Benestar emocional

  “Em fa mal el cor per tota la gent que no ho passarà bé aquestes festes, per tot el dolor que senten i sentiran per les absències, per l’amor que no poden demostrar als qui han estimat (que aniria cap a la lluna i podria tornar...). I, avui, a mi també em fa mal l’ànima, com sempre que recordo que els meus germans petits ja no hi seran mai més, fent soroll, cantant, parlant pels descosits, en Kiko amb els seus regals, en Pere amb les seves contarelles...” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/12/i-ha-tornat-nadal.html                   Hi ha molts Nadals: Nadals que s’enceten, Nadals que s’apaguen, Nadals que es pateixen, Nadals que es frueixen, Nadals que s’eviten, Nadals que s’esperen... I, tanmateix, els hem de passar, de la millor manera possible, un dia darrera de l’altre, fent teringa fins que s’acabin... Ara, que ja som gran, puc recordar totes aquestes versions de Nadal, com a ones que han anat i vingut al llarg de les més de cinc dècades que he viscut de

  “Aquells que ho fan [valorar l’amistat] són els que tenen millor salut, felicitat i benestar subjectiu durant la vida” William Chopik “Les relacions són caòtiques i complicades; de fet, la feina dura de mantenir una bona sintonia amb la família i amb els amics no és ni sexi ni   té glamour. El que sí és, és que és llarga. I no acaba mai” Robert Waldinger         Lydia Denworth a “Friendship: The Evolution, Biology and Extraordinary Power of Life’s Fundamental Bond” fa una crida perquè agafem consciència de que l’amistat és una força poderosa, que ens dona salut i vida, que ens protegeix quan venen maldades i que és el camp de cultiu on ens convertim en persones vertaderament humanes. Vet aquí dotze coses que he après:   1.- L’amistat té un valor biològic d’adaptació provat : qui té amics, és més probable que tingui bona salut, que visqui més temps i que ho faci millor. 2.- L’amistat depèn de la maduració del cervell social. Aquest inclou “ el nostre sentit

“Quan estem amb amics, la nostra atenció es focalitza, els distractors s’atenuen i la consciència del pas del temps desapareix: emergim en un món en el què la intimitat i la joia compartida amb els altres és la realitat fonamental i, per un moment, el món esdevé un lloc diferent” Beverly Fehr “La solitud és una de les maneres més efectives de fer que un cos es senti amenaçat i insegur” Steven Cole   “Un cervell que se sent sol ha de consumir molts recursos per tal de mantenir l’equilibri entre els sistemes. En poc temps, entra en dèficit pel que fa als depòsits d’energia (...). El cervell, llavors, comença a tractar al cos com si estès malalt. Si el procés dura molt, el sistema immunitari es trastoca i poden aparèixer malalties relacionades amb el metabolisme com la diabetis, els problemes cardiovasculars, la depressió i més errors en la detecció de cèl·lules tumorals” Lisa Feldman Barrett         El cervell, explica John Cacioppo (vegeu també https://benestaremociona