Richard Davidson en
el seu llibre “The Emotional Life of Your Brain” argumenta que les dimensions
que presenta tenen la validesa que dóna la investigació sobre els circuits
emocionals del cervell. Cada una de les dimensions ve definida per una sèrie de
funcions emocionals i per la presència d’activació en determinades xarxes del
cervell. Les diferències en activació en aquestes xarxes estan relacionades amb
la posició que la persona mostra en cada una de les dimensions en un moment
determinat de la seva vida; és a dir, cada persona és el resultat d’una
combinació única de sis dimensions: Resiliència, Perspectiva, Intuïció Social,
Autoconsciència, Sensibilitat al Context i Atenció.
El missatge final del
llibre que presenta és que, gràcies a la plasticitat cerebral, podem canviar la
nostra posició en cada una de les dimensions i, així, poder arribar al benestar
emocional. En la primera de les dimensions, la Resiliència, hi està implicat un
dels circuits més coneguts en el camp de la regulació de les emocions: el
format pel Còrtex Prefrontal i l’Amígdala. La Resiliència alta està relacionada
amb una alta activació en el primer i una baixa en la segona i suposa una alta
capacitat de Recuperació de les pèrdues, el malestar o els contratemps de la
vida. Una baixa activació en el Prefrontal i una alta en l’Amígdala, per
contrast, donarien un patró de Recuperació lenta davant les circumstàncies
negatives. Per a compensar això últim, els estudis indiquen que la meditació
basada en Atenció Plena o la Reestructuració Cognitiva funcionen. En cas de
recuperar-se massa aviat dels problemes, fins al punt de ser un poc insensibles
al malestar dels altres, Davidson proposa reflexionar sobre el dolor o
practicar una tipus de meditació budista anomenada “donar i rebre”.
La Perspectiva és
una dimensió que marca l’humor de les persones, positiu o negatiu, i està
relacionada amb un circuit format pel Còrtex Prefrontal i la regió del Nucli
Accumbens, el circuit de la recompensa. La primera regió envia a la segona l’ordre
de mantenir i intensificar els estats d’ànim positius. Una perspectiva negativa
de les situacions estaria marcada per una baixa activitat en una de les dues
àrees o en ambdues. Per tal d’augmentar l’activitat en el Còrtex Prefrontal es
proposa la planificació de les activitats, tal com vèiem en el cas de la
Teràpia d’Activació Conductual. O, en cas de ser massa optimista i caure en
problemes com menjar massa o gastar alegrement, es proposaria també activar
aquesta regió aprenent a retardar la gratificació de forma planificada. Una
altra manera de millorar la connexió entre el Còrtex Prefrontal i el Nucli
Accumbens és la Teràpia del Benestar de Giovanni Fava. El seu objectiu és augmentar els nivells de
benestar treballant l’autonomia, el mestratge ambiental, les relacions
personals positives, el creixement personal, el sentit i el propòsits vitals i
l’autoacceptació.
La Intuïció Social,
la capacitat de “llegir” bé una interacció social, és a dir, de forma adequada
i assertiva, depèn de l’activitat d’un circuit format per l’Amígdala i el Gir
Fussiforme. Una alta activació de la primera podria fer que la persona estès
més pendent de la seva pròpia activació corporal que dels senyals que fan
possible una bona interacció social. Per tal de millorar la Intuïció Social, Richard Davidson assenyala l’entrenament
conscient en claus socials com el llenguatge corporal i les expressions facials
dels altres. Una altra forma seria practicar la meditació mindfulness o d’Atenció
Plena, per tal d’aconseguir estar receptius al que passa a cada moment en una
interacció.
A les altres tres dimensions les coneixerem en la pròxima entrada. Recordeu que la importància d’aquest
sistema està en el fet que ens recorda formes per les quals podem modular les
nostres dimensions i viure amb un major benestar emocional.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada