dissabte, 17 de novembre de 2018

Bones preguntes, bones relacions


"És molt important basar les teràpies de parella en augmentar les interaccions positives i el problema fins ara era que no havien trobat una teoria prou potent en la que basar-se per tal de fer-ho. Els estudis consultats pels Gottman indiquen que per tal de fer intervencions efectives en parelles s’ha de treballar no només l’objectiu de minimitzar els conflictes sinó de promoure la positivitat de les interaccions gràcies a potenciar la intimitat i els sentiments d’amistat." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html










Gairebé la meitat de les relacions de parella acaben amb una separació. Les rutines, l’estrès, la falta de comunicació, els desacords, l’evitació de conflicte, la cerca de nous estímuls, el distanciament emocional, etc., es confabulen per fer difícil l’amor i la convivència. Com ho fan les que se’n surten bé? Quina és la fórmula perquè una relació perduri satisfactòriament?

Parlàvem d’això en una entrada recent sobre el matrimoni dels Gottman i el seu darrer llibre (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html). Però, a part del fet de mantenir una bona relació entre els moments negatius i els positius (recordeu que estava en 5 positius per cada 1 de negatiu), del manteniment de la confiança i de la recerca de la intimitat, com ho fan les parelles “mestres” per a mantenir converses que les allunyin de tornar “desastres”?

Un dels suggeriments que podeu trobar al blog del Gottman Institute parla de les preguntes que generen converses íntimes entre les parelles que tenen una bona relació, fins i tot després de passar molts anys junts. Quan les llegeixes te n’adones del que comento moltes vegades a la consulta: “les parelles que tenen una bona sintonia escolten de manera autèntica; les parelles que tenen problemes greus, per la seva banda, suposen que no fa falta perquè tenen la sensació de que saben el que dirà l’altra persona”. Per tant, la primera regla és dedicar temps i atenció plena a l’altra persona per tal de poder aconseguir una comunicació autèntica. La segona suposa tenir en compte una bateria de 10 preguntes que ajuden a mantenir una bona intimitat emocional.


1.     Quins són el millor i el pitjor records de la teva infància?
Parlar de les experiències de la infància ens ajuda a entendre el que l’altra persona recorda com a important a la seva vida. Considera-ho com manera d’aprofundir en el coneixement de les creences de l’altra persona i del que l’ha marcada a l’hora de construir el seu jo íntim.

2.     Enumera les teves necessitats més importants i explica’m com puc ajudar-te en el procés de cobrir-les.
Ser conscients de les necessitats dels altres és una cosa que ens pot ajudar a connectar amb ells. Penseu en les coses que considereu essencials per tal de sentir-vos bé en la relació i doneu a la vostra parella suggeriments per tal de fer coses concretes que us ajudin a estar millor. Que ens vegin, que entenguin els nostres sentiments, les nostres emocions, els nostres pensaments i les nostres preocupacions ens fa sentir a prop, connectats.

3.     De la gent que coneixes, família i amics, qui creus que tenen la millor relació i per què?
Pensar en quines considerem bones relacions ens ajuda a aclarir què és el que considerem important i quins són els elements d’una relació que ens poden ajudar més en el procés de mantenir la connexió emocional.

4.     Què és el millor d’estar junts?
A mesura que el temps passa, es va creixent com a parella. S’ha de continuar experimentant noves coses junts i les respostes aniran evolucionant a mesura que els anys vagin passant. Plantegeu la pregunta cada cert temps.

5.     Quines coses faig que et molestin i quines conductes creus que hauria de deixar de fer o de modificar?
Segurament creus que la teva parella és honesta sobre el que la molesta del que fas. Però això moltes vegades no és així. Algunes persones eviten els conflictes i ignoren el que les molesta, fins que arriba el ressentiment o la ràbia. Pot ser que faci mal al teu ego, però no és realista pensar que res del que fas molesta a la teva parella, encara que sigui sense cap intenció de fer-ho. Ésser proactiu pot ajudar a minimitzar una futura negativitat innecessària.

6.     Hi ha alguna cosa que et llevi la son i que no hagis compartit amb mi?
A vegades la parella pot guardar-se coses per no molestar amb els seus problemes, pensant que ja tens prou estrès a la teva vida. Però el fet de conèixer què preocupa a l’altra persona pot permetre donar i rebre suport, entendre a l’altra i mostrar empatia.

7.     Hi ha algun somni que encara no hagis aconseguit? Quines són les dificultats que no t’ho han permès?
Segurament, els somnis de la teva parella han canviat des de que la vas conèixer. Per això, fer aquesta pregunta et donarà informació sobre el que desitja i sobre quines són els obstacles amb què es troba. Has de voler ser el millor seguidor en el camí cap al seu somni.

8.     Per què m’estimes? I quan et sents més estimat?
És fàcil dir “t’estim” i pensar que ja està. Però contestar aquesta pregunta pot recordar a la parella que la reconeixem com una persona especial. També s’ha de tenir en compte que la gent demostra el seu amor de manera diferent i que conèixer quan ens sentim més estimats ens ajuda a entendre’ns més i a apropar-nos més.

9.     Què consideraries imperdonable i per què?
Parlar sobre el que consideraríem insuportable ens dona l’ocasió d’aprofundir en el que ens faria més mal i perquè. Conèixer amb més detall el que ens feriria de manera terrible ens pot fer veure més clarament els perills que ronden les relacions i ens pot ajudar a reafirmar la importància de protegir la nostra.

10. Què podem fer per a millorar la nostra vida sexual?
La intimitat física és una de les àrees més vulnerables en moltes relacions. Quan el fet de rebutjar tenir relacions es considera com una cosa personal, el dolor pot fer que ens allunyem emocionalment de l’altra persona. Parlar sobre sexe és un element important de la vida sexual satisfactòria. S’ha de ser curós i positiu i focalitzar sobre les pròpies necessitats (mai, però mai, parlar sobre el que l’altra persona “fa malament” o “no fa prou”). 


La intimitat s’alimenta de connexió. No ens podem deixar dur pel dia a dia o parlar només del que no ens agrada. Ens hem de centrar en el que ens agrada i en el que volem compartir amb l’altra persona. Aquesta és la fórmula de les bones parelles.

Bona pràctica!!!

diumenge, 11 de novembre de 2018

Com posar més joia a la nostra vida...



“Cada moment de joia és petit, però la sensació final que ens deixa és més gran que la suma de tots ells” Ingrid Fetell Lee

"Permetre’s mirar alguna cosa bella o alguna mostra de talent o virtut ens obre camins cap a l’alegria, cap a les connexions profundes i cap al sentit." https://benestaremocional.blogspot.com/2014/08/activitat-pel-benestar-n-9-assaborir.html





La joia, o l’alegria, està considerada com una de les emocions bàsiques. La joia ens obre literalment a la vida, connectant el sistema d’exploració, activant el sistema nerviós parasimpàtic, permetent la recuperació dels diferents sistemes corporals.

La joia ens recarrega de vida, d’energia, al temps que ens fa eliminar tensió. La joia ens fa més fàcil connectar amb els altres i, com qualsevol altra emoció, es contagiosa, fent que el món sigui un lloc més agradable. Però què és el que ens fa sentir aquesta emoció?

Podem contestar aquesta pregunta de manera personal, fent un diari en el que anotem totes les experiències de joia que tinguem  i, a més, això ens permetrà afavorir aquestes situacions i aconseguir que la nostra vida, i la de les persones que ens envolten, sigui més agradable. O podem seguir un camí més genèric, intentant descobrir el que hi ha al darrera de moltes d’aquestes situacions després de fer un seguiment de moltes persones.

La dissenyadora Ingrid Fetell Lee, en una conferència TED (vegeu https://www.ted.com/talks/ingrid_fetell_lee_where_joy_hides_and_how_to_find_it?referrer=playlist-10_days_of_positive_thinking), explica la seva exploració sobre la naturalesa de la joia, sobre el seu origen, sobre com podem provocar-la. Quina és la relació entre el món físic i la joia?, pregunta Fetell Lee. Quines configuracions del món físic ens fan sentir aquesta emoció? Fins a quin punt podem provocar-la canviant les característiques físiques del lloc on vivim, treballem, estudiem?

En la seva investigació, aquesta dissenyadora descobreix que hi ha coses que ens provoquen aquesta emoció de benestar, que ens fan somriure o, fins i tot, riure. Parlem d’arbres florits, de bombolles de sabó, d’uns ulls grans i rodons, de piscines o llacs, de les casetes fetes sobre els arbres, dels globus de colors, de bolles de gelats, de l’arc de Sant Martí, de focs artificials...

Què tenen en comú aquestes experiències? Què fa que experimentem joia quan les compartim? Fetell Lee arriba a la conclusió que es tracta dels patrons que hi ha al darrera: rodones, colors vistosos, formes simètriques, una sensació d’abundància i multiplicitat... Al darrera de tot hi ha el que anomenem estètica, que en grec significa “jo sent”, “jo experiment”, “jo percebo”. I, a partir d’aquest moment, veu que és possible sentir joia per la via d’anar cercant aquests patrons: un cotxe groc vintage, unes ulleres roses rodones, una paret amb un arc de Sant Marti pintat...

Tanmateix, reflexiona aquesta dissenyadora, per què ens privem de sentir això i optem per construir espais “seriosos”, plens de ratlles i caires, evitant els colors vius, deixant de banda qualsevol detall que pugui semblar “massa infantil”? Per què hem decidit viure, treballar, estudiar o acabar els nostres dies en espais sense joia?

Fetell Lee proposa revertir tot això, seguint a dissenyadors que han pensat com generar espais més acolorits, amb més corbes, jugant amb les simetries i patrons que portin a tenir una sensació més pròxima a la joia. És possible aconseguir espais més humans i que, al mateix temps, siguin molt funcionals? La resposta és sí.

Mentrestant, nosaltres podem seguir amb el joc que proposa aquesta autora a l’inici de la xerrada: mirar amb ulls diferents, cercant petits estímuls de joia, assaborint-los, trobant aquelles coses que ens fan somriure i que, de retruc, ens obren a compartir moments amb els que ens envolten. Tornar mirar amb ulls de nin.
 
Bona pràctica!