Tens una mala connexió?

"Fugir de la pròpia vulnerabilitat és fugir de l'essència de la nostra pròpia naturalesa, l'intent d'ésser invulnerable és un intent inútil de ser el que no som i, encara més,  tancar la possibilitat d'entendre el patiment dels altres. Encara pitjor, refusant la nostra vulnerabilitat refusem l'ajuda que necessitem a cada moment de la nostra existència i bloquegem els fonaments essencials, primaris i interactius de la nostra identitat" David Whyte "Consolations"

Heu tingut mai la sensació d’estar entrampats en una relació en la que majoritàriament es senten retrets i coses negatives dels altres? En aquests casos, la sensació de malestar va creixent, a vegades sense acabar d’atribuir aquesta incomoditat al fet que estem tot el temps intercanviant informació negativa. En moltes ocasions intentem resistir-nos a l’embat de la dinàmica, però no funciona. Al final, sense saber com ha estat acabem per parlar malament d’algú o aguantant que l’altra persona ho acabi fent.

Hi ha relacions, explica Henry Cloud en “El poder de los otros” que tenen la característica bàsica de fer-nos sentir malament. No estem parlant de persones que siguin dolentes o abusives, però quan estableixen connexions propaguen preocupacions que tenen l’efecte de fer sentir malament als altres o de fer sentir que “no ho fan prou bé”. Aquestes relacions, segons Cloud, formen part del que ell anomena “males connexions”.

Cloud parteix de la teoria de Daniel Siegel (conegut d’aquest blog) de que les persones movem informació i energia. Aquestes es mouen en l’espai triangular format pel nostre cos i el nostre cervell, la nostra ment i les nostres relacions. El benestar serà el resultat de que aquestes tres àrees tinguin el flux correcte d’informació i energia. Les relacions, en aquest cas, són fonamentals. Una vegada que la nostra part física i la nostra part psicològica funcionen de forma operativa, les relacions marcaran la diferència entre la possibilitat de ser el que podem ser i l’enfonsament resultant de sentir-nos sols i aïllats.

Segons Cloud, en cada moment de la nostra vida, ens movem entre el quatre cantons relacionals. Hi ha quatre possibles connexions:

·        Desconnectat, sense cap tipus de connexió.

·        Mala connexió, connexió incorrecta.

·        Connexió pseudobona.

·        Una bona connexió, una connexió autèntica.

En el primer cas, les persones implicades no aconsegueixen fer una inversió emocional en els demés. Es pot tractar de persones amb perfils de personalitat narcisistes o psicopàtics que, encara que al principi semblen encantadors, no són capaços de centrar la seva atenció en les necessitats dels altres. O, simplement, són persones que no han madurat emocionalment i no poden o no saben intimar amb altres persones. I es romp la connexió en el sentir de donar o en el sentit de rebre (informació o energia). Les interaccions amb aquestes persones, en lloc de ser satisfactòries, ens deixen amb sentiments de ser ignorats, mal entesos. Ens porten a sentir que no podem impactar de cap manera en el procedir de l’altra persona, ja que aquesta té una manca d’empatia o l’expressa només de manera superficial. Aquestes persones no poden donar un suport real als demés.

Una manera de saber si estem entrampats en el primer cap de cantó és demanar a les altres persones de la nostra vida a veure si es senten necessaris, valorats, escoltats i que tenen la nostra confiança. O podem fer també a la inversa: ens sentim necessaris, valorats, escoltats i que tenim la confiança dels altres?

Si sentim que no podem mostrar-nos vulnerables enlloc, estem entrampats en aquest primer cap de cantó. Estem desconnectats. Tal vegada la nostra necessitat de mostrar el nostre lideratge, la nostra por, la vergonya de sentir que no ho fem tot bé, la pressió social de ser els millors o l’hàbit de no mostrar mai debilitat ens han acorralat en aquest cap de cantó. Des d’aquí no es pot fer xarxa, no es pot compartir energia, recolzament i alleujament. Ni tant sols informació. I les coses no acabaran bé. Tot això condicionarà la nostra salut física i psicològica (vegeu els mals de la solitud a https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/04/la-solitud-es-el-pitjor-dels-mals.html).

En el segon cap de cantó, que és el tema d’aquesta entrada, hi trobem una mala connexió. Quan ens relacionem amb persones que estableixen aquest tipus de connexió passem a sentir-nos malament. Les altes expectatives, el perfeccionisme, les demandes poc raonables, un esperit crític exagerat, la retenció de les alabances, la promoció de la vergonya, la cultura de la culpa, les humiliacions, els silencis, són només algunes de les formes que una persona així utilitza per a establir aquest tipus de connexions.

En aquest cas, la nostra energia, el nostre benestar, el nostre lideratge, es veuen compromesos. Sense adonar-nos-en, passem a estar preocupats contínuament per si som suficientment bons als ulls d’aquesta persona. Aquesta sensació és una experiència humana universal: és a dir, a tots ens passarà alguna vegada en la nostra vida. Quan ens passa amb algú proper, per exemple un familiar o una parella, pot marcar molt la nostra vida.

Aquestes males connexions produeixen angoixa, por, sentit de culpa, vergonya i sentiments d’inferioritat. Pot portar nits d’insomni, obsessió pel que aquesta persona o aquest grup de persones pensen de nosaltres, repetint el que vam fer malament o el que podíem haver fet millor. I ens afecta en totes les àrees de la vida, ja que ningú pot tenir un alt rendiment mentre està a la defensiva, entrampat en una lluita en contra de l’autoavaluació negativa. De cada vegada passem a ser menys nosaltres mateixos.

Si la mala connexió és molt antiga, per exemple amb un dels pares o amb el grup de referència de la infància, es pot donar el cas que les veus que ens persegueixen siguin internes, com si haguéssim internalitzat les crítiques d’aquesta mala connexió i ara la tinguéssim amb nosaltres mateixos. En aquest cas, ens podem perdre en contínuament cercar l’aprovació dels demés, perdent de vista les nostres metes i els nostres valors.

Pregunta: t’has sentit així en alguna de les teves relacions? Has experimentat culpa, vergonya, que no ets “prou bona”? O, sense adonar-te’n, estàs pendent sempre de l’aprovació dels altres, incapaç d’alliberar-te de la sensació d’estar a prova?

De la resposta a aquestes preguntes en trauràs el que has de fer. En el primer cas, has de passar a relacionar-te el mínim possible amb les persones que estableixen males connexions. En el segon, has de connectar amb aquesta veu crítica interna i treballar-la per a deixar-la enrere (consulta les solucions a la ruminació a https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/02/superar-la-ruminacio-i-viure-la-vida.html).

Bona reflexió!