Benestar emocional

“Sense aquests discursos –sense desenvolupar una visió clara del futur que desitgem, dels valors que volem adoptar, de la identitat que volem tenir-, estarem condemnats sempre a repetir els errors dolorosos del nostre passat. Les històries del nostre passat defineixen la nostra identitat. Les històries del nostre futur defineixen les nostres esperances. I la nostra capacitat d’adoptar aquests discursos i creure’ls, de fer-los realitat, és el que dóna significat a les nostres vides” Mark Manson La primera Llei sobre les emocions de Newton afirma que “ Per cada acció existeix una reacció emocional igual i oposada ”. Tenim tendència a respondre a les accions positives amb accions positives i a les negatives amb una negativitat proporcional. Les nostres experiències van generant uns esquemes que cristal·litzen en el que seran els nostres valors inconscients. Cada vegada que ens passa alguna cosa responem en funció d’aquests valors, encara que no en siguem

“...el món no s’alimenta d’informació.” “El món s’alimenta de sentiments” Mark Manson La primera Llei de Newton sobre l’emoció, segons Mark Manson , deia: “ Per cada acció existeix una reacció emocional igual i oposada ”. Recordem que els humans som material emocional abans que racional. Recordem que en una suposada lluita entre raó i emoció, en la majoria de casos, guanyarà la segona, perquè és la que hi era abans, abans de que fóssim els humans que ara coneixem. Així, davant una emoció d’una altra persona, de manera automàtica i inconscient, sentirem una emoció igual i oposada, és a dir, ens sentirem empesos a contestar amb la mateixa moneda. D’aquí que el més difícil a la vida sigui deixar de respondre a la ràbia o a l’hostilitat amb ràbia o hostilitat. D’aquí que els estudiosos de les relacions personals afirmin que quan una conversa comença amb el to adequat té moltes probabilitats d’acabar bé. I, lògicament, si una conversa comença amb un ret

“Els problemes són inevitables. Una bona vida és una vida amb bons problemes” “l’única manera de millorar realment la teva vida no és sentir-te bé, sinó aprendre a saber dur bé el fet de sentir-te malament” “Quan acceptes el teu dolor pots controlar els impulsos del teu cervell emocional i canalitzar-los cap a una acció o comportament productius” Mark Manson El nostre cervell és com un cotxe de carreres conduit per un pilot i un copilot, explica Mark Manson a “ Todo està j*dido ”. Tots volem pensar que a l’hora de conduir per la carretera de la vida ho fem bé, fent cas a la raó. Però el conductor és el nostre cervell emocional i el fet que el nostre copilot, la nostra raó, vagi donant consells o arribi a les amenaces no fa més que, la majoria de vegades, el pilot emocional tiri pel dret, fent el que vol fer i després inventant-se una excusa per justificar-ho. Després de deixar clar que la part que ens domina és la part emocional, que és la que va aparèix

“No esper res. No tinc por de res. Soc lliure” Nikos Kazantzakis Irvin Yalom en el seu llibre “ Memorias de un psiquiatra ” reflexiona sobre el que ha après en la vida i en la pràctica de la psicoteràpia. Irvin Yalom és un vell conegut del blog i un psicoterapeuta americà molt reconegut. És el creador de la Psicoteràpia Existencial (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/11/parlem-amb-profunditat.html ) i també el sistematitzador de la Teràpia Grupal tal i com es coneix avui en dia. També va ser l’impulsor dels grups de suport formats per malalts de càncer. De la lectura del llibre, en podem destacar una sèrie de punts: 1.      La memòria és una cosa estranya. Et fa pensar en una reproducció d’algun fet que va passar fa temps però és realment una reconstrucció, la majoria de vegades fictícia, del que creiem que va succeir. A més, explica Yalom , moltes coses de la vida queden enrere i no es recorden ni es poden reproduir massa bé pel fet q

“S’ha de denunciar tota enveja, gelosia, venjança o càstig i, com alternativa, afirmar lo real, ser algú que no vol ser altra cosa que el que és” D’on venen les teves certeses? Penses el que penses perquè vols o perquè és el resultat de la teva història i dels grups dels que has anat formant part? Les històries que dones per certes, ho són realment? T’incomoden les persones que manifesten opinions diferents a les teves? Si has dubtat a l’hora de contestar a aquestes preguntes, benvingut al club! Aquesta associació informal d’humans desconcertats es va iniciar a finals del segle XIX amb una figura incendiària: Friedrich Nietzsche. Sue Prideaux ens en dóna un tast en el seu llibre “ ¡Soy dinamita!. Una vida de Nietzsche ”. L’evolució d’aquest pensador es caracteritza per la proposta de preguntes inquietants i   desconcertants que encara avui intentem respondre sobre moralitat, religió i l’organització social. Les veritats que donem per suposades, ens record