dissabte, 10 de desembre de 2016

Veritats brutals que poden ajudar-te a ser una persona millor

"quan intentem predir el nostre futur emocional tendim a sobreestimar l’impacte, a pensar que tot serà millor o pitjor del que, al final, és. Les ruptures, els ascensos, les compres, les pèrdues són situacions a les que hem d’enfrontar-nos en moltes ocasions durant la nostra vida. Es podria suposar que arribem a ser experts, però no, sempre seguim sobreestimant l’impacte que tindran en la nostra vida." https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/10/realment-som-unics.html

"Epictet mantenia que el desig del que no depèn de nosaltres ens obliga, d’una manera o altra, a convertir-nos en esclaus d’aquells que poden proporcionar-nos allò que ambicionem i a humiliar-nos davant d’ells. Per tal de deslligar-nos d’aquesta esclavitud, els estoics proposen un exercici: la “previsió de mals” que consisteix en representar-se abans de que passin els esdeveniments que poden ocórrer per tal d’acceptar-los quan passin. Has d’imaginar-te que pots perdre, en qualsevol moment, tot el que tens: salut, vida, possessions, relacions, prestigi... La meva padrina deia “tot el que no pots dur a dins del cap, tot el que no pots aprendre, t’ho poden prendre" https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/06/saviesa-coratge-autocontrol-i-justicia.html


Font:Google


No pensem que el que pensem ens condiciona. No pensem que estem carregats de prejudicis que, encara que la majoria del temps fan que siguem eficients, poden ser molt injustos amb la meitat de la humanitat (recordem, per exemple, que en el món de l’empresa, els estudis mostren que el fet que un home reivindiqui els seus drets es veu com a signe de lideratge i quan ho fa una dona es considera poc solidari).

Donem per suposades moltes coses: el que esperem del món, dels altres, de les relacions... Pensem que la vida hauria de ser justa, que si tenim coses és perquè les mereixem, que si guanyem privilegis és senyal de la nostra vàlua... Fins que ens aturem i ens adonem, a vegades, de que hi ha una gran quantitat d’atzar en el que ens ha tocat viure (vegeu, per exemple, la reflexió de David Brooks a http://www.nytimes.com/2016/11/25/opinion/does-decision-making-matter.html?smid=tw-share).

En un article recent (vegeu http://tranquilmonkey.com/brutal-truths-that-will-make-you-a-better-person/#), Heidi Prieve ens fa reflexionar sobre tot això. Aquesta reflexió està en línia amb el que ens expliquen els estoics sobre la realitat, sobre que el que ens farà patir no és el que ens passa sinó la nostra interpretació del que ens passa. En aquest sentit, també trobarem les derivacions psicològiques que va apuntar un dels pares de la Teràpia Cognitiva, Albert Ellis. Ellis argumentava que, principalment, tres pensaments disfuncionals conduïen directament al malestar i a la conducta destructiva:

1.- “Ho he de fer bé i he d’aconseguir l’aprovació dels altres per tal de sentir-me acceptat
(Penseu en la quantitat de comparació social i d’ansietat per determinar el propi estatus que inclou aquesta afirmació)
2.- “La gent hauria de fer “el que toca”, en cas contrari es demostra que no són bones persones
(Penseu en com el fet de pensar que els altres són males persones ens fa estar a la defensiva i no ens ajuda a obrir-nos i trobar punts d’acord)
3.- “La vida hauria de ser fàcil, sense malestars ni inconvenients
(Penseu en com ens frustrarà després qualsevol entrebanc, qualsevol fracàs, qualsevol petita pèrdua)

La majoria de problemes que ens fan patir a la vida, segons Ellis, no provenen de la nostra infància o de traumes no resolts, sinó que són el resultat de com interpretem la nostra realitat a partir de les creences sobre nosaltres mateixos (“no som prou bo i no em podem passar coses bones”, per exemple), sobre els altres (“la meva mare hauria de ser capaç de veure i entendre les meves necessitats, en cas contrari es demostra que no és bona persona”, per exemple) o sobre el món (“el món hauria de ser just i proporcionar-me el que em mereixo”).

Créixer com a persona, així, suposa no tenir por d’enfrontar-nos amb les creences que fan que interpretem la nostra realitat com a disfuncional, com a coses que s’han de canviar o de les quals ens sentim víctimes. En aquest sentit, i fent-ne una adaptació personal, Prieve en el seu article assenyala:

1.- Quan algú no et fa cas o no et té en compte, no creguis que ho fa perquè està massa ocupat. El que passa és que no formes part de les seves prioritats. Deixa de perdre el temps esperant que això canviï i dedica el teu temps a aquelles persones que et consideren una de les seves prioritats. (No t’equivoquis; aquesta persona que no et dedica temps, no canviarà. En tot cas, seguirà igual o pitjor. Accepta-ho i, després, fes el que hagis de fer per trobar persones que comparteixin el que estàs disposat a compartir).
2.- La prioritat de la gent són els seus propis interessos. Pensa que tots donem per suposat que el món és tal com el veiem i que els altres ho veuen igual. Aquesta suposició ens fa la vida més fàcil, però quan ens relacionem amb els altres fa que donem per suposat que veuran i tindran en compte les nostres necessitats. Això no és així. Els altres veuen les seves. La teva responsabilitat és fer veure quines són les teves, donar visibilitat a la teva visió. Per això, a més de saber dir què és el que necessites, has d’aprendre a dir “no” quan sigui necessari (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/08/aprendre-dir-no.html).
3.-  Mai agradaràs a tothom. Has de saber que cada xarxa de persones té les seves idees sobre el que fa una vida interessant, sobre el que realment és important. Així, és igual el que facis, sempre hi haurà algú al que no li agradarà. Sempre hi haurà algú que et criticarà. Per tant, fes el que trobis, el que estigui més a prop dels teus valors. L’únic criteri de judici ha de ser el teu. (Recorda que una vida amb sentit es defineix per la seva congruència amb els teus valors. No et deixis enganar per la pressió social. Si els que t’envolten no comparteixen la teva visió, pensa que hi ha molta gent al món que sí que ho faria)
4.- El món no et deu res. Per molt intel·ligent, brillant i bona persona que siguis, la vida no et vindrà a buscar. Pots perdre el temps lamentant la teva mala sort o pots posar-te en marxa pensant què necessites canviar per a poder arribar als teus objectius. (La vida no és justa. La vida, en moltes ocasions, no és fàcil. En moltes ocasions, les coses no aniran bé. Aprèn alguna cosa de cada una d’elles)
5.- El preu de justificar-se en funció de les limitacions, fa que aquestes es mantinguin.  Podem passar-nos la vida dient que no tenim prou temps, recursos, energia o diners per a poder fer el que volem. Segurament tenim part de raó. El problema és que haurem passat la vida sense apropar-nos al que realment volem o valorem. Les persones que aconsegueixen el que es proposen el que fan és trobar una manera d’afrontar els obstacles, convertint-los en un repte. (Deixa de pensar en el que no pots fer. Pensa en el que sí pots fer. Fes una petita passa. Torna a llegir https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/11/el-mite-de-lautocontrol.html)
6.- No ets el que penses, ets el que fas. Les bones intencions són una bona cosa, però són inútils a no ser que s’acompanyin d’accions (L'infern està empedrat de bones intencions). Al final del dia, haurem reforçat la part de nosaltres que haurem exercit. (Deixa de sentir-te culpable pel que penses o pel que has deixat de fer. Centra’t en el que pots fer. Comença per una cosa molt petita)
7.- Ningú et salvarà de la teva vida. Volem pensar que la persona dels nostres somnis, el treball de la nostra vida o una sorpresa inesperada que ho canviarà tot ens arribarà de sobte. Ens agrada pensar que alguna cosa externa ens podria salvar de les nostres misèries. Però, en realitat, la vida no funciona així. No hi ha una fada o un príncep o princesa que ens pugui salvar de la infelicitat. Si algú t’ha de salvar, seràs tu mateixa. (Al final, amb l’única persona que has de viure segur la resta de la teva vida ets tu mateixa. Tracta’t bé. Sigues compassiva. Practica el que s’explica a https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/05/gestionar-el-benestar-el-poder-de.html)

Bona reflexió!


PS. Has passat llista a quines veritats has estat infidel? Enhorabona! Has donat la primera passa!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada