10 coses sobre la vida i la teràpia

“No esper res. No tinc por de res. Soc lliure” Nikos Kazantzakis

Irvin Yalom en el seu llibre “Memorias de un psiquiatra” reflexiona sobre el que ha après en la vida i en la pràctica de la psicoteràpia. Irvin Yalom és un vell conegut del blog i un psicoterapeuta americà molt reconegut. És el creador de la Psicoteràpia Existencial (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/11/parlem-amb-profunditat.html) i també el sistematitzador de la Teràpia Grupal tal i com es coneix avui en dia. També va ser l’impulsor dels grups de suport formats per malalts de càncer.

De la lectura del llibre, en podem destacar una sèrie de punts:

1.     La memòria és una cosa estranya. Et fa pensar en una reproducció d’algun fet que va passar fa temps però és realment una reconstrucció, la majoria de vegades fictícia, del que creiem que va succeir.

A més, explica Yalom, moltes coses de la vida queden enrere i no es recorden ni es poden reproduir massa bé pel fet que o són fets que van passar amb molt poca emoció o, al contrari, van generar un impacte tan gran que no es poden processar com a història.

2.     Els terapeutes estan condemnats a treballar des del seu propi jo i, per tant, necessiten saber tot el possible sobre el punt d’observació que és la seva pròpia identitat.

No pots empatitzar amb una altra persona si no ets capaç de mirar les coses des de la seva pròpia perspectiva o, com deien els indis americans, per entendre algú has d’haver caminat unes llegües amb les seves sabates.

3.     Els mentors, els mestres, són un element fonamental en la formació d’un professional i de la persona en general.

Gràcies a les persones que va anar trobant en la seva vida, Yalom va poder entrar de ple en el món de la psicoteràpia i de la teràpia de grup. En aquest darrer aspecte, va arribar a destacar com una de les figures de referència. El grup terapèutic, amb les seves normes de comunicació honesta i oberta, és una gran oportunitat de créixer a nivell relacional, gràcies a que les interaccions entre iguals donen la possibilitat de veure’ns amb els ulls dels altres.

4.     Cada un de nosaltres té unes pors, unes manies, unes maneres de fer pròpies que es manifesten quan estem amb els altres.

Els grups terapèutics, explica Yalom, basen la seva eficàcia en reflexionar obertament sobre el moment a moment de cada persona que en forma part, de manera que els problemes que tenim en les relacions personals es manifesten i es poden reorientar. Els grups són un microcosmos social i en ell es manifesten els problemes, les pors, les manies que ens fan sofrir i que ens han portat a fer teràpia.

5.     Per créixer com a terapeuta, i com a persona, s’ha de fer el camí de l’acceptació dels errors, de veure’ls com un punt de partida per aprendre coses noves.

L’honestedat és un punt fonamental quan el que vols és generar situacions que ajudin a les persones a canviar. I, aquesta, no ve mai sense un cert grau d’ansietat amb la què s’ha d’aprendre a conviure.

6.     Tots, en el fons, estem en el mateix negoci: aconseguir viure tranquils i, per això, hem de resoldre una sèrie de tasques a nivell existencial per tal de poder trobar sentit.

L’objectiu podria ser arribar a poder dir el que va dir Nikos Kazantzakis al final de la seva vida: “No esper res. No tinc por de res. Soc lliure”.

La lectura dels existencialistes va fer entendre a Yalom que molts dels problemes amb els que lluitaven els seus pacients –la vellesa, la pèrdua, la mort, les eleccions més importants de la vida com la professió o trobar una parella- eren, en el fons, la il·lustració de l’intent de trobar un significat en un món que no en té, afrontant obertament el fet que ens morirem i que, en el fons, tots estem sols.

7.     En molts casos ens trobem que les persones afrontem el camí cap a la mort en un estat d’aïllament.

La feina amb pacients amb una malaltia terminal va suposar un repte molt gran, explica Yalom. Per una banda, el malalt no parla de les seves pors per no deprimir als que estima i, per l’altra, els amics i familiars eviten el tema per no entristir al malalt. Yalom va ser el primer en posar en marxa grups de suport per a pacients amb càncer.

8.     Les situacions en les que tot el que tenim es posa en dubte poden ser aterradores, però al mateix temps alliberadores.

En aquest sentit Yalom explica que “encara que la realitat de la mort pugui destruir-nos, la idea de la mort ens pot salvar. Implica advertir que, com que només tenim una vida, l’hem de viure de forma plena i acabar-la amb la menor quantitat possible de penediments”.

9.     La força del canvi terapèutic no està en poder entendre bé el problema, ni en interpretar-lo adequadament, tampoc en el fet d’alliberar-se de la tensió que ocasiona pel fet de poder-lo comunicar, sinó en el fet de la connexió autèntica i profunda entre dues persones.

Per això, explica Yalom, ens hem de mantenir presents en l’ara i l’aquí.

La psicoteràpia és un procés que s’ha de veure com un privilegi per part del professional. Cada terapeuta ha de sentir-se agraït per la confiança que li dóna el client, pel privilegi que suposa que aquesta persona el deixi entrar en la seva àrea vital més íntima. Els terapeutes som uns privilegiats pel nostre paper de guardians dels secrets. Hem de procurar estar a l’alçada i agrair l’oportunitat d’entrar a compartir els sentiments i les emocions d’altres persones. Hem d’experimentar la compassió cap als altres, en el sentit literal de la paraula, recordant que tots som humans i que aquest fet ens lliga uns als altres tant en el patiment i el dolor com en l’alegria i l’amor.

En la seva pràctica terapèutica Yalom comença amb una activitat que serveix, segons els seus termes, com a “experiència de despertar” (a la fugacitat de l’existència). Demana als seus clients que dibuixin una línia sobre un paper i que imaginin que un extrem representa el seu naixement i l’altra la seva mort. Després demana que indiquin en quin punt de la línia es troben ara i que meditin sobre això durant uns moments. El resultat d’aquesta acció ens pot portar a comprometre’ns a trobar la manera de viure de manera plena.

10. Les relacions no es troben, sinó que són el resultat d’una construcció, basada en l’acceptació de l’altra i en la dedicació a tenir cura del benestar de l’altra.

Yalom reflexiona sobre la gran sort d’haver pogut crear una relació amb la que és la seva dona. L’amor cap a l’altra persona, l’establiment d’un diàleg obert i honest i l’acceptació de les diferències permeten un privilegi molt gran: veure, ni que sigui per un moment, la vida a través dels ulls d’una altra persona, enriquint la pròpia perspectiva.

Moltes gràcies, Doctor Yalom!

I bona reflexió!