dissabte, 24 de novembre de 2018

L'infern està empedrat de bones intencions...


“La construcció del nostre caràcter davant la vida depèn de nosaltres, recorda Marc Aureli. Només nosaltres mateixos ens podem allunyar de la bondat i de la integritat. Només nosaltres podem decidir en què ens volem convertir i cultivar qualitats com la sinceritat, la dignitat, la perseverança, la temprança i la sobrietat.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/05/deixa-de-perseguir-el-que-no-depen-de.html







Les relacions ens donen vida. Ho podem veure en moltes de les entrades que hem vist sobre relacions personals. Però, en moltes ocasions, les males relacions, les que resulten del fet de patir les conseqüències dels mals comportaments de persones properes, ens compliquen la vida. O, pitjor encara, ens deixen en un estat d’estrès crònic que l’escurça.

Això en Shakespeare ho sabia quan va escriure el Rei Lear. Recordeu que en aquesta obra hi trobem un pare, el rei Lear, i les seves tres filles. El rei Lear ja se sent massa gran per governar i planeja dividir el seu regne entre les seves tres filles, però vol saber quina l'estima més per donar-li el tros més gran. Les dues filles grans asseguren que l'estimen més que cap altra cosa al món però la petita, Cordèlia, assegura que només l'estima com correspon a una bona filla, per la qual cosa perd la seva herència i marxa a l'exili, on es casa amb el rei de França. Mentrestant els cortesans comencen diverses conspiracions per assegurar la seva posició a la nova situació.

Lear s'hostatja primer a casa de Goneril, la filla gran, la qual el maltracta i intenta apartar-lo dels cavallers que romanen fidels. Quan s'adona d'aquesta traïció, busca refugi a casa de la segona filla, Regan. Aquesta afirma que la seva germana ha actuat correctament, vol fer fora els servents del rei i a ell mateix el deixa al ras enmig d'una tempesta. Lear comença a embogir de desesperació.

Malgrat els esforços de les germanes per mantenir-lo aïllat, Lear arriba a França amb Cordèlia, qui intenta guarir-lo i el perdona per haver-la desterrat. Encara que s’inicia una guerra que guanyen els francesos, pare i filla cauen presoners i s’ordena l’execució de Cordèlia, mort que fa que el rei Lear mori també de pena. Els comtes hereten el poder reial i l'obra acaba amb un funeral general per la família de Lear.

Dormien bé les filles grans de Lear després d’haver maltractat, enganyat i humiliat al seu pare? –es demana la gent quan hi reflexiona. Segurament sí, haurem de concloure si mirem casos semblants del món real. La gent se les enginya per quedar-se amb la consciència tranquil·la a pesar dels seus actes. I això és possible perquè, encara que jutgem als altres per les seves accions, ens jutgem a nosaltres mateixos per les nostres intencions. Les filles volien el poder, sí, però estava justificat pel fet que el pare era vell i elles es consideraven més dotades pel càrrec...

En una xerrada TED sobre com convertir-se en una persona millor renunciant a ser una “bona persona” (vegeu https://www.ted.com/talks/dolly_chugh_how_to_let_go_of_being_a_good_person_and_become_a_better_person ), Dolly Chugh, després d’estudiar la conducta social de milions de persones, explica com les limitacions de processament del nostre cervell sumades a la “necessitat” de sentir-nos “bones persones” fa que, en moltes ocasions, ens deixem dur pels prejudicis i per conductes d’una ètica dubtosa per a després, simplement, posar-nos a la defensiva i justificar-nos.

Chugh assenyala que l’única sortida a aquesta capacitat humana per autojustificar les nostres conductes ve d’acceptar que som així i d’aconseguir que ens centrem en el que fem, no en el que pensem que som. Es tracta, segons ella, de deixar d’intentar “ser bones persones” i intentar comportar-nos com a “persones millors”. Què s`ha de fer per ser millors persones? No quedaria més remei que mesurar la nostra bonhomia pels nostres actes, per si aquests es corresponen amb els nostres valors.    
L’emperador romà estoic Marc Aureli  en les seves Meditacions ens dona una pista sobre com podríem evitar aquesta tendència humana d’excusar les nostres accions a partir de les nostres intencions. En la Secció 8 del Llibre 11 es dedica a reflexionar sobre el camí ètic de millorar el propi caràcter, de convertir-se en “persones millors”. A partir de la lectura d’aquest text, Massimo Pigliucci ens explica 10 principis ètics que ens poden ajudar a aconseguir-ho (vegeu https://www.patreon.com/posts/21641479 ). Resumits serien:

I.  Som aquí per ajudar als altres, hem d’actuar en conseqüència.

II. La majoria de gent actua per impuls o per equivocació, de manera que hauríem de ser compassius amb ells.

III. Quan la gent actua malament ho fa per manca de saviesa, per això hauríem d’ajudar-los.

IV. Ens equivoquem de la mateixa manera que els altres ho fan, per això no ens podem permetre ser arrogants.

V.  No sabem perquè la gent fa el que fa, per tant no podem jutjar-los.

VI. No et preocupis massa per les coses materials, ja que de totes maneres moriràs i les perdràs.

VII. Les opinions dels altres no t’haurien de preocupar, ja que estan fora del teu control.

VIII. Enfadar-te per un insult et farà patir més que el propi insult.

IX. Sigues amable de forma genuïna, no per impressionar als altres.

X. Espera que certes persones facis coses dolentes, però actua per prevenir les injustícies.

Bona reflexió!

dissabte, 17 de novembre de 2018

Bones preguntes, bones relacions


"És molt important basar les teràpies de parella en augmentar les interaccions positives i el problema fins ara era que no havien trobat una teoria prou potent en la que basar-se per tal de fer-ho. Els estudis consultats pels Gottman indiquen que per tal de fer intervencions efectives en parelles s’ha de treballar no només l’objectiu de minimitzar els conflictes sinó de promoure la positivitat de les interaccions gràcies a potenciar la intimitat i els sentiments d’amistat." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html










Gairebé la meitat de les relacions de parella acaben amb una separació. Les rutines, l’estrès, la falta de comunicació, els desacords, l’evitació de conflicte, la cerca de nous estímuls, el distanciament emocional, etc., es confabulen per fer difícil l’amor i la convivència. Com ho fan les que se’n surten bé? Quina és la fórmula perquè una relació perduri satisfactòriament?

Parlàvem d’això en una entrada recent sobre el matrimoni dels Gottman i el seu darrer llibre (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html). Però, a part del fet de mantenir una bona relació entre els moments negatius i els positius (recordeu que estava en 5 positius per cada 1 de negatiu), del manteniment de la confiança i de la recerca de la intimitat, com ho fan les parelles “mestres” per a mantenir converses que les allunyin de tornar “desastres”?

Un dels suggeriments que podeu trobar al blog del Gottman Institute parla de les preguntes que generen converses íntimes entre les parelles que tenen una bona relació, fins i tot després de passar molts anys junts. Quan les llegeixes te n’adones del que comento moltes vegades a la consulta: “les parelles que tenen una bona sintonia escolten de manera autèntica; les parelles que tenen problemes greus, per la seva banda, suposen que no fa falta perquè tenen la sensació de que saben el que dirà l’altra persona”. Per tant, la primera regla és dedicar temps i atenció plena a l’altra persona per tal de poder aconseguir una comunicació autèntica. La segona suposa tenir en compte una bateria de 10 preguntes que ajuden a mantenir una bona intimitat emocional.


1.     Quins són el millor i el pitjor records de la teva infància?
Parlar de les experiències de la infància ens ajuda a entendre el que l’altra persona recorda com a important a la seva vida. Considera-ho com manera d’aprofundir en el coneixement de les creences de l’altra persona i del que l’ha marcada a l’hora de construir el seu jo íntim.

2.     Enumera les teves necessitats més importants i explica’m com puc ajudar-te en el procés de cobrir-les.
Ser conscients de les necessitats dels altres és una cosa que ens pot ajudar a connectar amb ells. Penseu en les coses que considereu essencials per tal de sentir-vos bé en la relació i doneu a la vostra parella suggeriments per tal de fer coses concretes que us ajudin a estar millor. Que ens vegin, que entenguin els nostres sentiments, les nostres emocions, els nostres pensaments i les nostres preocupacions ens fa sentir a prop, connectats.

3.     De la gent que coneixes, família i amics, qui creus que tenen la millor relació i per què?
Pensar en quines considerem bones relacions ens ajuda a aclarir què és el que considerem important i quins són els elements d’una relació que ens poden ajudar més en el procés de mantenir la connexió emocional.

4.     Què és el millor d’estar junts?
A mesura que el temps passa, es va creixent com a parella. S’ha de continuar experimentant noves coses junts i les respostes aniran evolucionant a mesura que els anys vagin passant. Plantegeu la pregunta cada cert temps.

5.     Quines coses faig que et molestin i quines conductes creus que hauria de deixar de fer o de modificar?
Segurament creus que la teva parella és honesta sobre el que la molesta del que fas. Però això moltes vegades no és així. Algunes persones eviten els conflictes i ignoren el que les molesta, fins que arriba el ressentiment o la ràbia. Pot ser que faci mal al teu ego, però no és realista pensar que res del que fas molesta a la teva parella, encara que sigui sense cap intenció de fer-ho. Ésser proactiu pot ajudar a minimitzar una futura negativitat innecessària.

6.     Hi ha alguna cosa que et llevi la son i que no hagis compartit amb mi?
A vegades la parella pot guardar-se coses per no molestar amb els seus problemes, pensant que ja tens prou estrès a la teva vida. Però el fet de conèixer què preocupa a l’altra persona pot permetre donar i rebre suport, entendre a l’altra i mostrar empatia.

7.     Hi ha algun somni que encara no hagis aconseguit? Quines són les dificultats que no t’ho han permès?
Segurament, els somnis de la teva parella han canviat des de que la vas conèixer. Per això, fer aquesta pregunta et donarà informació sobre el que desitja i sobre quines són els obstacles amb què es troba. Has de voler ser el millor seguidor en el camí cap al seu somni.

8.     Per què m’estimes? I quan et sents més estimat?
És fàcil dir “t’estim” i pensar que ja està. Però contestar aquesta pregunta pot recordar a la parella que la reconeixem com una persona especial. També s’ha de tenir en compte que la gent demostra el seu amor de manera diferent i que conèixer quan ens sentim més estimats ens ajuda a entendre’ns més i a apropar-nos més.

9.     Què consideraries imperdonable i per què?
Parlar sobre el que consideraríem insuportable ens dona l’ocasió d’aprofundir en el que ens faria més mal i perquè. Conèixer amb més detall el que ens feriria de manera terrible ens pot fer veure més clarament els perills que ronden les relacions i ens pot ajudar a reafirmar la importància de protegir la nostra.

10. Què podem fer per a millorar la nostra vida sexual?
La intimitat física és una de les àrees més vulnerables en moltes relacions. Quan el fet de rebutjar tenir relacions es considera com una cosa personal, el dolor pot fer que ens allunyem emocionalment de l’altra persona. Parlar sobre sexe és un element important de la vida sexual satisfactòria. S’ha de ser curós i positiu i focalitzar sobre les pròpies necessitats (mai, però mai, parlar sobre el que l’altra persona “fa malament” o “no fa prou”). 


La intimitat s’alimenta de connexió. No ens podem deixar dur pel dia a dia o parlar només del que no ens agrada. Ens hem de centrar en el que ens agrada i en el que volem compartir amb l’altra persona. Aquesta és la fórmula de les bones parelles.

Bona pràctica!!!