dissabte, 31 de març de 2018

7 coses sobre el pensament

"Els obstacles que ens trobem quan volem convertir-nos en detectius o pensadors experts provenen de la nostra pròpia naturalesa. No estem preparats per a funcionar així contínuament. Fer tal cosa, seria el resultat d’un entrenament constant. El problema és que la ment humana actua en funció de dos sistemes de resposta. El primer és ràpid, intuïtiu, reactiu i “calent”; una espècie de vigilància mental que es troba en un estat continu de “lluita/fugida”. No exigeix esforç ni pensament conscient i actua com a pilot automàtic, de manera que està programat per tal de defugir el patiment i cercar el plaer" 
"L’altra sistema és més lent, més deliberatiu, més rigorós i més lògic i “fred”, però resulta molt més costós des del punt de vista cognitiu. No sol entrar en acció a no ser que es consideri necessari. De fet, només usem aquest segon sistema, més fred i serè, quan alguna cosa capta intensament la nostra atenció i ens obliga a aturar-nos."










Segons la nomenclatura que s’usa per a classificar les espècies, nosaltres pertanyem a l’anomenada Homo Sapiens Sapiens, som els “homes que pensen”. Però què significa exactament pensar? Com pensem?

El pensament es dona quan ens veiem en la necessitat de fer alguna cosa en una situació que no hem vist o viscut abans. Els processos implicats en la memòria i en l’aprenentatge ens han mostrat que, com a humans, el que fem és emmagatzemar informació en xarxes de relacions que ens ajuden a navegar per la realitat quan ens trobem amb situacions que ja hem viscut. Les Xarxes Neurals, una vegada consolidades, ens faciliten la vida per la via de no consumir els recursos escassos dels que disposem.

Les 7 coses que hauríem de tenir en compte si volem entendre els processos de pensament són:

1.- El nostre poder mental, la capacitat disponible per pensar, és limitat. El cervell intenta sempre conservar els seus recursos mentals. La manera que té de fer-ho és posar en marxa una sèrie de processos que “simplifiquen” la realitat. Un dels més usats és la categorització, que suposa agrupar coses del nostre món gràcies a tenir en compte les seves característiques comunes. Aquest procés d’agrupació està sempre en revisió. Una categoria útil és la que ni és massa ampla ni massa concreta, com per exemple, “arbre” (entre “planta” i “pi”) o “cotxe” (entre “vehicle” i “citroën C2 TDi”).

2.- Per tal de seguir el principi de l’economia cognitiva (no gastar més recursos dels que siguin necessaris) es persegueix un equilibri a l’hora de generar categories: prou perquè siguin útils, però no massa per no sobrecarregar el sistema. Per emmagatzemar la informació el cervell usa les Xarxes Neurals que hem vist quan hem tractat la Memòria. A mesura que es troba amb coses noves, es va modificant la xarxa de cada categoria.

3.- A partir del que sabem fem prediccions sobre el que ens anem trobant. El cervell és una màquina de predicció. Bàsicament, fa suposicions sobre el que ens podem trobar a la realitat. Però per tal de reduir la quantitat d’informació que s’ha de processar, usem el que s’anomenen Heurístics. Un dels més destacats és el de Disponibilitat: creiem que determinades coses són més probables perquè són fàcils de recordar o imaginar. Això ho veiem, per exemple, amb la por als taurons. Un altre exemple és l’heurístic d’Ancoratge: si hem de fer una estimació sobre una quantitat, tenim tendència a agafar com a referència un número que acabem de sentir o veure (si ens donen una dada abans de demanar-nos alguna quantitat, el cervell parteix d’aquesta quantitat: “Avui és dia 28, quin dia va néixer Einstein?”. Curiosament la resposta que donarem estarà molt a prop del 28)

4.- Les decisions basades en els heurístics, encara que més imprecises o fins i tot errònies, estalvien energia mental. Quan prenem decisions d’aquesta manera estem usant el que s’anomena Sistema 1 de pensament. Quan en fem ús, les decisions són ràpides i gairebé automàtiques i inconscients.

5.- Quan “ens aturem a pensar” de manera conscient en una decisió, estem entrant en el que s’anomena Sistema 2 de pensament. Aquest és el que usem quan volem ser “racionals”. El problema és que les decisions passen a ser més lentes i s’usa molta energia mental (vegeu una explicació més detallada dels dos sistemes a https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/02/aprendre-pensar-com-en-sherlock-holmes.html i https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/08/quina-es-la-vertadera-personalitat-de.html).

6.- El Sistema 2 de pensament usa com a estratègia bàsica la Prova d’Hipòtesis. El problema bàsic amb aquesta estratègia és que som molt dolents a l’hora d’usar-la si no ho fem en un context molt controlat, com és el cas de la Ciència. Una de les coses que ens juguen en contra, per exemple, és el biaix de confirmació que és la tendència a mirar només l’evidència que dóna suport a les nostres creences. Això ho podem 
constatar contínuament quan parlem amb persones que són d’equips o partits diferents, per exemple.

7.- Els enemics de les decisions racionals, les que intentem buscar amb el Sistema 2 de pensament, són els biaixos que ens venen de sèrie. Un altre dels més coneguts és el que ens porta a valorar riscos de manera imprecisa, sobreestimant successos improbables i infraestimant successos probables (com el que va passar amb l’11 de setembre a Estats Units: la gent per por de trobar-se amb un atemptat d’avió va decidir anar més en cotxe, cosa que va fer que el nombre de morts en carretera es disparés).

Finalment, com ens presenten els riscos, com a pèrdues o com a possibles guanys, pot fer que prenguem determinades decisions. Els humans tenim el que s’anomena aversió a la pèrdua: ens quedem enganxats a històries que no ens convenen per no haver d’afrontar la pèrdua, encara que això suposi perdre molt més al final.

Seguiu pensant que som “l’espècie que pensa”?


Bona reflexió!

dissabte, 24 de març de 2018

7 coses sobre la memòria

"Hoy son las manos la memoria.
El alma no se acuerda, está dolida
de tanto recordar. Pero en las manos
queda el recuerdo de lo que han tenido.

Recuerdo de una piedra
que hubo junto a un arroyo
y que cogimos distraidamente
sin darnos cuenta de nuestra ventura.
Pero su peso áspero,
sentir nos hace que por fin cogimos
el fruto más hermoso de los tiempos.
A tiempo sabe
el peso de una piedra entre las manos."
Pedro Salinas 



La memòria fa referència a la capacitat i a les eines que el cervell i la ment usen per tal d’emmagatzemar i recuperar informació.

1.- La diferenciació bàsica per a entendre com funciona la memòria comença per distingir entre la Memòria de Treball i la Memòria a Llarg Termini. Les idees i els pensaments passen d’una a l’altra en funció de quin sigui l’objectiu en aquell moment: si hem de recordar en un futur passem informació des de la Memòria de Treball cap a la Memòria a Llarg Termini, en un procés anomenat emmagatzematge. Si intentem recordar alguna cosa passem la informació des de la Memòria a Llarg Termini cap a la Memòria de Treball, en un procés anomenat Recuperació.

2.- Molta de la informació que intentem emmagatzemar o recuperar es perd pel camí. Un dels motius és la capacitat limitada de la nostra Memòria de Treball: en un moment determinat podem mantenir unes 7 unitats d’informació actives. Una forma de superar aquesta limitació es basa en combinar la informació: en xifres significatives quan es tracta de números o en acrònims quan es tracta de lletres, per exemple.

3.- Per recordar determinada informació la codifiquem. El procés pel qual passem la informació des de la Memòria de Treball a la Memòria a Llarg Termini és incomplet, esquemàtic i caòtic. La regla per tal de recordar millor una informació es basa en el fet que com més lliguem el que volem recordar a altres associacions mentals que ja tenim, més fàcil ens serà consolidar i, per tant, recuperar la informació més tard.

4.- La informació procedent de la Memòria de Treball es codifica i quan passa a formar part de la Memòria a Llarg Termini s’organitza en xarxes d’associació, les anomenades Xarxes Neurals. Els conceptes mentals es van interconnectant uns amb els altres.

5.- Quan activem un element de la xarxa s’activen els altres elements que en formen part, de manera que passen a ser més fàcils de recordar. Per això és més fàcil recordar les coses que hem après en determinants contextos en aquests mateixos llocs. Aquest efecte es denomina Memòria Depenent de l’Estat. Això passa també amb l’estat d’ànim: quan estem tristos ens venen al cap records més tristos; quan estem contents ens venen al cap records més alegres.

6.- La regla general de funcionament de les Xarxes Neurals és que s’enforteixen els lligams entre els elements que s’utilitzen de manera més freqüent. Així, si ens esforcem a recordar determinades coses aquestes, després de practicar, resulten més fàcils de recordar. També sabem que, en lloc d’intentar memoritzar les coses estudiant, és més efectiu fer-nos preguntes sobre el que volem recordar.

7.- El gran enemic dels records no és el temps, són altres records. Com més reforcem determinades coses, més probable és que se’ns oblidin informacions que hi estaven relacionades. L’oblit és un resultat necessari de com funciona la memòria. L’oblit, en moltes ocasions, no significa que la informació s’hagi perdut, sinó que és més difícil de trobar. Per altra banda, si se’ns fan determinades preguntes després d’haver vist un incident, tenim tendència a introduir informació nova que no hem vist, però que hem associat amb altres ocasions semblants.


En definitiva, la memòria no és una gravació, sinó que està formada per processos de codificació i de recuperació dinàmics que canvien contínuament les nostres Xarxes Neurals. Cada vegada que intentem recordar determinada informació, sense voler-ho el que fem és anar canviant aquesta informació.

dissabte, 17 de març de 2018

7 coses sobre el cervell

"La nostra ment va generant esquemes mentals de les situacions en les que ens trobem. El context, per exemple en forma de cultura, s’imposa com un dels elements sobre el que construïm les nostres percepcions i que condicionen els nostres pensaments. Per això, per exemple, ens resulta tan difícil acceptar que els nostres fills no pensen com nosaltres, sinó com els companys de la seva generació, sobre coses com el que és important a la vida o sobre els valors què fan que aquesta tingui sentit. Perquè nosaltres, els pares, estem convençuts de que tenim la raó de la nostra banda i que els nostres models són els que es demostrarà que són els “vertaders”." https://benestaremocional.blogspot.com.es/2018/02/la-valentia-daprendre.html

"hem d’entendre’l [al cervell] com una selva amb diferents plantes competint per uns recursos limitats o com un equip de rivals que lluiten per fer valer la seva solució davant un problema." https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/08/quina-es-la-vertadera-personalitat-de.html







Hi ha una pregunta que resumeix la dificultat d’entendre’ns a nosaltres mateixos i que diu: “Si en un bosc cau un arbre i no hi ha cap persona a prop, podem dir que quan ha caigut ha fet soroll?”. La resposta és que no, que no ha fet soroll, que per considerar el soroll com a present hi ha d’haver un cervell humà que interpreti les ones que produeix la caiguda com a soroll.

El cervell, dintre de la caixa del crani, conté una maquinària perceptual que s’encarrega de generar un mapa que serveixi per navegar pel món, que imagina possibilitats, que es dedica a prendre decisions. Tenim bilions de cèl·lules que es connecten unes amb les altres, generant configuracions específiques que serveixen per “interpretar” el que ens resulta necessari per sobreviure. Cada cervell és únic, en el sentit que les seves connexions són úniques, fruit de la genètica i de l’experiència.

1.- Els humans neixem amb un cervell “inacabat”. La majoria d’animals tenen un cervell que arriba al món amb programes ja fets que serveixen per executar rutines que  s'han generat per adaptar-se a l’ecosistema, gràcies a l’evolució. Els humans poden viure en ambients molt diferents gràcies al seu cervell inacabat i, per tant, polivalent. Els circuits del cervell es van dissenyant en funció de l’experiència.

2.- Les connexions entre les cèl·lules dels nostres cervells són la clau per entendre com percebem, pensem, aprenem... Al principi, quan naixem, les nostres cèl·lules estan hiperconnectades. Durant els dos primers anys, perdem un 50% de connexions; es prioritzen les que són útils als circuits que es van fent operatius gràcies a les experiències.

3.- Un cervell humà per desenvolupar-se de manera normal i arribar a assolir la seva màxima potencialitat necessita aliment, higiene, suport emocional, amor i estimulació. El cas dels orfenats romanesos (que quan es van obrir a les adopcions van espantar el món amb unes criatures amb problemes cognitius) va posar damunt la taula que les criatures humanes necessiten tant la cura del cos com la de l’ànima.

4.- El procés d’arribar a tenir un cervell plenament funcional costa uns 25 anys. Durant els primers anys es van activant les funcions bàsiques (atenció, percepció, memòria, emocions, aprenentatge, pensament..). Sobre l’adolescència es posa en funcionament el fet de “pensar sobre un mateix”, amb el floriment de les estructures associades a l’autovaloració del jo. Durant aquests anys, també, les estructures relacionades amb la cerca d’experiències gratificants s’activa al màxim. Però, per altra banda, les estructures que permeten prendre decisions en funció de les conseqüències i dirigir l’atenció cap al que està d’acord amb els propis valors, encara són immadures. Així, ens trobem amb adolescents hipersensibles emocionalment però amb problemes d’autocontrol.

5.- Durant l’adultesa el cervell continua canviant en funció de les experiències viscudes. Els cervell adults tenen plasticitat, canvien en funció de l’ús que se’n fa. Si ens fem taxistes a Londres, per exemple, el nostre hipocamp (una estructura associada a la memòria espacial) es densificarà com a resultat de l’entrenament fet per tal de recordar els 25.000 carrers, els 20.000 punts d’interès turístic i les 320 rutes diferents.

6.- Les funcions de les que es fa càrrec el cervell, es poden veure alterades per l’alcohol, per les drogues o per diferents malalties. Recordeu el cas d’en Mel Gibson i les seves “personalitats” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/08/quina-es-la-vertadera-personalitat-de.html).

7.- El cervell envelleix de manera diferent en funció de l’ús que en fem. Les persones que tornen grans, però mantenen els seus circuits en marxa, aprenent coses noves, estan actives físicament i ajudant als altres, poden, a pesar de les malalties que afecten a les cèl·lules del cervell, mantenir la seva funcionalitat. Això és el que es va poder comprovar en l’estudi “The Religious Orders Study”, en el que es feia un seguiment de més d’un miler de religiosos, amb proves cognitives cada any i amb l’anàlisi del seu cervell una vegada morts.

En definitiva, el cervell necessita amor, relacions, activitat física, aprendre coses noves i bons aliments!


Tinguem-ne cura!

dissabte, 10 de març de 2018

Deu consells per educar les emocions


 "La funció de les emocions és ajudar-nos a superar els obstacles i a sobreviure. Gràcies a les emocions, la nostra atenció es centra en el que és important en el moment i es posen en marxa una sèrie de programes d’acció que ens permeten donar respostes adequades a la situació. A cada emoció li podem assignar un protocol que comença per identificar la situació i acaba per la resposta que és més probable que donem."








El secret per tenir una bona relació amb nosaltres mateixos i amb els nostres fills passa per educar les nostres emocions, tal i com s’explica en l’entrada de la web de l’organització Six Seconds (vegeu http://www.6seconds.org/2017/08/22/ten-emotionally-intelligent-ways-build-trust-parent/). Això, però, suposa comprometre’s a fer un camí que passa per assumir tres elements:


1) Practicar el confiar en el que ens comuniquen les nostres emocions;
2) Assumir, cada un de nosaltres, la nostra responsabilitat emocional; i,
3) Equilibrar la confiança amb les expectatives.


Per treballar el primer element, juntament amb els nostres fills, podem començar per identificar l’emoció que en aquest moment veiem present, ajudar a posar-li nom i validar-la.

Per treballar el segon, la responsabilitat emocional, hem d’interioritzar la idea de que sentir una emoció no vol dir actuar de manera automàtica, seguint el que marca la pròpia emoció. Això suposa passar per una fase en la que veiem com ens en sortim de les situacions, mirant si les estratègies utilitzades ens resulten útils o, al contrari, ens porten a tenir més problemes.

Per treballar l’equilibri entre la confiança i les expectatives, hem de recordar sempre que els fills, en el cas de donar-los l’opció de decidir, en moltes ocasions no triaran el que ens agradaria a nosaltres. Hem d’estar preparats per assumir la frustració de que no acompleixin les nostres expectatives i equilibrar la balança amb la confiança en les seves decisions. Això no resulta fàcil, ja que, en el fons, suposa respectar el dret a aprendre de les pròpies equivocacions, cosa que als pares ens costa molt.

Així, si voleu prendre notes sobre els deu punts que suposa aquest camí cap a la intel·ligència emocional, quedarà de la següent manera:


1.- Identificar les emocions que veiem en els nins usant un llenguatge neutre per tal de descriure el que podem observar: “Veig que estàs molt frustrat amb la teva germana” (Element 1: aprendre sobre les emocions)

2.- Ajudar a etiquetar les emocions i a que sàpiguen posar-los-hi un nom. Demanar directament: “Cóm descriuries el que sents ara?” (Element 1: aprendre sobre les emocions).

3.- Validar l’emoció que podem observar en el moment: “Puc entendre perquè et vas enfadar amb el teu amic”. Validar no vol dir estar d’acord, sinó simplement mirar de veure la situació des del seu punt de vista. (Element 1: aprendre sobre les emocions)

4.- Per ensenyar responsabilitat emocional la millor manera és l’exemple. Per això, hem de permetre als nins que vegin com ens en sortim dels conflictes que tenim en el nostre dia a dia, comentant el problema i mirant de trobar-hi una solució. (Element 2: assumir la pròpia responsabilitat emocional)

5.- A mesura que observem com actuem se’ns presenta l’ocasió de veure quins són els patrons que funcionen i quins són els que no. Com a família en podem parlar, assumint cada un dels membres la nostra forma de fer. (Element 2: assumir la pròpia responsabilitat emocional)

6.- Parlar de les opcions i de les formes en què cada persona pot assumir la responsabilitat emocional ens porta a ser més conscient de les nostres reaccions i de les conseqüències de les nostres accions. (Element 2: assumir la pròpia responsabilitat emocional)

7.- Quan els nostres fills arribin a l’adolescència, el fet que es trobin prenent les pròpies decisions, ens posarà en la situació d’haver d’acceptar la seva elecció. Això suposa que ens hem d’assegurar que estem preparats, tan els pares com els fills. (Element 3: equilibrar la confiança amb les expectatives)

8.- Aprendre a analitzar les conseqüències de les pròpies decisions forma part del que podem aportar els pares a l’educació emocional dels adolescents. Sabem que els seus lòbuls frontals (que determinen la seva capacitat executiva i d’autocontrol) encara no estan del tot calibrats. Per això, és molt important ser compassius i baixar al seu nivell per tal d’ajudar-los a l’hora d’analitzar pros, contres i conseqüències. (Element 3: equilibrar la confiança amb les expectatives)

9.- Ajudar a afrontar les adversitats és una de les habilitats més difícils d’ensenyar. Hem d’evitar córrer a protegir els nostres fills. Hem de confiar en què afrontar les dificultats per un mateix, una vegada que aquestes s'han processades, es converteix en la manera més potent d’aprendre i de generar una autoestima sana. Sobreprotegir els fills és una manera de dir-los que no confiem en ells. (Element 3: equilibrar la confiança amb les expectatives)

10.- Per navegar per les aigües turbulentes del fet de ser pares, l’eina més útil és conèixer les nostres pròpies emocions. No podem ajudar als altres si estem estressats. Hem d’aprendre a fer les pauses necessàries quan això passi. Per això, hem de practicar les passes dels dos primers elements (etiquetar i validar les emocions (Element 1); destriar els patrons que funcionen dels que no (Element 2)). (Element 3: equilibrar la confiança amb les expectatives)


Bona reflexió! 

dijous, 1 de març de 2018

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions


Les persones amb agilitat emocional “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html

“Kashdan i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una escolta més fina, podent discriminar sons amb una major claredat. A més, la capacitat per a resoldre problemes augmenta.” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/10/la-cara-adaptativa-i-amable-de-lansietat.html





Sabem que un dels predictors més potents del benestar emocional és l’anomenada Intel·ligència Emocional (o també coneguda com a Agilitat Emocional, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html ). Aquesta, evidentment, es basa en reconèixer, acceptar i canalitzar les nostres respostes emocionals per tal de poder viure d’acord amb els nostres valors i aconseguir els nostres objectius.

Però què són les emocions? En un article recent s’explica el que és més important saber sobre les emocions i com podem usar aquest coneixement per tal d’aconseguir un major benestar (vegeu http://www.6seconds.org/2018/02/19/7-amazing-facts-emotions-know/). La meva lectura personal dels 7 punts que es presenten és la següent:


1.     Les emocions són el resultat d’un cicle continu d’informació que va des del cervell al cos i d’aquest al cervell. Les emocions són una valoració del moment present, de la situació que estem vivint i, encara que a vegades no en siguem conscients, tenyeixen cada una de les nostres vivències. Les emocions ens porten a pensar de maneres determinades i ens empenyen a actuar de forma concreta, marcant un guió. Les emocions poden condicionar completament la nostra vida. I, en moltes ocasions, ser conscients del que ens assenyalen ens ajudaria a reconduir el nostre benestar.

2.     Les emocions no són mòduls concrets i poden tenir moltes variacions, però per tal de fer les coses més fàcils podríem considerar que n’hi ha 8 que són bàsiques: Alegria, Tristesa, Por, Fàstic, Sorpresa, Anticipació, Ràbia i Confiança. Les combinacions entre elles són gairebé infinites. El fet d’identificar-les pel nom dóna la possibilitat de ser-ne conscients i de treballar-les. Una de les maneres més originals seria seguir “la roda de les emocions” que proposa Robert Plutchik. Aquest autor parteix de les 8 emocions bàsiques i va mostrant de manera gràfica les seves variacions i combinacions. Si anem navegant per les combinacions que se’ns donen, veurem com la nostra capacitat per a identificar les nostres emocions i les dels altres millorarà. Aquest és un gran punt de partida per tal de millorar la nostra Intel·ligència Emocional.




3.     Les emocions no són bones o dolentes, simplement ens envien un missatge sobre com la situació que vivim afecta al nostre benestar o als nostres valors. En moltes ocasions, quan ve algú a la consulta i està trist per una pèrdua jo li dic que aquesta tristesa ens informa d’una cosa molt important: de la seva capacitat per a donar importància als vincles, de la fortalesa dels vincles i de la futura felicitat que se’n pot derivar de tot això, una vegada s’hagi deixat enrere el dolor. Les emocions primàries, les que ens informen, no són mai un problema. Són senyals que esperen ser interpretades. Són les emocions secundàries, les que resulten de valorar les primàries, que donen problemes; com, per exemple, quan la tristesa es converteix en vergonya perquè la pròpia pena s’interpreta com un signe de debilitat.

4.     La funció de les emocions és ajudar-nos a superar els obstacles i a sobreviure. Gràcies a les emocions, la nostra atenció es centra en el que és important en el moment i es posen en marxa una sèrie de programes d’acció que ens permeten donar respostes adequades a la situació. A cada emoció li podem assignar un protocol que comença per identificar la situació i acaba per la resposta que és més probable que donem. La ràbia, per exemple, comença quan s’identifica un obstacle en el nostre camí i es genera un patró de resposta que fa que lluitem per tal de poder seguir endavant. La joia, per altra banda, comença quan s’identifica una oportunitat i es mobilitza l’energia per tal de seguir endavant. D’acord que les emocions i les respostes emocionals poden complicar-se, però això no lleva que són un producte de l’evolució que ens ha ajudat a tenir èxit i a sobreviure com a espècie.

5.     Les emocions són contagioses. No fa falta tenir la intenció de propagar les nostres emocions, simplement passa. De la mateixa manera que ens passem virus d’un a l’altra, amb les emocions passa el mateix. No podem evitar ser criatures socials, cosa que suposa que no podem evitar sentir-nos lligats als altres, sentir-nos interpel·lats per les seves emocions. Aprendre a no sentir-nos responsables de les emocions dels altres és una de les lliçons més difícils. En moltes ocasions, he de repetir que si una persona està enfadada no és la nostra responsabilitat canviar les seves emocions; hem de fer l’esforç de no deixar-nos contagiar i deixar que l’altra persona resolgui el que ha de resoldre. Sempre estem enviant missatges emocionals: amb la nostra postura corporal, amb la nostra veu, amb les nostres expressions facials... No podem evitar-ho. Com no podem evitar, moltes vegades, copiar de manera inconscient totes aquestes manifestacions i deixar-nos dur per les emocions dels altres.

6.     Hem de distingir entre emocions, sentiments i humor. És tracta, principalment, d’una qüestió de durada i del lligam que tenen cada una de les categories amb situacions concretes. Les emocions, per exemple, poden durar 6 segons si les identifiquem ràpidament i estan directament relacionades amb la valoració d’una situació concreta. Els sentiments, per la seva banda, tenen una durada més llarga i ja suposen activar xarxes d’altres situacions, pensar sobre la pròpia emoció i el que significa. L’humor és el component més durador i més difús dels tres. L’humor no es pot associar amb una situació en concret, sinó amb una suma de coses que van des del que ens ha anat passant, les interpretacions que n’hem fet, la nostra condició física, el temps que fa, etc.

7.     Les emocions s’absorbeixen amb només 6 segons. Des que s’inicien fins que acaben des descarregar-se passen només 6 segons. Quan una emoció dura més temps és que, conscient o inconscientment, ens hi estem quedant “enganxats”. Acceptar-les és el camí. Lluitar contra elles, qüestionar-les, enfadar-se pel fet de tenir-les, etc, fan que es quedin més temps amb nosaltres. La Intel·ligència Emocional, la que està lligada a l’èxit i a la felicitat, va d’això: etiquetar, acceptar i canalitzar les nostres pròpies emocions.


Bona reflexió!