Solomon reivindica l’espiritualitat definida com un “reflexiu amor a la vida”. Per a arribar-hi és essencial treballar l’emoció filosòfica de la gratitud. La gratitud no només suposa una visió positiva de la vida, sinó que és una manera de posar la nostra vida en perspectiva. Es tracta d’apreciar l’escenari general i tenir l’oportunitat de representar-hi un paper, per petit que aquest sigui.
Davant d’un mal ús de la cultura dels drets que condueix a la frustració i a la ràbia, Solomon veu la ingratitud com un signe, “un símptoma de falta de caràcter, no una simple absència de generositat, sinó una deplorable incapacitat d’apreciar el que els altres fan per nosaltres. La ingratitud reflecteix la incapacitat d’apreciar a altres persones i, el que és pitjor, el rancor i el ressentiment per la nostra vulnerabilitat i la negativa a admetre el nostre deute amb els altres” (pàg. 365).
La gratitud es presenta com una emoció social positiva, fruit de la reflexió i d’una certa distància. Així com les emocions negatives, per exemple la por o la ràbia, estan relacionades amb un limitat repertori cognitiu i conductual (posant en marxa pautes d’acció concretes i mantenint l’atenció conscient centrada en la situació), l’efecte de les emocions positives és invers: possibiliten una major varietat de maneres de pensar i d’actuar, millorant l’afrontament i afavorint la resistència davant l’adversitat (resilience). Aquests canvis, per la seva banda, fan que la persona tingui més experiències futures d’emocions positives. Aquest efecte d’espiral positiu suposa que les experiències d’emoció positiva generen recursos psicològics duradors i empenyen a la persona cap a un creixement del seu benestar emocional futur.
L'entrada següent haurà de deixar Solomon i respondre a dues qüestions més pràctiques:
1.- Com deixar enrere emocions negatives com la por o la ràbia?
2.- Com treballar les emocions positives i, en especial, la gratitud?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada