Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2022

Tots necessitem la bellesa de la natura...

  “ La realitat, sense filtres, és un caos que, en el cas del món natural, moltes vegades decidim obviar, com quan parlem “d’arbres” o “d’ocells”. Aprendre el nom de les coses actua com una espècie de màgia: “com més noms d’animals i de plantes aprenia, el món que m’envoltava esdevenia més gran i complex; però, també, més proper”, ens conta Macdonald. Aprendre el nom de les coses, aprendre a observar-les, a veure com interactuen ens permet, a més, ser més conscients de la vida com a tal, de les diferents especies que existeixen al planeta i tot plegat ens permet meravellar-nos, sentir-nos grans i petits a la vegada, lligats a tots els altres éssers.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/01/el-que-ens-ensenya-connectar-amb-la.html           “Tots necessitem la bellesa” . Aquesta és la carta de presentació d’un llibre preciós, suggeridor, en certes parts dur, preocupant, però en el fons, un cant a la vida, no només la humana, sinó la de tots els éssers vius que han exis

Estimat Guillem, avui en fas 59...

“La felicitat no és experimentar una altra cosa; es tracta d’experimentar contínuament el que ja tenim de maneres noves i diferents”   Brianna Wiest “101 Essays that will change the way you think”                     Estimat Guillem, Avui en fas 59. I volia celebrar-ho recordant l’impacte que has tingut en la meva vida. Sempre parlem de la importància de les relacions i de com les converses profundes tenen un gran pes en la nostra existència. Som una espècie ultra social i no podem viure sense sentir que, com a mínim, una altra persona és realment conscient de la nostra presència. I, quan això passa, es produeix la màgia del “nosaltres”. El nosaltres que emergeix com a producte de tota una sèrie de petites interaccions, basades en el respecte, en la intimitat profunda i en el compromís de tenir cura de l’altra persona. Estimat Guillem, Mai som prou conscients de l’impacte que té la nostra mirada, el fet de deixar que l’altra persona existeixi i es senti