dissabte, 31 de desembre de 2011

Les emocions positives (III)

Les eines proposades per Fredrickson per tal d’incrementar les emocions positives formen part d’un projecte que afirma que les emocions positives generen una espiral ascendent, el que seria un cercle virtuós que ens conduiria a un estat molt proper al que proposava Solomon en el seu llibre sobre Ètica Emocional. Però, a més, Fredrickson ens demostra que no només serem més feliços, si no que el nostre cervell funcionarà molt millor. L’important no és la intensitat de les emocions positives aconseguides, si no que del que es tracta és d’incrementar la seva freqüència.

Fredrickson ens recorda sis fets vitals sobre la positivitat:

1.     Les emocions positives generen benestar emocional.
2. Les emocions positives canvien el funcionament de la ment, augmentant les opcions, millorant la seva flexibilitat, incrementant la seva creativitat.
3.   Les emocions positives transformen el nostre futur, possibilitant que es mostri el millor de nosaltres mateixos.
4.   Les emocions positives compensen els estralls de les emocions negatives sobre el nostre cos. Gràcies a la positivitat ens recuperem més ràpidament dels efectes negatius de l’estrès.
5.   Les emocions positives que sentim són el resultat natural d’un determinat nivell de partida per cadascuna de les persones, marcat per la nostra genètica.
6. Les emocions positives, però, poden generar-se, fer-se més presents i més freqüents, augmentant el nostre nivell de benestar emocional, gràcies a les activitats programades.

Fredrickson ens ve a dir que la positivitat l’hem de convertir en un projecte vital, en el que s’ha d’aprofundir en l’autoconeixement, de forma que es puguin identificar les condicions que fomenten les emocions positives en la pròpia vida. Per aconseguir això, s’ha de fer un seguiment de les nostres emocions: on les hem experimentades? Què fèiem? Què passava?. A partir d’aquí podrem elaborar un pla per introduir les situacions i les activitats adequades a la nostra vida diària.

Una de les variants d’aquest projecte vital consisteix en la creació d’un àlbum, que pot estar fet de narracions, fotos, gravacions o petits objectes, dedicat a cada una de les emocions positives que enumera Fredrickson: alegria, gratitud, serenitat, interès, esperança, orgull, diversió, inspiració, respecte i, finalment, amor. Aquest àlbum no és estàtic, si no que està canviant a mesura que la nostra vida va canviant. És un objecte de recreació constant. Es tractaria de tenir-ne un de present en un moment determinat i, al cap d’un temps, canviar de carpeta i, per tant, d’emoció. D’aquesta manera, cada moment de la nostra vida, estaria acompanyat per una d’aquestes emocions positives.

dissabte, 24 de desembre de 2011

Sis eines més per incrementar les emocions positives (II)

Seguint amb les eines proposades per Fredrickson:
  • Eina 7: aprendre quines són les pròpies fortaleses i exercitar-les. Seligman en el seu llibre “La auténtica felicidad” defineix vint-i-quatre fortaleses. Entre elles trobaríem, per exemple, la curiositat, el sentit de l’humor, la intel·ligència social, la integritat, la perseverància, l’autocontrol o l’espiritualitat.
    1. Es tractaria de determinar les cinc més característiques de la persona i d’exercitar-les de forma sistemàtica.
    2. Un altre exercici que ens ajudaria a millorar el benestar seria redissenyar la feina i la pròpia vida per tal de poder exercitar les nostres fortaleses diàriament. 
    3. Finalment, Fredrickson proposa construir una espècie de retrat del nostre “millor jo”, a partir de les tres històries contades per entre 10 i 20 persones significatives. Aquestes persones intentarien descriure com el fet de que formem part del seu cercle ha afegit valor a la seva vida i nosaltres, a partir de tres d’aquests relats, ens marcaríem com a objectiu trobar els temes i els punts que tenen en comú. Aquesta feina ens permetria conèixer el que podem exercitar per tal de contribuir a millorar la vida dels altres amb les nostres fortaleses.
  • Eina 8: meditar amb atenció plena. Acceptar el que ve, sense lluitar de forma automàtica contra el que ens incomoda, ha demostrat ser una de les eines més efectives per tal d’augmentar el benestar i la resistència davant l’adversitat. Normalment la pràctica s’inicia amb l’atenció en la respiració. Automàticament, la ment comença a divagar, a perdre’s en cavil·lacions. La dificultat resideix, doncs, en acceptar el que fa la ment tornant a dirigir l’atenció cap a la respiració. La respiració es converteix en l’àncora que ens enganxa al moment present. Es tracta d’estar el més a prop possible de la respiració i quan la ment s’imposi, tornar a començar. Així, cada moment serà una oportunitat per a tornar a començar. L’objectiu serà practicar durant 10 minuts fins arribar als 25 minuts complets.
  • Eina 9: practicar la meditació de l’amabilitat afectuosa (“loving-kindness”).  En aquesta meditació, iniciem el camí acceptant el que ve i, a partir d’aquí, intentem introduir sentiments d’amabilitat cap a totes les persones. És una tècnica d’imaginació guiada, amb efectes comprovats sobre tots els indicadors de benestar emocional. Comença per l’atenció a la respiració i després a la zona del pit, en l’efecte dels sentiments de tendresa, compassió i vinculació cap a una persona determinada, cap a nosaltres mateixos i cap a la resta del món. Es van repetint una sèrie de frases per tal de no perdre l’objecte de la nostra atenció: la intenció de sentir amabilitat afectuosa cap a la gent, acceptant i deixant enrere la por, la ràbia i l’angoixa. Les frases són del tipus: “fes que (la persona) estigui bé, fes que sigui feliç, fes que estigui sa, fes que visqui amb amor”.
  • Eina 10: ritualitzar la gratitud. Aquesta eina ens recorda la proposta de Solomon de situar la gratitud en el centre de tota l’ètica emocional, de la bona vida emocional. Es poden treballar dues activitats:
    1. Escriure un diari en el que es descriguin les coses bones que passen i com han passat, agraint a les persones implicades el seu paper com a facilitadores dels resultats obtinguts.
    2. Elaborar rituals per donar les gràcies, per exemple cada vegada que fem un dinar o cada vegada que diem adéu a algú.
  • Eina 11: fruir de la positivitat. Aquesta torna ser una tècnica d’imaginació guiada, combinada amb la narració. Ens presenta tres opcions:
    1. Pensar en fonts de positivitat passades, presents o futures.
    2. Crear imatges mentals del passat, mirant la situació des d’angles diferents. Fer un àlbum. Fer-ne una narració. Parlar-ne o contar-ho a algú. 
    3. Fixar-se en els detalls de les situacions positives. Narrar l’experiència apreciant cada element, cada moment. Establir aquest guió per viure les experiències futures.
  • Eina 12: visualitzar el propi futur. Imaginar-nos a nosaltres mateixos d’aquí a 10 anys amb els nostres somnis complits. Descriure de forma detallada aquests somnis durant una setmana. Deixar-ne passar una altra i revisar els textos resultants. A partir dels diversos escrits, extreure’n una missió vital, el que diríem que respondria a la pregunta: “quin és el significat de la nostra existència?”. Escriure aquesta missió vital. Generar un pla, 10 anys vista, per tal de poder complir el que necessitem per tenir una vida amb significat.

Sis eines per incrementar les emocions positives (I)

Resultat d'imatges de positive emotions

Fredrickson en el seu llibre “Positivity” arriba al que ella anomena les Eines per a la Positivitat, activitats que podem programar per tal d’augmentar les nostres emocions positives. A partir dels estudis esmentats en el llibre i gràcies a experiments en els que es mesurava la seva efectivitat, Fredrickson ens condueix cap a la possibilitat de millorar el nostre benestar emocional.

Les eines proposades són:
  • Eina 1: ser obert. L’obertura al moment present ens permet viure el que està passant “ara i aquí”. Suposa practicar la consciència i l’acceptació del que passa, en la línia de totes aquelles disciplines que ens proposen obrir-nos a les coses “tal com són”. Un dels exemples seria caminar de forma conscient, exercici que s’usa per tal de treballar la consciència plena o mindfulness.
  • Eina 2: crear connexions d’alta qualitat. Les relacions són un pilar del benestar emocional. Tenir bones relacions prediu coses com el nivell de salut física i mental de les persones. Les relacions formen part de la nostra naturalesa, són una motivació bàsica, les necessitem per viure, les necessita el nostre cervell per activar-se, per calibrar-se i per funcionar amb normalitat. Fredrickson ens proposa quatre formes per tal de millorar la qualitat de les nostres relacions:
    1. Implicar-se de forma respectuosa. Hem de saber respectar als altres, les seves idees, encara que siguin diferents de les nostres. El respecte suposa intentar entendre la posició dels altres, acceptant les seves necessitats.
    2. Donar suport al que l’altra persona fa. Hem d’aprendre a ajudar als altres a aconseguir els seus objectius, encara que només sigui en forma d’ànims.
    3. Confiar. La confiança genera confiança. La desconfiança genera desconfiança.
    4. Jugar. Establir formes de passar-ho bé, compartint moments divertits o de joc és fonamental per tal de mantenir un clima positiu i obert en les relacions. 
    Fredrickson presenta com a objectiu intentar millorar les connexions amb tota persona amb la que tinguem contacte, actuant com si fóssim extravertits.
    • Eina 3: cultivar l’amabilitat. El fet de tenir una actitud amable és un gran predictor del nivell de positivitat d’una persona. Els estudis indiquen que la millor manera d’incrementar aquest nivell consistiria en dedicar un dia per setmana a fer uns cinc actes d’amabilitat cap als altres.
    • Eina 4: saber distreure’s. La capacitat de distreure’s està relacionada amb el control del contingut mental i aquest, per la seva banda, amb la facilitat per fugir dels pensaments negatius sobre un tema que ens preocupa. Per això, es proposa fer una llista amb dos apartats: un de distraccions saludables i un altre de distraccions que no són saludables (per exemple, aquí hi trobaríem coses com l’alcohol, un excés de “pantalla”, el menjar excessiu, etc.). Es tractaria d’incrementar les distraccions saludables i d’assegurar-se que es poden fer en diferents ambients (a casa, a fora, quan conduïm, etc.).
    • Eina 5: contrarestar els pensaments negatius. Els pensaments negatius són un dels grans enemics del benestar. El que fan és deixar-nos centrats en activitats que fan créixer el malestar. Un dels exercicis més contrastats a l’hora de contrarestar-los, derivat de la Teràpia Cognitiva, és el de les targes: es tracta d’agafar una sèrie de petites targes i en cada una d’elles anotar-hi un pensament negatiu; cada vegada que en mirem una d’elles, hem d’intentar replicar a les afirmacions que es fan, posant en dubte la seva veracitat.
    • Eina 6: contactar amb la natura. La natura, el contacte amb el verd (arbres, camps, etc.)  i el blau (rius, fonts, la mar, etc.) dels paisatges, és una font demostrada de benestar. El que es proposa és que cada persona identifiqui una dotzena de llocs als que pugui accedir en qüestió de minuts, per tal de passar-hi cada dia una estoneta.

    diumenge, 18 de desembre de 2011

    Incrementar les emocions positives

    Iniciarem el nostre camí cap al benestar emocional intentant respondre a la segona pregunta: “Com podem incrementar les emocions positives?”

    Tenim uns quants guies excepcionals, un d’ells el pare de l’anomenada Psicologia Positiva, Martin Seligman; a més, arribarem a la Ciència de la Felicitat gràcies a una estudiosa del benestar, Sonia Ljubomirsky. Però abans de tot, iniciarem aquest camí donant veu a la que es considera la mestra de la positivitat: Barbara Fredrickson.

    Fredrickson va ser la primera en assenyalar que les emocions positives tenien un efecte especial sobre la nostra forma de pensar: possibilitaven una major flexibilitat i donaven lloc a respostes més creatives davant qualsevol tipus de problema. Després de més de 20 anys fent feina en aquest camp, va identificar les fonts de la positivitat i les va descriure en el seu llibre del 2009:  “Positivity”. Fredrickson, gràcies a una anàlisi exhaustiva de la literatura científica, enumera 11 formes provades d’incrementar la positivitat:

    1.- Trobar un sentit o significat positiu a les circumstàncies que ens toca viure, arribant a construir un sentit positiu global per a la pròpia vida.
    2.- Assaborir les coses bones, generant, intensificant i prolongant el fruir dels moments agradables. Aprendre a compartir els bons moments amb altres persones.
    3.- Passar a ser conscients de les coses per les quals podem estar agraïts i establir un ritual d’agraïment un o dos cops per setmana.
    4.- Ser més amables, programar actes d’amabilitat, fent un voluntariat a una associació o dedicant un dia a ajudar a una altra persona.
    5.- Identificar aquelles activitats que ens apassionen i cultivar-les per tal de generar el que s’anomenen “estats de flux” (apuntem aquí a un altre convidat, especialista en estats positius: Mihály Csíkszentmihályi).
    6.- Aprendre a imaginar i visualitzar el que podria ser el nostre millor futur possible.
    7.- Partir dels nostres punts forts (les nostres fortaleses, segons Seligman), posar-los en pràctica, aplicar-los de forma nova.
    8.- Connectar amb els altres, establir noves relacions, actuant com si fóssim extravertits o cultivant sentiments de tendresa i compassió cap als demés.
    9.- Connectar amb la natura, estar-hi en contacte. Recordar que 20 minuts o més a l’aire lliure amb bon temps augmenta la positivitat i millora l’obertura mental.
    10.- Obrir la ment, possibilitant més opcions davant les situacions, gràcies a pràctiques com el mindfulness. Aprendre a evitar les ruminacions i la sobreanàlisi de la realitat.
    11.- Obrir el cor, practicant estats de compassió i d’acceptació. Una de les vies és la de la meditació de l’amabilitat afectuosa.

    Cada un d’aquests punts té al darrera un gran nombre d’estudis experimentals que confirmen la seva eficàcia en la promoció d’estats d’ànim positius. A partir d'aquests elements, Fredrickson proposa elaborar una sèrie d’eines que ens permetin aprofitar aquests punts en la nostra vida qüotidiana.

    diumenge, 11 de desembre de 2011

    L'agraïment com a pilar de la nostra vida emocional (Solomon, i II)

    Solomon reivindica l’espiritualitat definida com un “reflexiu amor a la vida”. Per a arribar-hi és essencial treballar l’emoció filosòfica de la gratitud. La gratitud no només suposa una visió positiva de la vida, sinó que és una manera de posar la nostra vida en perspectiva. Es tracta d’apreciar l’escenari general i tenir l’oportunitat de representar-hi un paper, per petit que aquest sigui.

    Davant d’un mal ús de la cultura dels drets que condueix a la frustració i a la ràbia, Solomon veu la ingratitud com un signe, “un símptoma de falta de caràcter, no una simple absència de generositat, sinó una deplorable incapacitat d’apreciar el que els altres fan per nosaltres. La ingratitud reflecteix la incapacitat d’apreciar a altres persones i, el que és pitjor, el rancor i el ressentiment per la nostra vulnerabilitat i la negativa a admetre el nostre deute amb els altres” (pàg. 365).

    La gratitud es presenta com una emoció social positiva, fruit de la reflexió i d’una certa distància. Així com les emocions negatives, per exemple la por o la ràbia, estan relacionades amb un limitat repertori cognitiu i conductual (posant en marxa pautes d’acció concretes i mantenint l’atenció conscient centrada en la situació), l’efecte de les emocions positives és invers: possibiliten una major varietat de maneres de pensar i d’actuar, millorant l’afrontament i afavorint la resistència davant l’adversitat (resilience). Aquests canvis, per la seva banda, fan que la persona tingui més experiències futures d’emocions positives. Aquest efecte d’espiral positiu suposa que les experiències d’emoció positiva generen recursos psicològics duradors i empenyen a la persona cap a un creixement del seu benestar emocional futur.
    L'entrada següent haurà de deixar Solomon i respondre a dues qüestions més pràctiques:
    1.- Com deixar enrere emocions negatives com la por o la ràbia?
    2.- Com treballar les emocions positives i, en especial, la gratitud?

    Les emocions, segons Solomon

    En el món de l'estudi de les emocions hi podem trobar des de neurocientífics fins a filòsofs, passant pels psicòlegs i altres educadors relacionats amb la salut mental. Les visions oferides, doncs, són diferents, encara que estem arribant a un cert consens sobre què signifiquen evolutivament i com podem arribar a regular les nostres emocions.
    Entre els autors que provenen del món filosòfic destaquen Solomon i la seva obra "Ética emocional".
    Solomon presenta les emocions com a estratègies intel·ligents, que ens proporcionen una orientació bàsica en el món i en el nostre tracte recíproc amb els altres. Les emocions intensifiquen la nostra vida, la fan millor, ens ajuden a obtenir de la vida allò que desitgem. Una vida millor es pot aconseguir gràcies a emocions millors.
    Les emocions poden ser voluntàries en la mesura que podem pensar sobre elles, valorar la seva justificació, reconsiderar les seves estratègies i/o conseqüències, distanciar-nos de elles (encara que no sigui més que com a fruit del pas del temps) i arribar a veure’ns com els altres ens poden veure. Per altra banda, aquesta voluntarietat és el que treballen les diferents teràpies i disciplines orientades a aconseguir que en lloc de reaccionar davant d’un fet es pugui arribar a respondre. Una reacció es veu com a automàtica, irreflexiva. Una resposta serà el fruit d’una decisió reflexiva. Entrem en el camp del que s'anomena Intel·ligència Emocional.
    Per aconseguir més intel·ligència emocional s'han de treballar quatre punts:

    1.     Percepció de les emocions (identificar-les en un mateix i en els  altres).
    2.     Capacitat per a usar les emocions per a facilitar i dirigir el pensament.
    3.   Capacitat de comprendre les nostres emocions (apreciar les seves causes, entendre la seva història i la seva rellevància en la nostra vida, la de la nostra família i la de la nostra comunitat).
    4.    Capacitat de “conduir” les nostres emocions (no es tracta del concepte de control que s’ha popularitzat, sinó d’intel·ligència i sensatesa. En el fons es tracta de saber respondre, en lloc de reaccionar).

    El camí el marcarà la reflexió. Per a descobrir les emocions ens haurem de fer preguntes com “per què faig això?” “de què em serveix?”. Les emocions es veuran modulades i definides pel llenguatge i les metàfores que usarem. Comprendre una emoció és comprendre els seus judicis constitutius.
    La felicitat serà el resultat d'aquesta intel·ligència emocional. Solomon la defineix com una “metaemoció”, “un judici avaluador sumari en curs sobre el nostre estar en el món” (pàg. 360). En aquest judici l’element crític no serà l’absència de conflictes que, des del moment en que vivim en el món són inevitables, sinó que la felicitat serà el resultat de gestionar sàviament els conflictes emocionals d’acord amb els nostres valors més profunds. Això donarà lloc al que l’autor anomena “integritat emocional”.

    dijous, 8 de desembre de 2011

    Com funciona la ment

    En el seu llibreDescubriendo el poder de la mente. Cómo el cerebro crea nuestro mundo mental”, Chris Frith ens introdueix a la il·lusió que crea el nostre cervell quan ens fa creure que tenim accés directe al món físic. És a dir, encara que sentim que el que veiem és el que existeix “allà fora”, en realitat no és més que el model que crea el cablejat cerebral de la realitat. Aquest model es va adequant al que anem vivint per tal de fer-lo de cada vegada “més real”. 
    El cervell és una màquina de predicció,  i només té en compte aquells estímuls que ens diuen si passarà alguna cosa positiva o negativa en el futur. I associa certes accions amb uns determinats resultats. El que falli aquest mapa no fa més que ser un element de millora: es va fent un bucle “predicció/error/nova predicció/error/nova predicció... “ que ens apropa, cada vegada més, a un model més efectiu de la realitat.
    Una altra de les il·lusions que el cervell crea és la del JO, de la pròpia identitat com una illa d’estabilitat en un món que contínuament està canviant. La major part del temps no som conscients del que fem, sinó del que tenim intenció de fer. I el que fem només resultarà interessant si no s’acompleixen les nostres expectatives; és a dir, si les creences sobre el món resulten modificades. D’aquesta manera, el model del món que crea el cervell s’actualitza contínuament i, al final, les nostres percepcions són fantasies que coincideixen amb la realitat. Només ens sorgeixen dubtes sobre la “veritat” del nostre model quan ens comuniquem amb un altre cervell i descobrim que el model del món que té l’altra persona no coincideix amb el nostre.
    Per altra banda, el cervell també crea un model del món mental de creences, desitjos i intencions. Imitem els altres de forma inconscient i, a partir d’aquí, es genera l’empatia, gràcies a la capacitat que té el cervell de traduir percepcions en accions. El cervell efectua prediccions sobre el món i agrupa els efectes amb les seves suposades causes, creant la il·lusió de control.
    Contínuament fem prediccions de les intencions dels altres i dels elements que contindrà la seva conversa. La forma en com en respongui una persona canviarà la meva pròpia resposta. L’altra, per la seva banda, també té un model de la meva ment i intenta predir el que diré jo a continuació. La comunicació, doncs, és una operació cooperativa. Com diu Frith: “En una comunicación satisfactoria, se llega al punto en que mi modelo de significado del otro corresponde a mi propio significado, y ya no necesito señalarle que hay un problema. Y, algo fundamental, al mismo tiempo el otro también ha llegado a un punto en que no hay discrepancia entre su modelo de mi significado y su propio significado. En este punto de mutuo acuerdo, se ha alcanzado la comunicación”. A partir d’aquest procés, podem entrar en les ments dels altres i compartir models mentals com els del llenguatge o la cultura. 
    A més, segons Frith, l’única manera d’esdevenir creatius és exterioritzar els nostres pensaments per tal de poder aprofitar el que és inesperat de la realitat.

     Un llibre fantàstic, clar i entenedor sobre com funciona la ment.

    dissabte, 3 de desembre de 2011

    Paradoxes sobre la felicitat i la naturalesa humana (i II).

    Sobre la felicitat: 
    • L’elefant sobre el que cavalquem es preocupa pel prestigi, no per la felicitat. Així, ens trobem consumint el nostre esforç i els nostres recursos per aconseguir coses que no necessitem, a les que ens adaptarem molt aviat i que ens allunyen de la nostra pròpia felicitat.
    • “Per tal de governar el comportament tenim dos sistemes de motivació oposats; un sistema d’apropament, que dispara emocions positives i que fa que desitgem moure’ns en direcció a unes determinades coses, i un sistema d’allunyament que dispara emocions negatives i fa que desitgem retirar-nos quan es presenten determinades coses o bé evitar-les”. El balanç entre aquests dos sistemes dóna lloc a un estil afectiu d’apropament o d’allunyament, en funció de la “recepta genètica” que ens ha tocat en sort. Un estil afectiu més basat en l’apropament, vindrà acompanyat per emocions positives.
    • Haidt proposa tres mètodes per a aconseguir canviar l’estil afectiu: la meditació, la Teràpia Cognitiva i la medicació.
    • “Quan el savi tria una sola paraula o principi per a situar per damunt de tots els altres, el guanyador quasi sempre és l’amor o la reciprocitat”.
    • La major part del plaer en la recerca de l’objectiu desitjat no vendrà d’aconseguir-lo, sinó del camí que haurem recorregut per a aconseguir-lo.
    • “La segona gran troballa en la recerca de la felicitat, després de la forta influència dels gens sobre el nivell promig de felicitat d’una persona, és la relativa falta d’influència de la majoria dels factors ambientals sobre la felicitat”
    • Happiness = biological Set point + Conditions of your life +Voluntary activities. H=S+C+V. Les activitats voluntàries, que exigeixen esforç i atenció, són les que ofereixen més possibilitats d’augmentar la felicitat. La riquesa no és una de les Condicions de vida que importen, però sí ho són les relacions (+ felicitat), el soroll, la densitat del tràfic, la manca de control i la vergonya de tenir algun defecte físic (- felicitat).
    • Augmentar la felicitat és possible per la via de les activitats voluntàries. I aquestes proporcionaran més plaer si refermem els nostres punts forts, sobretot si impliquen enfortir les nostres relacions personals o expressar gratitud als altres.
    • “Tenir relacions socials fortes enriqueix el sistema immunològic, allarga la vida (més que deixar de fumar), accelera la recuperació de la cirurgia i redueix els riscos de depressió i els trastorns d’ansietat”.

      Paradoxes sobre la felicitat i la naturalesa humana

      L’any 2006 va aparèixer el llibre “La hipótesis de la felicidad. La búsqueda de verdades modernas en la sabiduría antigua” de Jonathan Haidt, un professor de la University of Virginia, especialitzat en les emocions morals. El recomano. No només està ben estructurat, sinó que ens condueix a la reflexió per tal de trobar el que tots volem: el benestar emocional.

      De la seva lectura en vaig treure una sèrie de conclussions que podrien dur el títol de Paradoxes sobre la felicitat i la naturalesa humana.

      Sobre la naturalesa humana:

      ·       “Sempre suposem que hi ha una persona en cada cos, un jo, però realment som més aviat un comitè amb membres que han decidit acabar junts una sèrie de tasques, moltes vegades amb unes motivacions del tot diferents”.
      ·       Els centres del llenguatge de l’hemisferi esquerre del cervell actuen com un mòdul interpretador; generen comentaris continus sobre el que la persona va fent, encara que molts cops no té accés a les causes reals o als motius del comportament del jo.
      ·       “La racionalitat humana depèn bàsicament d’una emocionalitat complexa, ja que els nostres cervells emocionals treballen tan bé que el nostre raonament gairebé no actua”.
      ·       Hi ha tota una sèrie de mòduls d’anàlisi i de presa de decisions que són completament automàtics. Oposar-s’hi és com intentar conduir un elefant en una direcció contrària a la que ja ha escomès. Evitar una lluita de voluntats perduda i distreure o seduir l’elefant és el camí que ha de triar una persona emocionalment intel·ligent.
      ·       “L’escàndol és un gran entreteniment perquè permet que la gent senti rebuig, una emoció moral que proporciona sentiments de superioritat ètica sense demanar res a canvi”,
      ·       En les argumentacions morals el procés sol començar quan dues persones que tenen sentiments intensos sobre una qüestió adopten una determinada posició i després van inventant raons per tal de llançar-les a l’altre. Així, refutar els arguments de l’altre no condueix quasi mai a un canvi d’opinió, ja que aquesta es basa en l’emoció.
      ·       L’efecte de “l’advocat interior”: les persones primer trien i desprès intenten trobar les raons que justifiquen la seva elecció. Després tots pensam que la nostra posició, i en cap cas la dels altres, és la que està objectivament i racional justificada.
      ·       L’efecte “del mirall color de rosa”: “Jutgem als altres pels seus comportaments, però creiem que tenim informació privilegiada sobre nosaltres mateixos –sabem “realment com som en el fons”-, així que amb facilitat podem trobar maneres de justificar els nostres actes egoistes i aferrar-nos a la il·lusió de que som millor que els altres”.
      ·       El pitjor enemic de la pau mundial és el “realisme pueril”. Les persones afectades (quasi tothom) pensen que en la seva visió de la realitat els altres estan influenciats per la seva ideologia i els seus interessos propis. Excepte ells mateixos. Ells veuen les coses tal com són.
      ·       En el “mite del mal pur”, els dolents són profundament malvats en les seves motivacions i les víctimes són pures en el seu estat de víctimes. I cada un de nosaltres és una víctima pura de malvats purs.
      ·       A la nostra espècie ultra social gran part de l’èxit prové de jugar correctament el joc social. “No és el que saben les persones, sinó a qui coneixen”.
      ·       Si vols aconseguir una cosa d’ algú, el procediment més efectiu és donar-li alguna cosa abans; aquest és el principi més utilitzat pels venedors.  En la negociació sempre funciona millor demanar molt i després mostrar-se conciliador que començar a negociar assumint una posició raonable.

      dissabte, 26 de novembre de 2011

      Canvi, creixement emocional, lideratge

      La crisi ens remet a la necessitat de tenir en compte el moment de canvi per tal de generar oportunitats de creixement personal. I aquestes oportunitats passen per tenir en compte el benestar emocional de les persones implicades i la possibilitat de generar dinàmiques positives i creatives.

      Tal com explicava David  Bornstein en el seu llibre “Cómo cambiar el mundo”, un dels elements clau de les organitzacions que promouen un canvi social és que es cerquen formes de donar responsabilitat als nins i als joves en la resolució de problemes i en la presa de decisions. Això desperta entusiasme en ells i les ajuda a desenvolupar habilitats i confiança en ells mateixos. Aquest col·lectiu pot transformar la dinàmica de la comunitat: es tracta de crear una massa crítica que possibiliti aquest canvi.

      Bornstein descriu quatre pràctiques de les organitzacions innovadores:

      1.     Institueixen i formalitzen sistemes i orientacions per escoltar als seus usuaris.
      2.     Estan oberts als resultats excepcionals; saben que les idees més innovadores provenen de la informació considerada excepcional o inesperada.
      3.     Dediquen una gran quantitat de temps a pensar com aconseguir que els usuaris usin els seus serveis.
      4.     Dediquen un gran esforç a la selecció del personal i donen prioritat, sobretot, a l’afabilitat, a la capacitat de connectar. També es preocupen per la satisfacció del personal.

      A més, identifica sis qualitats bàsiques en els emprenedors d’èxit:

      1.     Tenen una gran capacitat d’autocrítica; una tendència a autocorregir-se, donant més importància a l’objectiu que a un mètode o pla concret.
      2.     Es centren en el canvi, no en el reconeixement personal. Comparteixen els mèrits.
      3.     Mostren independència de les estructures dominants, el que els permet una distància que origina una gran llibertat d’actuació.
      4.     Creuen i aposten per la transdisciplinarietat: creen noves disposicions socials, combinen noves idees, experiències, habilitats i recursos d’altres persones.
      5.     Dediquen temps a aconseguir el seu objectiu, amb tranquil·litat i fermesa.
      6.     Tenen una forta motivació ètica que tenyeix totes les seves activitats  que dóna sentit a tot el que fan.

      Els emprenedors socials, en definitiva, aconsegueixen crear un sentit per la seva vida; un sentit que aconsegueix no veure’s vençut per forces que emanen de les imatges amb les que ens bombardegen diàriament: riquesa, poder, fama i bellesa. Aconsegueixen una coherència entre els seus interessos, les seves capacitats i les seves creences i actuen per tal d’aconseguir canvis que tenen sentit.

      diumenge, 20 de novembre de 2011

      Motivació i necessitats bàsiques

      Les persones estem dominades per la recerca del plaer i l'evitació del dolor. Aquesta és l'herència dels mamífers, com també ho són els dos sistemes vitals bàsics que, de forma automàtica, sustenten aquestes conductes, les organitzen i les canalitzen. Aquests dos sistemes serien:

      ·       El sistema d’inhibició conductual orientat cap a l’evitació. La seva principal tasca seria protegir l’organisme dels problemes per la via d’inhibir qualsevol conducta que pogués portar a sentir dolor, malestar o qualsevol altra conseqüència indesitjable. Un dels seus components seria el denominat Afecte Negatiu, una dimensió que representaria la tendència a experimentar estats emocionals negatius, com la por, la ràbia, la tristesa, la culpa, el rebuig i la repugnància.
      ·       El sistema de facilitació conductual orientat cap a l’aproximació. La seva tasca principal seria encaminar l’organisme cap a situacions i experiències que potencialment oferissin plaer i recompensa. Aquest sistema és adaptatiu en el sentit que assegura l’obtenció de recursos (aliments, afecte, companyia, cooperació, etc) que són essencials per a la supervivència de l’individu i de l’espècie. Un dels seus components seria l’Afecte Positiu, una dimensió que representaria la tendència a experimentar estats emocionals positius, com l’alegria, l’interès, la confiança i els sentiments d’energia (alertness).

      Des d’aquest plantejament, una persona que experimentés dolor o que es trobés amb una configuració estimular associada a haver patit dolor, veuria activat de forma immediata el sistema d’inhibició conductual. Aquest sistema, com veurem després al considerar la resposta de patiment, estaria organitzat en base a les denominades vies d’estrès i tindria com a mecanisme principal d’actuació, l’evitació. A més, la persona entraria dins el domini de l’Afecte Negatiu, de manera automàtica i com a part de la mateixa resposta del sistema, i sentiria tristesa, ràbia/hostilitat o por/ansietat.

      Per altra banda, una persona que experimentés plaer o que es trobés amb una configuració estimular associada a haver sentit plaer, veuria activat, de forma immediata, el sistema d’aproximació conductual. Aquest sistema, com analitzarem després en la resposta de relaxació, estaria lligat al sistema dopaminèrgic mesolímbic i tindria com a mecanisme principal d’actuació la facilitació conductual, l’aproximació. A més, la persona entraria dins el domini de l’Afecte Positiu, amb una major activació de la zona prefrontal esquerra, i experimentaria estats emocionals positius d’alegria, satisfacció, interès, energia i confiança.

      L’objectiu final com a éssers vius és el de la supervivència amb benestar. Si, seguint el model que presenta Antonio Damasio en els seus diferents llibres, imaginem l’organisme com un arbre, en els nivells més bàsics (les arrels, el tronc) hi trobaríem la regulació metabòlica, els reflexos bàsics i les respostes immunològiques. Per sobre d’aquest nivell (amb la primera ramificació) veuríem els comportaments de dolor i plaer, que es diversificarien en més branques, en forma d’instints i motivacions. Finalment, arribaríem al fullatge, amb les emocions i, a dalt de tot, els sentiments. Amb els sentiments, i la nostra capacitat d’integrar una gran quantitat d’informació, apareix el sentit del jo, possibilitant que ens orientem d’una manera efectiva cap a resoldre els problemes de la vida, és a dir, de la supervivència i de la consecució del benestar.

      Aquesta aparició del jo, ens permet rompre certes predeterminacions i regular l'activació automàtica del sistema d’inhibició conductual i del sistema de facilitació conductual. Des d'aquesta perspectiva, el benestar emocional provendria d'aconseguir respondre de manera congruent amb els propis valors i objectius, evitant deixar-se dur per reaccions que ens allunyarien d'una vida amb sentit.

      dimecres, 16 de novembre de 2011

      Relaxació i emocions positives

      Segons Barbara Fredrickson, una estudiosa de la positivitat, les tècniques o teràpies de relaxació són efectives perquè cultiven o posen en marxa l’emoció de satisfacció (contentment). Aquesta emoció condueix a canvis cognitius que focalitzen l’atenció de la persona en fruir del moment present i integrar el que s’està experimentant en una sensació positiva del propi lloc en el món. Els exercicis de relaxació provocarien l’aparició d’un o més dels elements claus d’aquest estat emocional i, a través d’aquesta operació, crearien les condicions per experimentar aquesta emoció positiva.

      Les diferents tècniques de relaxació es basen en centrar-se en les situacions (com els exercicis d’imaginació guiada), en experimentar determinades configuracions musculars (com en el cas de la relaxació progressiva) o en arribar a una completa consciència del moment present (com en el cas de la meditació, de l'atenció plena, mindfulness, o de determinades tècniques basades en la respiració). Cada un d’aquests elements, per separat, poden elicitar l’emoció positiva de satisfacció. Aquesta emoció, per la seva banda, com en el cas de les emocions positives en general, dóna lloc a increments en els recursos físics, intel·lectuals i socials dels que disposa la persona (segurament, gràcies a l’activació de les vies dopaminèrgiques cerebrals).

      La inducció  d’emocions positives té uns marcats efectes fisiològics; per exemple, les emocions positives actuarien directament sobre la recuperació de la resposta cardiovascular, gràcies a l’activació del brancal parasimpàtic del SNA. Els estudis demostren que si s’indueix una emoció positiva després d’haver experimentat una emoció negativa, l’activació cardiovascular  retorna més ràpidament a valors normals.

      Així com les emocions negatives, per exemple la por, estan relacionades amb una limitació forçada del repertori cognitiu i conductual (posant en marxa pautes d’acció concretes i mantenint l’atenció conscient centrada en la situació; veure, per exemple, els estudis de Joseph LeDoux), l’efecte de les emocions positives que es treballen en la resposta de relaxació és invers: possibiliten una major varietat de maneres de pensar i d’actuar, millorant l’afrontament i afavorint la resistència davant l’adversitat (resilience). Aquests canvis, per la seva banda, fan que la persona tingui més experiències futures d’emocions positives. 

      Tots aquests efectes ocasionen una espiral positiva de forma que les experiències d’emoció positiva generen recursos psicològics duradors i empenyen a la persona cap a un creixement del seu benestar emocional futur.