Benestar emocional

"L’escriptura, per la seva pròpia estructura lineal, ens permet rompre la circularitat dels pensaments negatius, que, per la via de sempre respondre a les mateixes preguntes (Per què? I si...? No hauria d’haver...?) , ens manté donant voltes a les mateixes consideracions. La linealitat ens desbloqueja, ens permet trobar altres consideracions, altres emocions..." https://benestaremocional.blogspot.com/2020/11/per-si-volguessis-millorar.html     Fa més de 20 anys, un psicòleg anomenat James Pennebaker va iniciar una investigació per tal de comprovar els efectes que tenia escriure sobre una experiència traumàtica o pertorbadora sobre la nostra salut i el nostre benestar. En els estudis es proposava a les persones escriure entre 15 i 30 minuts sobre alguna de les experiències més inquietants o doloroses de la pròpia vida, amb el màxim detall possible i explorant les pròpies reaccions i emocions més profundes. Durant un marge d’entre 3 i 5 dies es repetiria l’experiència.

“No som ni carn, ni ossos, ni nervis, sinó el principi que els governa, el principi que regeix les representacions (les imatges que tenim del món) i que en pren consciència” Epictet “Disertacions” “El que ens envolta no ens pertany; només som els seus depositaris. Comptem amb el seu ús i en podem fruir durant un temps, un temps de duració limitada a gust del propietari, tan pròdig com vulgui. Així, hem d’estar preparats per a satisfer el deute del qual no coneixem el venciment (...) Acostumem-nos a la idea de que els objectes als quals el nostre ànim es complau a vincular-se estan cridats a abandonar-nos” Sèneca “Consolació a Màrcia” Robert A. Neimeyer, a “ Aprender de la pérdida ”, ens presenta el dolor, les pèrdues i la tristesa com una part de la vida i ens proposa una actitud activa i de construcció de significat . La construcció de significat fa referència al fet que necessitem passar per un procés que ens permeti tornar habitar la nostra vida, adaptant-la a les

Deia Siegel a “ Cerebro y Mindfulness ” que només podem entendre la conducta en el marc d’un triangle format pel cervell, la ment i les relacions personals i socials . Aquesta és una reformulació del que es pretenia als anys 80: construir un model biopsicosocial de la persona, un model integrat que tingués en compte el nivell biològic (el cervell), el nivell psicològic (la ment) i el nivell social (les relacions i la cultura).  Diu ara Gazzaniga, en el seu llibre “ ¿Quién manda aquí? El libre albedrío y la ciencia del cerebro ”, que la tasca de la neurociència serà la de desmitificar el cervell: hem de fugir de reduccionismes materialistes i cercar models que tinguin en compte la multiplicitat dels nivells que actuen en la nostra conducta . La idea és que la ment emergeix del cervell, però conèixer el cervell físic no ens bastarà per tal d’entendre la ment ; de fet, necessitarem un altre conjunt de regles per tal d’explicar-nos el funcionament de la ment, de la mateixa manera qu

Tenir èxit en una determinada disciplina és qüestió de dominar determinades habilitats i cada habilitat és una forma de memòria; és a dir, ens trobem que l’èxit depèn del treball, de l’esforç invertit en generar estructures que permeten l’optimització de certes habilitats . Per tant, i com assenyala Lehrer en el seu llibre sobre creativitat, l’excel·lència passa per dotar de la capacitat per organitzar i executar les accions necessàries per tal de resoldre els problemes que es van plantejant durant la vida i això, ara ja sabem, no depèn de la intel·ligència mesurada pels tests, sinó de coses com l’estabilitat emocional i l’escrupolositat . La prosperitat dels grups humans depèn de la seva capacitat de crear cultures avançades . La cultura , tal i com l’explica Brooks en el seu llibre “ El animal social ”, és un conjunt d’hàbits, pràctiques, creences, raonaments i solucions que regulen i guien la vida . Cada cultura ens dóna indicacions sobre com evitar determinats problemes