“Els problemes són inevitables.
Una bona vida és una vida amb bons problemes”
“l’única manera de millorar
realment la teva vida no és sentir-te bé, sinó aprendre a saber dur bé el fet
de sentir-te malament”
“Quan acceptes el teu dolor pots
controlar els impulsos del teu cervell emocional i canalitzar-los cap a una
acció o comportament productius” Mark Manson
El nostre cervell és com un cotxe de carreres conduit per un pilot i un
copilot, explica Mark Manson a “Todo està j*dido”. Tots volem pensar que
a l’hora de conduir per la carretera de la vida ho fem bé, fent cas a la raó.
Però el conductor és el nostre cervell
emocional i el fet que el nostre copilot, la nostra raó, vagi donant consells o
arribi a les amenaces no fa més que, la majoria de vegades, el pilot emocional
tiri pel dret, fent el que vol fer i després inventant-se una excusa per
justificar-ho.
Després de deixar clar que la part que ens domina és la part emocional, que
és la que va aparèixer primer a l’evolució, i que la raó, com a bon copilot,
hauria d’aprendre a negociar el seu paper i a pactar la seva funció en els
moments de crisi, Mark Manson ens
segueix guiant per tal d’entendre com funcionem i com podem millorar la nostra
vida gràcies a l’autoconeixement.
Manson parteix del gran revolucionari de la física, Isaac Newton, i imagina quines lleis sobre l’emoció hauria proposat
en cas de dedicar la seva vida a la Psicologia i no a la Física. Newton,
explica Manson, “Desitjaria conèixer la trajectòria del cor
dels homes, la velocitat del seu dolor. Voldria conèixer la força dels seus
valors i la massa de la seva esperança. I, el més important, voldria entendre
les relacions entre tots aquests elements”.
1.- La primera Llei de l’emoció
de Newton.
Per cada acció existeix una
reacció emocional igual i oposada.
El dolor causat per una agressió
per part d’una altra persona provoca dolor i, a més, el que Manson anomena un “esvoranc
moral” que ens fa exigir una compensació per tal de recuperar l’equilibri moral
entre les persones implicades.
Quan ens fa mal algú sentim el dolor i la nostra reacció davant el que percebem
com una injustícia és pensar que “no ens
ho mereixem” i ens empeny a actuar per acabar amb aquest desequilibri.
El mateix ens passa quan una altra persona fa alguna cosa per a nosaltres. Si algú és generós amb nosaltres també
sentirem que s’ha creat aquest desequilibri, que “estem en deute” amb la
persona i que aquesta “mereix” alguna cosa bona per tal de compensar la seva
bondat.
La nostra tendència natural, explica Manson,
és la de compensar aquests esvorancs morals, correspondre a les accions negatives amb accions negatives i a les positives
amb positives. Les forces que ens empenyen a recuperar l’equilibri són les
emocions. Cada acció exigeix una reacció
emocional igual i oposada. Aquesta és la primera Llei de Newton.
La primera Llei de Newton està al darrera del nostre sentit de moralitat,
del que pensem que està bé o malament i de la nostra necessitat de fer les
coses de forma justa. És la base de tota
cultura humana. I és el sistema operatiu del nostre cervell emocional.
El nostre cervell racional genera
coneixements sobre com fer les coses a partir de l’observació i la lògica. El
cervell emocional, per la seva banda i seguint la primera Llei de Newton,
genera els nostres valors a partir de les nostres experiències doloroses. El nostre cervell racional pensa de manera horitzontal,
cercant relacions entre esdeveniments (quina
relació tenen?); el nostre cervell emocional pensa de manera vertical,
cercant connexions jeràrquiques (quina d’aquestes
coses és millor/pitjor?).
El nostre cervell emocional
genera una jerarquia de valors a partir de les experiències que anem acumulant. Així, cada vegada que ens trobem amb una acció, el
nostre inconscient cerca en quin punt del nostre arxiu està i si és bona o no i
intenta triar aquelles experiències que ens donin més plaer i, per tant, ens
facin sentir millor.
El nostre cervell racional
intenta explicar la jerarquia de valors, mira com estan connectades les
experiències i pot suggerir com canviar l’organització. El nostre cervell racional pot provocar el que diem “creixement o canvi emocional” si,
gràcies a tenir una visió clara de la part emocional, és capaç de canviar les
prioritats en la nostra jerarquia de valors.
Podem accedir a la nostra jerarquia de valors si pensem en què és el que
ens agrada o ens és més fàcil fer. Fes l’exercici:
Pensa en com passes el temps, en
el que fas i en les conseqüències que té el que fas.
Pensa en fa uns anys, en el que
feies i en les conseqüències que tenia fer el que feies.
Compara la llista.
Per exemple:
Una persona sobre la trentena que
li agrada molt sortir de festa el cap de setmana i sempre que pot entre
setmana. Això fa que dormi menys i que estigui cansada i esperi amb ànsia el
pròxim cap de setmana. La seva llista seria:
Sortir a llocs amb marxa
Bons combinats
Bona música
Veure els amics
Fer feina
Dormir
Fer exercici i cuidar-me
Posem per cas que aquesta persona
un dia té un accident una matinada i, a més, es troba en una relació en la que
ha d’assumir una nova responsabilitat, com la de criar un fill. Deixa de sortir
i comença a tenir una rutina diferent, en la que prioritza que la criatura
estigui bé i que ella estigui d’humor per tenir bons moments a casa. La seva
llista ara seria:
La criatura ha d’estar bé
Fer feina
Dormir
Fer exercici i cuidar-me
Veure els amics
Sortir a llocs amb marxa
Bona música
Bons combinats
Quina seria la teva?
Continuarà...
PS. Recorda:
El que fas, les accions de la
teva vida, estan condicionades per com el teu cervell emocional va construint
una jerarquia de valors que decideix el que has de fer a cada moment. Les teves
experiències han generat aquests valors que apliques de manera inconscient. La
raó no pot fer res amb això. A no ser que es dediqui a estudiar els valors i canviï
les teves experiències i, com a resultat d’això, la teva jerarquia de valors
modifiqui les seves posicions.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada