7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html

“Kashdan i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una escolta més fina, podent discriminar sons amb una major claredat. A més, la capacitat per a resoldre problemes augmenta.” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/10/la-cara-adaptativa-i-amable-de-lansietat.html

Sabem que un dels predictors més potents del benestar emocional és l’anomenada Intel·ligència Emocional (o també coneguda com a Agilitat Emocional, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html ). Aquesta, evidentment, es basa en reconèixer, acceptar i canalitzar les nostres respostes emocionals per tal de poder viure d’acord amb els nostres valors i aconseguir els nostres objectius.

Però què són les emocions? En un article recent s’explica el que és més important saber sobre les emocions i com podem usar aquest coneixement per tal d’aconseguir un major benestar (vegeu http://www.6seconds.org/2018/02/19/7-amazing-facts-emotions-know/). La meva lectura personal dels 7 punts que es presenten és la següent:

1.     Les emocions són el resultat d’un cicle continu d’informació que va des del cervell al cos i d’aquest al cervell. Les emocions són una valoració del moment present, de la situació que estem vivint i, encara que a vegades no en siguem conscients, tenyeixen cada una de les nostres vivències. Les emocions ens porten a pensar de maneres determinades i ens empenyen a actuar de forma concreta, marcant un guió. Les emocions poden condicionar completament la nostra vida. I, en moltes ocasions, ser conscients del que ens assenyalen ens ajudaria a reconduir el nostre benestar.

2.     Les emocions no són mòduls concrets i poden tenir moltes variacions, però per tal de fer les coses més fàcils podríem considerar que n’hi ha 8 que són bàsiques: Alegria, Tristesa, Por, Fàstic, Sorpresa, Anticipació, Ràbia i Confiança. Les combinacions entre elles són gairebé infinites. El fet d’identificar-les pel nom dóna la possibilitat de ser-ne conscients i de treballar-les. Una de les maneres més originals seria seguir “la roda de les emocions” que proposa Robert Plutchik. Aquest autor parteix de les 8 emocions bàsiques i va mostrant de manera gràfica les seves variacions i combinacions. Si anem navegant per les combinacions que se’ns donen, veurem com la nostra capacitat per a identificar les nostres emocions i les dels altres millorarà. Aquest és un gran punt de partida per tal de millorar la nostra Intel·ligència Emocional.

3.     Les emocions no són bones o dolentes, simplement ens envien un missatge sobre com la situació que vivim afecta al nostre benestar o als nostres valors. En moltes ocasions, quan ve algú a la consulta i està trist per una pèrdua jo li dic que aquesta tristesa ens informa d’una cosa molt important: de la seva capacitat per a donar importància als vincles, de la fortalesa dels vincles i de la futura felicitat que se’n pot derivar de tot això, una vegada s’hagi deixat enrere el dolor. Les emocions primàries, les que ens informen, no són mai un problema. Són senyals que esperen ser interpretades. Són les emocions secundàries, les que resulten de valorar les primàries, que donen problemes; com, per exemple, quan la tristesa es converteix en vergonya perquè la pròpia pena s’interpreta com un signe de debilitat.

4.     La funció de les emocions és ajudar-nos a superar els obstacles i a sobreviure. Gràcies a les emocions, la nostra atenció es centra en el que és important en el moment i es posen en marxa una sèrie de programes d’acció que ens permeten donar respostes adequades a la situació. A cada emoció li podem assignar un protocol que comença per identificar la situació i acaba per la resposta que és més probable que donem. La ràbia, per exemple, comença quan s’identifica un obstacle en el nostre camí i es genera un patró de resposta que fa que lluitem per tal de poder seguir endavant. La joia, per altra banda, comença quan s’identifica una oportunitat i es mobilitza l’energia per tal de seguir endavant. D’acord que les emocions i les respostes emocionals poden complicar-se, però això no lleva que són un producte de l’evolució que ens ha ajudat a tenir èxit i a sobreviure com a espècie.

5.     Les emocions són contagioses. No fa falta tenir la intenció de propagar les nostres emocions, simplement passa. De la mateixa manera que ens passem virus d’un a l’altra, amb les emocions passa el mateix. No podem evitar ser criatures socials, cosa que suposa que no podem evitar sentir-nos lligats als altres, sentir-nos interpel·lats per les seves emocions. Aprendre a no sentir-nos responsables de les emocions dels altres és una de les lliçons més difícils. En moltes ocasions, he de repetir que si una persona està enfadada no és la nostra responsabilitat canviar les seves emocions; hem de fer l’esforç de no deixar-nos contagiar i deixar que l’altra persona resolgui el que ha de resoldre. Sempre estem enviant missatges emocionals: amb la nostra postura corporal, amb la nostra veu, amb les nostres expressions facials... No podem evitar-ho. Com no podem evitar, moltes vegades, copiar de manera inconscient totes aquestes manifestacions i deixar-nos dur per les emocions dels altres.

6.     Hem de distingir entre emocions, sentiments i humor. És tracta, principalment, d’una qüestió de durada i del lligam que tenen cada una de les categories amb situacions concretes. Les emocions, per exemple, poden durar 6 segons si les identifiquem ràpidament i estan directament relacionades amb la valoració d’una situació concreta. Els sentiments, per la seva banda, tenen una durada més llarga i ja suposen activar xarxes d’altres situacions, pensar sobre la pròpia emoció i el que significa. L’humor és el component més durador i més difús dels tres. L’humor no es pot associar amb una situació en concret, sinó amb una suma de coses que van des del que ens ha anat passant, les interpretacions que n’hem fet, la nostra condició física, el temps que fa, etc.

7.     Les emocions s’absorbeixen amb només 6 segons. Des que s’inicien fins que acaben des descarregar-se passen només 6 segons. Quan una emoció dura més temps és que, conscient o inconscientment, ens hi estem quedant “enganxats”. Acceptar-les és el camí. Lluitar contra elles, qüestionar-les, enfadar-se pel fet de tenir-les, etc, fan que es quedin més temps amb nosaltres. La Intel·ligència Emocional, la que està lligada a l’èxit i a la felicitat, va d’això: etiquetar, acceptar i canalitzar les nostres pròpies emocions.

Bona reflexió!