Passa al contingut principal

Com funciona la ment

En el seu llibreDescubriendo el poder de la mente. Cómo el cerebro crea nuestro mundo mental”, Chris Frith ens introdueix a la il·lusió que crea el nostre cervell quan ens fa creure que tenim accés directe al món físic. És a dir, encara que sentim que el que veiem és el que existeix “allà fora”, en realitat no és més que el model que crea el cablejat cerebral de la realitat. Aquest model es va adequant al que anem vivint per tal de fer-lo de cada vegada “més real”. 
El cervell és una màquina de predicció,  i només té en compte aquells estímuls que ens diuen si passarà alguna cosa positiva o negativa en el futur. I associa certes accions amb uns determinats resultats. El que falli aquest mapa no fa més que ser un element de millora: es va fent un bucle “predicció/error/nova predicció/error/nova predicció... “ que ens apropa, cada vegada més, a un model més efectiu de la realitat.
Una altra de les il·lusions que el cervell crea és la del JO, de la pròpia identitat com una illa d’estabilitat en un món que contínuament està canviant. La major part del temps no som conscients del que fem, sinó del que tenim intenció de fer. I el que fem només resultarà interessant si no s’acompleixen les nostres expectatives; és a dir, si les creences sobre el món resulten modificades. D’aquesta manera, el model del món que crea el cervell s’actualitza contínuament i, al final, les nostres percepcions són fantasies que coincideixen amb la realitat. Només ens sorgeixen dubtes sobre la “veritat” del nostre model quan ens comuniquem amb un altre cervell i descobrim que el model del món que té l’altra persona no coincideix amb el nostre.
Per altra banda, el cervell també crea un model del món mental de creences, desitjos i intencions. Imitem els altres de forma inconscient i, a partir d’aquí, es genera l’empatia, gràcies a la capacitat que té el cervell de traduir percepcions en accions. El cervell efectua prediccions sobre el món i agrupa els efectes amb les seves suposades causes, creant la il·lusió de control.
Contínuament fem prediccions de les intencions dels altres i dels elements que contindrà la seva conversa. La forma en com en respongui una persona canviarà la meva pròpia resposta. L’altra, per la seva banda, també té un model de la meva ment i intenta predir el que diré jo a continuació. La comunicació, doncs, és una operació cooperativa. Com diu Frith: “En una comunicación satisfactoria, se llega al punto en que mi modelo de significado del otro corresponde a mi propio significado, y ya no necesito señalarle que hay un problema. Y, algo fundamental, al mismo tiempo el otro también ha llegado a un punto en que no hay discrepancia entre su modelo de mi significado y su propio significado. En este punto de mutuo acuerdo, se ha alcanzado la comunicación”. A partir d’aquest procés, podem entrar en les ments dels altres i compartir models mentals com els del llenguatge o la cultura. 
A més, segons Frith, l’única manera d’esdevenir creatius és exterioritzar els nostres pensaments per tal de poder aprofitar el que és inesperat de la realitat.

 Un llibre fantàstic, clar i entenedor sobre com funciona la ment.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d