Benestar emocional

“ Una dona estable, una dona serena, una dona amb qui es pugui comptar, una dona bona, una dona amorosa. Perquè el que realment compta en aquest combat, l’únic objectiu de la vida, és l’amor, la capacitat d’estimar .” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/08/ioga-meditacio-i-el-que-no-ens-deixa.html   En la meva agenda hi ha l’objectiu inabastable d’entendre la ment humana. Bé, d’entendre què és una vida humana. Arribar a destriar com funciona. En la meva agenda voldria, com volia Emmanuel Carrère en la cita anterior, arribar a convertir-me en una dona serena, estable, amable, amorosa. En la meva agenda hi intento encabir el que jo considero els mínims. Els mínims que poden portar-me a entendre el funcionament humà i, com a resultat, arribar a ser la dona amable i afectuosa que m’agradaria ser. A vegades m’hi arribo a apropar… Bé, poques vegades… Bé, faig el que puc… Els meus mínims intenten seguir els consells dels estudis dels neurocientífics: menja bé ( dieta mediterrània...

“1.- És amable? 2.- Pots ser tu mateixa quan estàs amb ell? 3.- Pots créixer amb ell i arribar a ser la millor versió de tu mateixa? 4.- Serà un bon company per construir el projecte de vida? Evidentment, vaig fer-me les quatre preguntes, sabent que ja tenia clara la resposta i que, fa molts anys, quan vam començar aquesta història, ja hagués contestat el mateix. Com quan encara em demanes “Vols viure amb jo?”. I jo dic “Sí”. Perquè és veritat.” https://benestaremocional.blogspot.com/2025/08/estimat-guillem-avui-en-fas-62.html   “la vida m’havia regalat una cosa esplèndida que no esperava, que no havia demanat i que no necessàriament mereixia…” https://benestaremocional.blogspot.com/2024/08/estimat-guillem-avui-en-fas-61-i-jo.html   Estimat Guillem, Formes part de la meva vida. De la que em dona llum, consol, esperança… Formes part de la meva vida. De la que em fa sentir que hi ha un lloc on tornar, on trobar pau, on et donin una abraçada quan més falta et fa… Formes part de l...

“Com et parles a tu mateixa? Té a veure en com et parlàven a ca teva? Què passa quan t’equivoques? Què passa quan t’has d’esforçar? Ets conscient de la força que tenen les paraules que et dius a tu mateixa?” “La falta d’[auto]amabilitat reforça en excés els mecanismes cerebrals de detecció d’errors i inhibició de la conducta (…) Com més durs siguem amb nosaltres mateixos, més valorarem com a errònies conudctes que no ho han estat, i provocarem un increment patològic de la culpabilitat”. https://benestaremocional.blogspot.com/2025/04/pensar-be-fer-nos-carrec-de-la-nostra.html   “Hi ha moltes maneres d’estar bé, però les maneres de castigar-se a un mateix resulta que són finites. De fet, Fleck parla del que jo anomeno el Big Three, de les tres maneres més freqüents de castigar-se a un mateix: Desesperança (“Som un desastre”, “No puc”, “No en sé més”) No ser digne de ser estimat (“No som normal”, “Ningú pot estimar-me”, “No som vàlid”) Poca vàlua (“Som tòxic”, “No puc aportar res”,...