Benestar emocional

“ No se sabe nunca cuando se nace: el parto es una simple convención. Muchos mueren sin haber nacido; otros nacen apenas, otros mal, como abortados. Algunos, por nacimientos sucesivos, van pasando de vida en vida, y si la muerte no viniese a interrumpirlos, serían capaces de agotar el ramillete de mundos posibles a fuerza de nacer una y otra vez, como si poseyesen una reserva inagotable de inocencia y de abandono.” Juan José Saer “El entenado” Viure plenament és una assignatura complicada. Si en lloc de comptar anys comptéssim experiències, la vida esdevindria estranya, amb anys que passarien com a dies i dies que passarien com a anys... Tenim tendència a col·locar-nos en zones de confort, instal·lats en les nostres rutines, amb por a complicar-nos, a equivocar-nos . De fet, amb els anys, determinats trets temperamentals passen a condicionar-nos més, com si el fet d’acomodar-nos fes que deixéssim d’intentar aprendre coses noves, d’abordar hàbits nous que ens fa

Sonja Lyubomirsky, en el seu llibre “ La ciencia de la felicidad ”, ens proposa una activitat pel benestar que cerca que aconseguim assaborir les alegries de la vida. La majoria del nostre temps vivim pendents del que ja ha passat o del que passarà . Això no deixa que ens adonem de que la vida i les seves alegries passen en present i que un dels ingredients de la felicitat és que siguem capaços de fruir de les experiències positives. La majoria de nosaltres ens recordem d’això només després d’haver tingut dificultats (una malaltia, un dolor agut, una pèrdua,..). Així, durant un temps, veiem la vida d’una altra manera, essent conscients dels dons que ens proporciona, fruint de les petites coses. Els investigadors, explica Lyubomirsky , defineixen fruir com els pensaments o els comportaments capaços de generar, intensificar i prolongar el plaer . Per exemple, quan ens aturem a fixar-nos en els matisos de llum presents en una posta de sol estem fruint. També ho fem quan ens ale

En el camp del camí cap al benestar emocional sempre s’han distingit dues formes bàsiques: una “hedònica” que es representa per la suma de les experiències positives d’una persona i una altra “eudaimònica” que és el resultat de la recerca de sentit i significat i de la lluita per propòsits que van més enllà de la simple gratificació. Ambdues dimensions del benestar estan profundament implicades en la biologia humana i l’evolució. L’hedònica motivaria adaptacions psicològiques i fisiològiques bàsiques i l’eudaimònica motivaria capacitats culturals i socials més complexes . Sabem que el benestar emocional en general està directament relacionat amb la salut i la longevitat . Tanmateix, en un article recent, Barbara Fredrickson i col·laboradors indiquen que, encara que les dues dimensions del benestar poden influenciar-se una amb l’altra, el benestar eudaimònic pot predir un patró més favorable d’expressió genètica del sistema immunològic que l’hedònic . D’aquesta manera, la di

Jo tenia tres germans i una germana. I ara fa tres anys, en un mes d’agost, va morir-se el meu germà petit. No li tocava, era el petit... I va morir-se així com ho feia ell tot, de cop i volta, amb un canvi de ritme inesperat. El seu cor s’aturà. I no vam poder fer res. El meu germà era una persona especial. De ben petit era un corcó, graciós, però un corcó. Plorava desconsoladament davant qualsevol contrarietat. Reia exageradament davant qualsevol nimietat. Tenia el record mundial de caigudes al brollador de la plaça i mai he vist algú amb tanta por quan suposadament volia mirar una pel·lícula de terror. No feia cas mai al que jo li deia ( era la seva germana gran, per favor! ) i tenia la capacitat de fer-te riure o enfadar amb una rapidesa increïble. No va tenir mai mesura. Parlava, cantava, reia, feia bromes. En una casa de gent poc expressiva físicament, ell t’abraçava, t’estrenyia, t’empentava...Cridava l’atenció. Coneixia a tothom. De fet, mai cap nin del poble ha ac