Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2013

Amor romàntic i sexe

El llibre de Pere Estupinyà “ S=EX2. La ciencia del sexo ” parla d’atracció, d’enamorament, de les claus biopsicològiques del desig, de la fisiologia de la resposta sexual femenina i masculina, de les diverses disfuncions sexuals, de conductes sexuals apreses, de condicionaments genètics i de l’enorme diversitat que podem trobar en la sexualitat humana. Tots els estudis indiquen que l’estat de màxima felicitat, benestar emocional i salut física es dóna quan tenim una relació romàntica satisfactòria . La solitud no desitjada és una font de malestar, de forma que el nostre impuls cap a l’amor romàntic és més el resultat d’una necessitat instintiva que d’una emoció o sentiment reconfortants. L’amor és una necessitat molt més gran que el sexe . Estupinyà arriba a la conclusió, després d’analitzar la informació científica disponible, de que som monògams socials, però que això genera problemes en el món de la parella ja que no passa el mateix a nivell d’atracció sexual .

Els móns solitaris

Tots hem sentit a dir a determinades persones que no entenen el patiment de l’angoixa o de la depressió. No poden imaginar quedar-se “enganxades” al passar pena . Han tingut familiars o amics que han passat temporades angoixats, però, des del seu benestar, no acaben d’entendre perquè no “se’n surten”. Hi ha una certa tendència a pensar que els móns de les persones que pateixen estan en un altre lloc, un lloc al que nosaltres no anirem mai de visita. No acabem d’entendre que visquin en un altre territori, amb un altre mapa i ho interpretin seguint un altre codi. No acabem d'entendre que la seva visió del futur sigui negra i incerta, cosa que els deixa paralitzats, sense saber massa bé què fer, pensant que tal vegada és millor no fer res . És difícil imaginar una vida sense esperança, sense llum. Però existeix. I, a vegades, hi ha llibres que ens fan entendre com es viu en aquests móns i ens apropen a la seva experiència. Aquest és el cas de “ Els dies sense fam ”

Les tres fases de la resposta a les amenaces

L es persones estem dominades per la recerca del plaer i l'evitació del dolor (vegeu l'entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2011/11/motivacio-i-necessitats-basiques.html ). Aquesta és l'herència dels mamífers, com també ho són els dos sistemes vitals bàsics que, de forma automàtica, sustenten aquestes conductes, les organitzen i les canalitzen . Aquests dos sistemes serien: El sistema d’inhibició conductual orientat cap a l’evitació (dedicat principalment a evitar el dolor) i el sistema de facilitació conductual orientat cap a l’aproximació (dedicat a la recerca del plaer). El primer sistema , que jo a vegades anomeno d’alarma o d’evitació , va apareixent en la literatura científica amb diferents noms. En una pròxima entrada en parlarem amb la denominació “ Cervell Pessimista ”, seguint el llibre d’ Elaine Fox “ Una mente feliz ”. Sigui quina sigui la denominació, tots els autors coincideixen en que els humans hem sobreviscut gràcies a ell, ja que

El camí cap als estats de flux

En una de les entrades de Farnam Street redescobreixo una aparició en les TED talks (vegeu www.ted.com ) d’un vell amic d’aquest blog:   Mihaly Csikszentmihalyi . En aquesta xerrada el psicòleg explica el seu interès, des dels inicis de la seva carrera, per descobrir que és el que ens fa feliços. Després de mostrar en una gràfica la poca importància dels diners (una vegada que s’han aconseguit els necessaris pel benestar i que ell fixa en uns 1000 dolars per sobre dels mínims per a sobreviure), conta els seus estudis sobre els estats de flux ( flow , en anglès), estats en els que les persones es senten en un estat de benestar especial . I encara que tots estem temptats a concloure que estan relacionats amb la inactivitat de les vacances o amb el repòs, la veritat és que el millor benestar és aquell que ens troba actius, en resposta a un repte i en el moment en què posem en marxa les nostres capacitats en un estat d’alta concentració . Csikszentmihalyi ens recorda que l’aten