Benestar emocional

Deia John Gottman que el 67% dels desacords en una relació no es resolen mai . Per tant, per tal d’arribar a una relació harmoniosa el que és important no és resoldre tots els punts en els que mostrem visions diferents, sinó que la clau està en acceptar les diferències . El respecte ve de l’acceptació i d’entendre que les posicions sobre les coses sobre les quals hem de decidir, i que tenen diferents opcions, són el producte d’una història entrellaçada entre el que hem viscut a la infància, el que hem experimentat a la vida, el nostre estil emocional, els nostres valors conscients i inconscients, el moment que estem vivint i el significat que atribuim a la situació . Però el respecte és difícil quan pensem en termes de tenir o no raó . Les persones ens sentim frustrades quan, a pesar de l’esforç que posem en resoldre un problema, no ens reconeixen l’adequació de la nostra resposta. I la frustració és una cosina germana de la ira . Una vegada que aquesta s’ha desplegat, poca co

Les dimensions dels estils emocionals que ens presenta Richard Davidson parlen de: la capacitat de recuperar-nos dels petits entrebancs o dels grans cops en la vida, Resiliència ; la capacitat de desxifrar adequadament els senyals dels altres, Intuïció Social ; la tendència a veure la part lluminosa o fosca de la vida, Perspectiva o Visió ; la tendència a adonar-nos-en de les pròpies sensacions corporals o emocions, Autoconsciència ; la capacitat d'adaptar la nostra conducta en funció de la situació, Sensibilitat al Context ; i, finalment, l'habilitat de mantenir la nostra atenció centrada en l'objectiu marcat, Atenció . A part dels exercicis proposats per l'autor, una altra cosa que podem fer per tal de modular la nostra posició en les diferents dimensions que presenta Richard Davidson és adaptar l’ambient al nostre estil emocional . Així, en el cas de la Resiliència i per tal de recuperar-nos més ràpidament de l’adversitat hauríem d’ anar-nos-en de la situaci

Les sis dimensions emocionals que ens presenta Richard Davidson en el seu llibre “ The Emotional Life of Your Brain ” mostren una relació directe amb determinats circuits cerebrals i aquestes vies, per la seva banda, presenten una considerable plasticitat. Gràcies a això, les persones podem canviar la nostra vida emocional i lligar-la de forma consistent al que considerem que són els nostres valors centrals . Autoconsciència, Sensibilitat al Context i Atenció són les dimensions que ens quedaven per explicar. La primera d’elles, Autoconsciència , està lligada a una estructura funcional molt important: l’ ínsula , que elabora mapes del que passa a les nostres vísceres: cor, fetge, colon, òrgans sexuals, pulmons, estómac, ronyons. A més, hi envia instruccions per tal de regular la seva activitat. L’activació d’aquesta estructura està relacionada amb una major consciència del propi cos i també de les emocions . Quan aquesta és exagerada poden aparèixer problemes d’ansietat o hipocon

Richard Davidson en el seu llibre “ The Emotional Life of Your Brain ” argumenta que les dimensions que presenta tenen la validesa que dóna la investigació sobre els circuits emocionals del cervell. Cada una de les dimensions ve definida per una sèrie de funcions emocionals i per la presència d’activació en determinades xarxes del cervell. Les diferències en activació en aquestes xarxes estan relacionades amb la posició que la persona mostra en cada una de les dimensions en un moment determinat de la seva vida; és a dir, cada persona és el resultat d’una combinació única de sis dimensions: Resiliència, Perspectiva, Intuïció Social, Autoconsciència, Sensibilitat al Context i Atenció. El missatge final del llibre que presenta és que, gràcies a la plasticitat cerebral, podem canviar la nostra posició en cada una de les dimensions i, així, poder arribar al benestar emocional . En la primera de les dimensions, la Resiliència , hi està implicat un dels circuits més coneguts en el

He de confessar que sent fascinació per determinades persones : aquelles que, malgrat les coses vagin fatal, continuen essent capaces de mantenir les seves rutines i, inclús, inicien interaccions positives o mostren interès pel benestar dels altres. La meva fascinació ha fet que em demanés contínuament com ho fan, com aconsegueixen reorientar la seva atenció cap a les coses positives. Sempre he pensat que aquest “com” era l’element crucial de la història. D’acord, segur que molts pensareu que és una qüestió innata, un do, però per pura deformació professional he estat sempre convençuda que a destacar determinats elements de dins d’un context se’n pot aprendre. Encara que hi hagi persones que criden l’atenció pel seu caràcter alegre i per la seva gran amabilitat, també he anat observant que hi ha “sagues familiars”, en el sentit que, a mesura que tornes gran i convius amb diferents persones constates que hi ha “maneres de fer” familiars, estils de manejar situacions que fan q