dijous, 7 de juny de 2012

Dimensions dels Estils Emocionals


Richard Davidson en el seu llibre “The Emotional Life of Your Brain” argumenta que les dimensions que presenta tenen la validesa que dóna la investigació sobre els circuits emocionals del cervell. Cada una de les dimensions ve definida per una sèrie de funcions emocionals i per la presència d’activació en determinades xarxes del cervell. Les diferències en activació en aquestes xarxes estan relacionades amb la posició que la persona mostra en cada una de les dimensions en un moment determinat de la seva vida; és a dir, cada persona és el resultat d’una combinació única de sis dimensions: Resiliència, Perspectiva, Intuïció Social, Autoconsciència, Sensibilitat al Context i Atenció.

El missatge final del llibre que presenta és que, gràcies a la plasticitat cerebral, podem canviar la nostra posició en cada una de les dimensions i, així, poder arribar al benestar emocional. En la primera de les dimensions, la Resiliència, hi està implicat un dels circuits més coneguts en el camp de la regulació de les emocions: el format pel Còrtex Prefrontal i l’Amígdala. La Resiliència alta està relacionada amb una alta activació en el primer i una baixa en la segona i suposa una alta capacitat de Recuperació de les pèrdues, el malestar o els contratemps de la vida. Una baixa activació en el Prefrontal i una alta en l’Amígdala, per contrast, donarien un patró de Recuperació lenta davant les circumstàncies negatives. Per a compensar això últim, els estudis indiquen que la meditació basada en Atenció Plena o la Reestructuració Cognitiva funcionen. En cas de recuperar-se massa aviat dels problemes, fins al punt de ser un poc insensibles al malestar dels altres, Davidson proposa reflexionar sobre el dolor o practicar una tipus de meditació budista anomenada “donar i rebre”.

La Perspectiva és una dimensió que marca l’humor de les persones, positiu o negatiu, i està relacionada amb un circuit format pel Còrtex Prefrontal i la regió del Nucli Accumbens, el circuit de la recompensa. La primera regió envia a la segona l’ordre de mantenir i intensificar els estats d’ànim positius. Una perspectiva negativa de les situacions estaria marcada per una baixa activitat en una de les dues àrees o en ambdues. Per tal d’augmentar l’activitat en el Còrtex Prefrontal es proposa la planificació de les activitats, tal com vèiem en el cas de la Teràpia d’Activació Conductual. O, en cas de ser massa optimista i caure en problemes com menjar massa o gastar alegrement, es proposaria també activar aquesta regió aprenent a retardar la gratificació de forma planificada. Una altra manera de millorar la connexió entre el Còrtex Prefrontal i el Nucli Accumbens és la Teràpia del Benestar de Giovanni Fava.  El seu objectiu és augmentar els nivells de benestar treballant l’autonomia, el mestratge ambiental, les relacions personals positives, el creixement personal, el sentit i el propòsits vitals i l’autoacceptació.

La Intuïció Social, la capacitat de “llegir” bé una interacció social, és a dir, de forma adequada i assertiva, depèn de l’activitat d’un circuit format per l’Amígdala i el Gir Fussiforme. Una alta activació de la primera podria fer que la persona estès més pendent de la seva pròpia activació corporal que dels senyals que fan possible una bona interacció social. Per tal de millorar la Intuïció Social,  Richard Davidson assenyala l’entrenament conscient en claus socials com el llenguatge corporal i les expressions facials dels altres. Una altra forma seria practicar la meditació mindfulness o d’Atenció Plena, per tal d’aconseguir estar receptius al que passa a cada moment en una interacció.

A les altres tres dimensions les coneixerem en la pròxima entrada. Recordeu que la importància d’aquest sistema està en el fet que ens recorda formes per les quals podem modular les nostres dimensions i viure amb un major benestar emocional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada