Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2016

Amb esperança...

 “Perdem l’esperança, [Rebeca] Solnit suggereix, perquè perdem la perspectiva –perdem la visió de “l’acumulació de canvis incrementals, imperceptibles” que constitueixen el progrés” Maria Popova   https://www.brainpickings.org/2016/12/15/best-books-2016/ “Husserl es va obrir cap a fora. Va escriure sobre els seus móns vitals amb un esperit cosmopolita...i ho va fer en uns moments en els que la paraula “cosmopolita” es considerava un insult,moltes vegades s’interpretava com una paraula en codi que en realitat significava “jueu”. Es va queda aïllat a Friburg, però tanmateix va aprofitar les seves darreres xerrades dels anys trenta, a Viena i a Praga, per fer una crida vehement a la comunitat erudita internacional. Veient la “crisi” social i intel·lectual que l’envoltava, les va encoratjar a que treballessin junts contra l’auge de la irracionalitat i el misticisme, i contra el culte al que era merament local, per a poder rescatar l’esperit de la Il·lustració de raó compartida i lliu

Som el nostre cervell?

“[Segons Simone de Beavoir ] L’ambigua condició humana significa que s’ha d’”intentar” incansablement prendre el control de les coses. Hem de fer dues coses gairebé impossibles al mateix temps: comprendre’ns a nosaltres mateixos i acceptar que estem limitats per les circumstàncies, però tanmateix continuar perseguint els nostres projectes com si tinguéssim el control total” “Els aspectes de la nostra existència que ens limiten, diu Merleau-Ponty, són els mateixos que precisament ens uneixen al món i ens donen amplitud per a l’acció i la percepció. Ens converteixen en el que som”  Sarah Bakewell “En el café de los existencialistas” El determinisme biològic és aquell corrent de pensament que suposa que quan tinguem tota la informació genètica sobre una persona podrem saber-ho tot d’ella. En aquest sentit, aquells gens que determinin el nostre caràcter seran l’estructura sobre la que pivotarà la nostra vida. Aquesta és la tesi de Dick Swaab en el seu llibre “ Somos

Els humans segons un neuròleg. La identitat i l’orientació sexual.

“La idea antiquada de que som lliures a l’hora de triar la nostra orientació sexual i que, d’acord amb això, l’homosexualitat seria una elecció equivocada, segueix causant molt de patiment” Dick Swaab “Somos nuestro cerebro” Dick Swaab és un destacat neuròleg holandès que, en el seu país, va aconseguir que el seu llibre sobre el cervell es vengués com un best-seller . “ Som el nostre cervell ”, ens diu Swaab durant les cinc-centes pàgines en les que descriu la influència de l’organització del cervell sobre la nostra conducta . El que som, explica, és el resultat de la combinació de l’herència genètica i les influències intrauterines. Venim al món amb una determinada identitat de gènere ( ens sentim homes o dones, a vegades de manera discordant amb el que és el que consta en el nostres cromosomes ) i amb una orientació sexual concreta ( ens sentim atrets per persones del nostre mateix sexe i/o per les de l’altre ). En aquest sentit, les proves indiquen que

Veritats brutals que poden ajudar-te a ser una persona millor

"quan intentem predir el nostre futur emocional tendim a sobreestimar l’impacte, a pensar que tot serà millor o pitjor del que, al final, és . Les ruptures, els ascensos, les compres, les pèrdues són situacions a les que hem d’enfrontar-nos en moltes ocasions durant la nostra vida. Es podria suposar que arribem a ser experts, però no, sempre seguim sobreestimant l’impacte que tindran en la nostra vida."  https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/10/realment-som-unics.html "Epictet  mantenia que el desig del que no depèn de nosaltres ens obliga, d’una manera o altra, a convertir-nos en esclaus d’aquells que poden proporcionar-nos allò que ambicionem i a humiliar-nos davant d’ells. Per tal de deslligar-nos d’aquesta esclavitud, els estoics proposen un exercici: la “previsió de mals” que consisteix en representar-se abans de que passin els esdeveniments que poden ocórrer per tal d’acceptar-los quan passin.  Has d’imaginar-te que pots perdre, en qualsevol moment, t

Quan la tristor esdevé una llosa...

“ Al final, la tristeza también se va. Se va, se va, se fue .” Jorge Drexler “ -Imagina –vaig dir llavors a uns amics, intentant explicar amb sinceritat el que sentia-, imagina que tota la teva família està en una habitació. Sí, tota la teva família. Totes les persones a les que estimes. I el que passa és que una persona entra a l’habitació i us dóna un cop de puny a l’estómac a tots. A tots i a cada un. Un cop de puny molt fort. Tan fort que us fa caure al terra. Val! Llavors tots compartiu el mateix tipus de dolor, exactament el mateix, però esteu tan ocupats experimentant la vostra agonia que us sentiu completament sols. ” Helen Macdonald “H de halcón” “Qui no para mai de cridar el seu dolor no en podrà veure mai la cara, igual que qui s’obstina a silenciar-lo. És la lliçó dels ratpenats: per veure la cara d’allò que et fa patir, has d’agafar el dolor i fer-ne un collaret que enfili els grans de silenci al costat dels grans dels teus crits.” Wajdi Mouawad  “Ànima”

El mite de l’autocontrol

" prendre decisions requereix molta energia mental. I quantes més decisions ens vegem obligats a prendre, menys capacitat cognitiva ens quedarà per tal de valorar alternatives i prendre bones decisions -fenòmen que els científics coneixen com a "fatiga de la decisió" " Caroline Webb "Cómo tener un buen día" " Si volem canviar fent gairebé el mateix de sempre (anant als mateixos llocs, amb la mateixa gent), no funcionarà.  Hem d’aprendre a posar-nos fàcil el que volem fer i posar-nos difícil el que volem deixar de fer. Això suposa canviar els contextos"  https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/01/decidir-dissenyar-fer-la-nostra.html " Ellen Langer  explica que en els diferents contextos en els que ens movem ens acostumem a comportar-nos de maneres concretes. A vegades, per tal de millorar i estar bé,  ens hauríem de plantejar, de forma conscient, si aquests hàbits automatitzats són els que realment ens convenen"  http

Les bases científiques de com funciona el Ioga: la meditació

“Dit de manera simple, la meditació és una manera d’entrenar la ment . La majoria del temps, les nostres ments baden –pensem sobre el futur, recordem el passat, preocupant-nos, fantasiejant, angoixant-nos o somiant desperts. La meditació ens retorna al moment present, i ens dóna les eines que necessitem per estar menys estressats, més calmats i ser més amables amb nosaltres mateixos i amb els altres.” http://www.nytimes.com/well/guides/how-to-meditate “Introdueix la meditació. La investigació indica que practicar la meditació pot tenir com a resultat un munt de beneficis sobre la salut, des de baixar la pressió arterial a calmar els símptomes d’ansietat i d’insomni. “La meditació ajuda a superar estats negatius de la ment com els de la ràbia i de la gelosia, i a cultivar estats positius com la paciència i l’amor”, diu Dechok . “Quan la nostra ment està en pau, en calma i relaxada, és més fàcil adormir-se”” http://www.huffingtonpost.com/entry/how-to-revamp-your-sleep-routine-u

Les bases científiques de com funciona el Ioga: la respiració

“Fes una inhalació profunda, expandint la teva panxa. Fes una pausa. Exhala lentament comptant fins a 5. Pausa. Repeteix quatre vegades. Enhorabona. Has calmat el teu sistema nerviós. La respiració controlada, com la que acabes de practicar, s’ha demostrat que redueix l’estrès, millora l’alerta i enforteix el teu sistema immune. Des de fa centúries els ioguis han usat el control de la respiració, o pranayama, per tal de promoure la concentració i millorar la vitalitat. Buddha defensava la meditació centrada en la respiració com un camí cap a la il·luminació” http://www.nytimes.com/2016/11/09/well/mind/breathe-exhale-repeat-the-benefits-of-controlled-breathing.html   “En la pràctica estàndard d’una asana, hi trobem la qualitat de tenir el cos, la respiració i l’atenció en una conversa continuada, en lloc de concentrar l’atenció simplement en fer el que s’ha de fer. No és la imposició de la ment sobre la matèria; és la ment parlant amb la matèria” http://nymag.com/scienceofu