Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2022

Cinc preguntes bàsiques

“la veritat més profunda està en el misteriós suggeriment de Heidegger de que el temps no és una cosa que aconseguim o que tinguem, sinó que en realitat nosaltres som temps” “Com que no pots dictaminar ni predir gairebé res del que passa amb la limitada porció de temps que és teu, mai tindràs la sensació de controlar els esdeveniments, de ser immune al sofriment, d’estar preparat pel que sigui que vagi a passar” “I què aconsegueixes a canvi d’acceptar tot això? Aconsegueixes estar present. Aconsegueixes aferrar-te de veres a la vida. Aconsegueixes dedicar el teu limitat temps a unes poques coses que t’importen en si mateixes, ara mateix, en aquest moment. (..) Perquè ara és tot el que tindràs” Oliver Burkeman “Cuatro mil semanas. Gestión de tiempo para mortales”   “Caminante no hay camino, Se hace camino al andar” Antonio Machado             El que Oliver Burkeman anomena “ la malaltia humana ” és l’angoixa de ser conscients de la nostra finitud i la llu

4.000 setmanes o què vols fer amb el teu temps...

“No arribarà mai el dia en què ho tinguis tot controlat, en què el doll de correus electrònics es mantindrà dins d’un ordre, en què la teva llista de coses per fer deixarà de créixer, en què hauràs complit amb totes les teves obligacions a la feina i a casa, en què ningú estarà molest amb tu per haver deixat passar una data de lliurament o per haver comès un error, i en què la persona optimitzada en què t’hauràs convertit podrà, a la fi, abordar les coses que de veres donen sentit a la vida. Comencem per admetre la derrota: cap d’aquestes coses passarà” Oliver Burkeman “ Cuatro mil semanas. Gestión de tiempo para mortales ”             4.000 setmanes. Aquestes són les setmanes de vida que en principi tens disponibles, això si vius fins als vuitanta anys. La veritat és que fa com a vertigen pensar en aquest número. Sembla tan petit... Si penses en persones concretes, per exemple, la meva mare n’ha viscudes unes 4.500. El meu germà Kiko , en canvi, es va aturar sobre les 2.350. En