dedica al món de l’empresa i es centra en temes de motivació i de les eines necessàries per a l’èxit. El seu darrer llibre tracta de la comunicació, “ No one understands you and what to do about it ”, i en ell intenta veure què hi ha al darrera de les dificultats que tenim quan volem entendre’s amb els altres . Per què és tan difícil que la gent entengui el que volem dir? Per què hi ha tants malenteso

“ El segon alè no té res a veure amb tenir o aconseguir o comprar possessions. És renunciar a tot, donar més del que pensaven que tenies, donar el doble del que has rebut. El que està per arribar és diferent a tot el que havies vist abans. La teva mort, la meva mort, és necessària, irrellevant i inevitable. No tinguis por, no, la mort no serà el nostre final. Ho serà la indiferència, ho serà la desvinculació, els danys col·laterals, els casquets polars fosos, la fam sense fi, les violacions massives, la riquesa grotesca ” Eve Ensler “De pronto, mi cuerpo” Eve Ensler és una activista americana que ha anat recorrent el món per tal de frenar la violència contra les nenes i les dones, creant el moviment global V-Day . El Congo i la creació d’un centre en aquest país centroafricà, castigat per una guerra cruel, van ser el seu darrer destí fins que van detectar-li un càncer d’úter en fase III-IV. En el seu llibre “ De pronto, mi cuerpo ” parla de com el dolor i la lluita pe

“Ens hem equivocat respecte a quina és la nostra tasca en la medicina. Creiem que la nostra missió consisteix en garantir la salut i la supervivència. Però en realitat, és molt més que això. Consisteix en fer possible el benestar. I el benestar té molt a veure amb les raons per les quals una persona desitja viure.” Atul Gawande “Ser mortal” L’any 1908, un filòsof de la Universitat de Harvard , Josiah Royce , va escriure un llibre titulat “ The Philosophy of Loyalty ”. Royce argumentava que els éssers humans necessiten lleialtat. L’única forma de que la mort tingui significat és veure’ns a nosaltres mateixos com a part d’alguna cosa més gran: una família, una comunitat, una societat. En cas contrari, la mort no és més que un horror . La lleialtat, diu Royce , “ ens resol la paradoxa de la nostra existència corrent, al mostrar-nos, fora de nosaltres, una causa més gran a la que servir i, dins de nosaltres mateixos, la voluntat que es deleix per tal de fer aquest servei, una v