“Cada moment de joia és petit,
però la sensació final que ens deixa és més gran que la suma de tots ells” Ingrid Fetell Lee
"Permetre’s mirar alguna cosa bella o alguna
mostra de talent o virtut ens obre camins cap a l’alegria, cap a les connexions
profundes i cap al sentit." https://benestaremocional.blogspot.com/2014/08/activitat-pel-benestar-n-9-assaborir.html
La joia, o l’alegria, està
considerada com una de les emocions bàsiques. La joia ens obre literalment a la vida, connectant el
sistema d’exploració, activant el sistema nerviós parasimpàtic, permetent la
recuperació dels diferents sistemes corporals.
La joia ens recarrega de vida, d’energia, al temps que ens fa eliminar tensió. La joia
ens fa més fàcil connectar amb els altres i, com qualsevol altra emoció, es
contagiosa, fent que el món sigui un lloc més agradable. Però què és el que ens
fa sentir aquesta emoció?
Podem contestar aquesta pregunta de manera personal, fent un diari en el
que anotem totes les experiències de joia que tinguem i, a més, això ens permetrà afavorir aquestes
situacions i aconseguir que la nostra vida, i la de les persones que ens
envolten, sigui més agradable. O podem seguir un camí més genèric, intentant
descobrir el que hi ha al darrera de moltes d’aquestes situacions després de
fer un seguiment de moltes persones.
La dissenyadora Ingrid Fetell Lee,
en una conferència TED (vegeu https://www.ted.com/talks/ingrid_fetell_lee_where_joy_hides_and_how_to_find_it?referrer=playlist-10_days_of_positive_thinking),
explica la seva exploració sobre la naturalesa de la joia, sobre el seu origen,
sobre com podem provocar-la. Quina és la
relació entre el món físic i la joia?, pregunta Fetell Lee. Quines
configuracions del món físic ens fan sentir aquesta emoció? Fins a quin punt
podem provocar-la canviant les característiques físiques del lloc on vivim,
treballem, estudiem?
En la seva investigació, aquesta dissenyadora descobreix que hi ha coses que ens provoquen aquesta
emoció de benestar, que ens fan somriure o, fins i tot, riure. Parlem d’arbres florits, de bombolles de
sabó, d’uns ulls grans i rodons, de piscines o llacs, de les casetes fetes
sobre els arbres, dels globus de colors, de bolles de gelats, de l’arc de Sant
Martí, de focs artificials...
Què tenen en comú aquestes
experiències? Què fa que experimentem joia quan les compartim? Fetell Lee
arriba a la conclusió que es tracta dels patrons
que hi ha al darrera: rodones, colors vistosos, formes simètriques, una
sensació d’abundància i multiplicitat... Al
darrera de tot hi ha el que anomenem estètica, que en grec significa “jo sent”,
“jo experiment”, “jo percebo”. I, a partir d’aquest moment, veu que és
possible sentir joia per la via d’anar cercant aquests patrons: un cotxe groc
vintage, unes ulleres roses rodones, una paret amb un arc de Sant Marti
pintat...
Tanmateix, reflexiona aquesta dissenyadora, per què ens privem de sentir això i optem per construir espais “seriosos”,
plens de ratlles i caires, evitant els colors vius, deixant de banda qualsevol
detall que pugui semblar “massa infantil”? Per què hem decidit viure,
treballar, estudiar o acabar els nostres dies en espais sense joia?
Fetell Lee proposa revertir tot això, seguint a dissenyadors que
han pensat com generar espais més acolorits, amb més corbes, jugant amb les
simetries i patrons que portin a tenir una sensació més pròxima a la joia. És possible aconseguir espais més humans i
que, al mateix temps, siguin molt funcionals? La resposta és sí.
Mentrestant, nosaltres podem seguir
amb el joc que proposa aquesta autora a l’inici de la xerrada: mirar amb ulls
diferents, cercant petits estímuls de joia, assaborint-los, trobant aquelles
coses que ens fan somriure i que, de retruc, ens obren a compartir moments amb
els que ens envolten. Tornar mirar amb ulls de nin.
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada