Benestar emocional

El cap de setmana passat vam volar cap a Lleida. El clan dels germans Vicens Bauzà, amb la baixa d’en Joan per operació de “prosta”, vam partir cap a Lleida a la graduació de na Laura. Ens van reforçar l’expedició na Petra, en Vicenç, el teu fillol Miquel i el teu cunyat gran. I vam parlar. I vam menjar. I vam beure. I vam pensar en tu. I vam parlar de tu. I vam aguantar els moments crítics tal i com ens va ensenyar la padrina Paula, parant el ruixat fins que passava la plorera... Estimat Pere, no sé si saps que ens fas molta falta... Sempre, però sobretot quan hi ha aquestes coses. No podíem deixar de dir que t’hauria agradat molt la graduació. Haguessis fruït de ser-hi, de veure la cara de por/plaer/satisfacció/pena/alegria/enyor/orgull/tristor de na Laura, de sentir com s’acabava un cicle... Haguessis fruit del teu orgull de pare davant la trajectòria d’una criatura que no només s’ha esforçat i ho ha aconseguit, sinó que ha arribat a l’inici de la maduresa amb els elem

“En aquest llibre he ofert dos arguments relacionats. El primer és que comportar-se de manera virtuosa –sent honest, diligent, cooperatiu- porta a millors resultats finals que mirar solament pel propi profit. El segon és que les emocions morals com la gratitud, la compassió i l’orgull ens donen l’autocontrol que construeix relacions amb els altres i beneficia als nostres jo futurs. El que encara no he dit és que millorar les relacions socials aporta dos bons addicionals. El primer és que els llaços socials, per ells mateixos, aporten solidesa i perseverança. El segon és que simultàniament ens ajuden a combatre una de les plagues més doloroses de la vida moderna: la solitud” David DeSteno “Emotional Success” Imagina que agafes un grup que està intentant perdre pes i el distribueixes en tres subgrups de manera aleatòria. Cada un d’ells es trobarà en una situació en la que pot menjar dolç de moltes classes. I a cada grup les dones diferents instruccions: al primer,

"hem d’entrenar-nos a ser amables, a ser agraïts, a ser compassius. L’escalfor que sentim quan fem aquests actes ens assenyalen el creixement d’aquests brots de bondat. I, aquests moments de bondat, poden acumular-se fins a omplir un dia sencer i, a la fi, tota una vida." Hi ha un refrany que diu que hem d’anar amb compte amb el que desitgem perquè ho podem aconseguir. En això pensava quan una persona l’altra dia em contava com el que havia decidit als 20 anys (lluitar per una hipoteca i per un cotxe gran) l’estava condicionant per canviar la seva feina per una altra que li agradava més. “ Les nostres creences ens limiten ”, ens advertía Menci des de la Xina de finals del segle IV aC. I amb això ens assenyalava que quan fem plans de futur donem per fet que el món és previsible i que el que volem ara serà el que voldrem demà . Com podem decidir què pot ser el millor? Segons Menci , el primer que hem de fer és acceptar que el món és inestable i que