El poder de les interpretacions

Deia Siegel a “Cerebro y Mindfulness” que només podem entendre la conducta en el marc d’un triangle format pel cervell, la ment i les relacions personals i socials. Aquesta és una reformulació del que es pretenia als anys 80: construir un model biopsicosocial de la persona, un model integrat que tingués en compte el nivell biològic (el cervell), el nivell psicològic (la ment) i el nivell social (les relacions i la cultura).  Diu ara Gazzaniga, en el seu llibre “¿Quién manda aquí? El libre albedrío y la ciencia del cerebro”, que la tasca de la neurociència serà la de desmitificar el cervell: hem de fugir de reduccionismes materialistes i cercar models que tinguin en compte la multiplicitat dels nivells que actuen en la nostra conducta. La idea és que la ment emergeix del cervell, però conèixer el cervell físic no ens bastarà per tal d’entendre la ment; de fet, necessitarem un altre conjunt de regles per tal d’explicar-nos el funcionament de la ment, de la mateixa manera que no podem entendre el fenomen del trànsit partint del coneixement del motor del cotxe o del propi cotxe.

La ment i les relacions, influeixen i modifiquen el funcionament del cervell. El cervell no existeix fora d’un cos, fora d’un món de relacions. La cultura modifica els nostres circuits. La vida que fem, les relacions que tenim, les històries que ens contem a nosaltres mateixos, generen sinèrgies en el cablejat cerebral. Podem canviar el nostre cervell canviant la nostra vida.

Gazzaniga ens presenta un cervell del qual emergeixen sistemes modulars que prenen decisions de forma inconscient i que van generant mapes mentals de la realitat i del que suposa, benestar o malestar, per a cada un de nosaltres. Aquests sistemes venen amb el que podríem dir unes prestacions de sèrie, el que seria el nostre temperament; però això va canviant a mesura que ens anem integrant en el món de les relacions. D’aquesta manera, la ment emergent pot canviar el cervell gràcies a les experiències, als hàbits apresos. Podem canviar per la via de les accions.

Per altra banda, en el nostre sistema mental, hi conviuen dos plànols: el de les respostes que es van generant de forma inconscient i el de l’explicació que donem a posteriori sobre el perquè del que anem vivint. Així, per exemple, si estem davant una situació d’estrès que ens genera, de forma inconscient, un malestar i una hipervigilància, elaborarem una explicació sobre el nostre humor que estarà més condicionada per la nostra història i pels nostres records que per la pròpia situació actual. Així, una persona que, en paraules de Nolen-Hoeksema, té una defensa introspectiva (veure l’entrada del 29 d’abril), és a dir, té tendència a sentir-se responsable del que passa, generarà un discurs de culpa, entrant en un bucle de malestar reforçat per la pròpia explicació.

Tal vegada, el fet de veure els dos plànols, el que passa i l’explicació que en donem, pot fer possible adonar-nos-en de que la interpretació en sí només és això, una interpretació. En la interpretació, en moltes ocasions, hi juguem un paper central, quan, realment, els fets són més aviat el resultat d’una dinàmica que per entendre-la hauríem de tenir en compte tots els seus protagonistes i els patrons que es generen amb les seves interaccions. Així, per exemple, la majoria de vegades les persones ens malparlen per culpa del seu estat d’ànim o dels seus hàbits, no per la nostra actuació.

Les explicacions, en el cas de situacions negatives, solen estar marcades per temes que, si ho analitzem en profunditat, es van repetint i venen del nostre passat: sentir-nos inferiors, maltractats, insegurs o tenen com a protagonistes les nostres pors. La veu que interpreta ens engoleix i ens deixa en una ruminació contínua, de la qual en podem sortir si i només si ens adonem del que està passant.

El benestar emocional passa per conèixer el nostre “Top Five” del mal rotllo, allò que ens ve al cap quan ens trobem amb problemes. Una vegada que en siguem conscients podrem aturar la ruminació interpretativa. Recordem: una interpretació és una interpretació.