Benestar emocional

Al juliol del 2013 vaig fer una entrada dedicada als 80 anys del gran Oliver Sacks (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/07/una-vida-amb-sentit-una-vida-amb-passio.html ). Era una entrada en la que es comentava la carta en la que feia balanç dels anys passats i marcava el que volia aconseguir en els que li quedessin. Com assenyalava llavors: “ És la carta d’una persona que, a punt dels 80, fa balanç de la seva vida i el primer que troba és agraïment: per tot el que ha viscut, per tot el que ha fet, pels amics, pels col·legues, pels lectors ” Sacks en aquesta carta celebra haver estimat. Sap que és un privilegiat per la seva condició física i demana un poc de sort per tal de poder viure uns anys més i poder fer el que considera les dues coses més importants de la vida: treballar i estimar . En la carta que segueix i que es va publicar aquesta setmana en el New York Times , també hi demana el mateix, a pesar de la nova situació. La deixo aquí, tal com ell

      Com diu Guy Winch en el seu llibre “ Primeros auxilios emocionales ”, el rebuig és un dels patiments emocionals més intensos i tots l’hem d’afrontar alguna vegada en la nostra vida. Normalment, subestimem el dolor que ens provoca . De fet, les ferides que deixa són quatre: un dolor molt intens perquè afecta al nostre sistema de creences, encén la nostra ràbia, mina la nostra confiança i la nostra autoestima i desestabilitza el nostre sistema primari de pertinença. El dolor que ocasiona el rebuig ens curtcircuita i no ens deixa pensar de forma lògica . A més, s’ encén la ràbia , deixant a moltes persones tancades dins un marc mental de venjança. Per altra banda, el dolor fa que passem a sentir el rebuig de forma excessivament personal i, de retruc, que ens centrem en els nostres defectes, generalitzem de forma incorrecte o encetem una autocrítica personal sobre com hauríem d’haver actuat. Finalment, el rebuig ens posa en guàrdia pel fet que amenaça la nostra necessita