Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2017

Les bones connexions

Com explica Henry Cloud en “ El poder de los otros ”, quan ens relacionem amb els altres es poden donar quatre tipus de connexions: Desconnectat, sense cap tipus de connexió ; Mala connexió, connexió incorrecta ; Connexió pseudobona i, finalment, Una bona connexió, una connexió autèntica . En l’entrada anterior analitzàvem les característiques de les dues primeres. En aquesta aprofitarem per aprofundir en les dues següents. En el cas de la connexió pseudobona , els elements característics tenen a veure, bàsicament, amb l’hedonisme . Ens enganxem al “ bon rotllo ”, evitant conflictes , mirant de cercar els elogis o el reconeixement de l’altra persona. O, encara pitjor, ens quedem en el terreny de la motivació extrínseca, fent les coses per aconseguir premis o estatus . Quan la persona que cerca, majoritàriament, connexions pseudobones és un líder, sense adonar-se’n, el que fa és posar límits a les possibles converses a tenir . Les persones del seu voltant no posara

Tens una mala connexió?

"Fugir de la pròpia vulnerabilitat és fugir de l'essència de la nostra pròpia naturalesa, l'intent d'ésser invulnerable és un intent inútil de ser el que no som i, encara més,  tancar la possibilitat d'entendre el patiment dels altres. Encara pitjor, refusant la nostra vulnerabilitat refusem l'ajuda que necessitem a cada moment de la nostra existència i bloquegem els fonaments essencials, primaris i interactius de la nostra identitat" David Whyte "Consolations" Heu tingut mai la sensació d’estar entrampats en una relació en la que majoritàriament es senten retrets i coses negatives dels altres? En aquests casos, la sensació de malestar va creixent, a vegades sense acabar d’atribuir aquesta incomoditat al fet que estem tot el temps intercanviant informació negativa. En moltes ocasions intentem resistir-nos a l’embat de la dinàmica, però no funciona. Al final, sense saber com ha estat acabem per parlar malament d’algú o ag

Reflexionar per aprendre

“La construcció del nostre caràcter davant la vida depèn de nosaltres, recorda Marc Aureli. Només nosaltres mateixos ens podem allunyar de la bondat i de la integritat. Només nosaltres podem decidir en què ens volem convertir i cultivar qualitats com la sinceritat, la dignitat, la perseverança, la temprança i la sobrietat” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/05/deixa-de-perseguir-el-que-no-depen-de.html “ Recorda que tot t’ho poden prendre. Tret del que tens a dins del cap” “No te preocupis de la gent. Els mateixos que malparlen de tu, un dia poden arribar a dir-te “bon dia tingui” [amb deferència]” La meva padrina Bàrbara “Tant de bo hagués tingut el coratge de viure la meva pròpia vida i no la que esperaven els altres”.   És el penediment més freqüent, segons explica   Ware . Quan s'acosta la mort, la gent s'adona que no ha complert els seus somnis i ha d'assumir que ha estat per decisions que ells mateixos han pres o han deixat de prendre” https://b

Autonegació: tractant amb la part fosca del plaer

"El plaer que ens proporcionen les coses materials es difumina molt ràpidament. D’aquesta manera, si aconseguim viure una vida consumista, estarem més a prop de la infelicitat."  https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/04/normal-0-21-false-false-false-es-x-none.html   "Viu amb moderació . L’ excés no ajuda al benestar. Les qualitats que valorava més  Montaigne  eren la curiositat, la sociabilitat, la companyonia, l’adaptabilitat, la reflexió intel·ligent, la capacitat de veure les coses des del punt de vista de l’altra i la “ bona voluntat ”"  https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/02/viure-be-seguint-montaigne-i-ii.html El meu pare contava que una de les coses que podia donar-te més plaer és saber que tenies el control sobre tu mateix i sobre els teus desitjos. Quan era petit i estudiava amb els frares (allà pels anys quaranta del segle passat) una de les coses que feia era, a l’hora del dinar, regalar la seva taronja. Les tarong

El fatalisme estoic o aprèn a acceptar el teu destí

“Com una parca bé cavil·la Teixint la tela per demà. La Balanguera fila, fila, La Balanguera filara...” La Balanguera “Queixar-se és la sal de la infelicitat. I com més es queixa algú, més motius és capaç de trobar per queixar-se.   Un avantatge de les queixes és que són contagioses: a vegades, gràcies a la nostra iniciativa podem fer que els altres també es queixin . Però hem de començar per nosaltres mateixos: ens hem de criticar per qualsevol cosa, ja que així també serem capaços de criticar els altres” “La clau de la infelicitat no està en el dolor, si no en la seva gestió.   Si acceptés el dolor com a part de la vida, podria ser feliç . Si no l’acceptés, podria entrar en una fase de lluita contínua contra la realitat i, així, amargar-se, patir i sentir-se víctima de les circumstàncies. S’ha d’encarar amb el món i dir “no!”, lluitant contínuament contra el que passi en la seva vida. Només així serà desgraciat” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/04/normal