Benestar emocional

En les darreres setmanes hem madurat. El que importa és estar centrats. La família importa. L’amor importa. L’amabilitat importa. La salut importa. La generositat importa. La gent importa. La comunitat importa. La resta és només soroll. A part de mantenir el confinament, la millor cosa que pots triar ara mateix és veure el millor de cada una de les persones. Sigues amable. Sigues pacient. Sigues tolerant. Mira d’ajudar de totes les maneres possibles. Mira de perdonar on abans et molestaves. Mira de veure les coses des del punt de vista dels altres i intenta entendre les coses des de la seva perspectiva. Cerca oportunitats per ser generós. Reconnecta amb la teva comunitat. Reconnecta amb tu mateix. Reconnecta amb les teves prioritats. Viu-les. Estem junts en això. Shane Parris ( https://fs.blog/blog/ ) La llista de coses a fer en temps de confinament: -Agrair que tinc un lloc on estar. -Tenir paciència amb les persones amb les que estic i que es puguin sentir frustrades

“Els éssers humans som capaços de preocupar-nos i ruminar: podem agafar una cosa petita, remenar-la dins del cap, donar-hi voltes una vegada i una altra i tornar-nos folls fins que ens sentim com si aquesta petita cosa fos la més gran que hagués passat mai. En cert aspecte, és una profecia autocomplida. En canvi, enquadra l’adversitat com a un repte i et convertiràs en més flexible i hàbil en afrontar-ho, anar cap a allà, aprendre’n i créixer. Centra’t-hi, considera-ho com una amenaça i un fet potencialment traumàtic esdevindrà un problema durador; et tornes més inflexible i augmentes la probabilitat que t’afecti negativament”   http://www.newyorker.com/science/maria-konnikova/the-secret-formula-for-resilience “ Si no trobes res que et faci feliç, fes coses petites per tal de fer feliços als altres. Aquest és un truc de màgia molt efectiu. Centra’t en els altres en lloc de fer-ho en tu mateix. Compra cafè per la persona que està al teu darrera (jo ho faig moltes vegades), fes un

“I si en un moment determinat les coses no anessin bé, almenys tots aquests moments no hauran sigut d’angoixa” “No em considero una persona valenta, em sento una persona pragmàtica. Et diuen que tens i a partir d’això has de fer el que pots fer per a poder treure el millor d’aquesta situació. O eliminar el pitjor d’aquesta situació. I això és pragmatisme. A més, passes pàgina i et demanes quina és l’alternativa” Pere Vicens “En Pere, com podeu veure en l’entrevista que va sortir aquesta setmana al Diario de Mallorca (vegeu http://www.diariodemallorca.es/deportes/2017/04/12/dicen-tienes-cancer-quedas-ko/1206185.html ), no ha deixat mai de jugar en equip. No ha deixat mai, diria Rebecca Solnit, que la història del càncer l'empresonés en la seva desesperació. Ara, a part del futbol, de la feina, de la família Vicens-Bauzà, intenta mantenir-se fidel als seus compromisos amb els seus fills i la seva dona. El càncer no l’ha canviat. Només ha fet que sigui més conscient del qu

"allò que s’aprèn enmig de les plagues: que hi ha en els homes més coses dignes d’admiració que de menyspreu" - "La peste" Albert Camus Com podem viure bé en temps de confinament? En un article de The Psychologist (vegeu https://thepsychologist.bps.org.uk/coping-life-isolation-and-confinement-during-covid-19-pandemic ) revisen els estudis psicològics sobre el tema. Les recomanacions són les següents: 1) Dóna't un temps. Adaptar-te a la situació pot costar-te fins a 10 dies. Crea una rutina per a cada dia (especialment si hi ha criatures) 2) No miris massa notícies. Mira només la informació oficial. Recorda que el que estàs fent funciona. I renta't les mans quan surtis i entris de ca teva. Estigues present. Viu moment a moment. Centra la teva atenció en el que estàs fent i només mira de pensar en el que ve després. 3) A part de les pantalles, mira de fer alguna cosa creativa (canta, balla, fes manualita

“Les relacions i els vincles, doncs, són el primer sistema de regulació corporal que tenim disponible. D’aquesta manera, els vincles són un sistema de supervivència.  La simple presència dels altres, sobretot quan els estimem, ens fa sentir millor, més segurs. De fet, l’estrès de cada dia ens fa molt difícil la tasca de mantenir els nostres dipòsits d’energia regulats, de manera que necessitem la presència dels altres per tal de sortir-nos-en bé.”   https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/amor-relacions-sentit-la-vida.html (La història que contaré està protagonitzada per una criatura imaginària, resultat de la mescla de moltes situacions viscudes a la feina) Na Xènia és una nina espavilada d’uns 8 anys. Els seus pares estan separats des de fa temps. No s’entenen gaire. Quan les coses van bé no hi ha massa problemes. Quan les coses es compliquen la comunicació esdevé molt difícil. Tenen estils molt diferents i maneres de veure el món molt diferent

Aquest article va aparèixer fa 10 anys a la web de la llibreria Món de Llibres... Aquesta és la història d’una guerra, plena de batalles, a vegades guanyades i altres perdudes... Aquesta és la història de guerrers blancs que lluiten en la seva fortalesa, amb la convicció que qualsevol intrús pot convertir-se en l’aniquilador de la seva vida i dels seus habitants. No és com la de Dino Buzzati (vegeu “ El desert dels tàrtars ”), amb moments de calma eterns que ens fan pensar en l’absurd de tot plegat... És una creuada, és la guerra total, amb alguns moments de pausa que interpretem com el final dels problemes, però sols apunten cap a l’inici de noves esbatussades que ens recordaran la nostra fragilitat. Aquesta és la història de l’esforç d’un conglomerat de cèl·lules, organitzades en sistemes, que intenten preservar la majoria de vida que contenen. A vegades s’han de sacrificar certs components, amb l’esperança que la resta pugui sobreviure (com en els contes