7 coses sobre el cervell

"La nostra ment va generant esquemes mentals de les situacions en les que ens trobem. El context, per exemple en forma de cultura, s’imposa com un dels elements sobre el que construïm les nostres percepcions i que condicionen els nostres pensaments. Per això, per exemple, ens resulta tan difícil acceptar que els nostres fills no pensen com nosaltres, sinó com els companys de la seva generació, sobre coses com el que és important a la vida o sobre els valors què fan que aquesta tingui sentit. Perquè nosaltres, els pares, estem convençuts de que tenim la raó de la nostra banda i que els nostres models són els que es demostrarà que són els “vertaders”." https://benestaremocional.blogspot.com.es/2018/02/la-valentia-daprendre.html

"hem d’entendre’l [al cervell] com una selva amb diferents plantes competint per uns recursos limitats o com un equip de rivals que lluiten per fer valer la seva solució davant un problema." https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/08/quina-es-la-vertadera-personalitat-de.html

Hi ha una pregunta que resumeix la dificultat d’entendre’ns a nosaltres mateixos i que diu: “Si en un bosc cau un arbre i no hi ha cap persona a prop, podem dir que quan ha caigut ha fet soroll?”. La resposta és que no, que no ha fet soroll, que per considerar el soroll com a present hi ha d’haver un cervell humà que interpreti les ones que produeix la caiguda com a soroll.

El cervell, dintre de la caixa del crani, conté una maquinària perceptual que s’encarrega de generar un mapa que serveixi per navegar pel món, que imagina possibilitats, que es dedica a prendre decisions. Tenim bilions de cèl·lules que es connecten unes amb les altres, generant configuracions específiques que serveixen per “interpretar” el que ens resulta necessari per sobreviure. Cada cervell és únic, en el sentit que les seves connexions són úniques, fruit de la genètica i de l’experiència.

1.- Els humans neixem amb un cervell “inacabat”. La majoria d’animals tenen un cervell que arriba al món amb programes ja fets que serveixen per executar rutines que  s'han generat per adaptar-se a l’ecosistema, gràcies a l’evolució. Els humans poden viure en ambients molt diferents gràcies al seu cervell inacabat i, per tant, polivalent. Els circuits del cervell es van dissenyant en funció de l’experiència.

2.- Les connexions entre les cèl·lules dels nostres cervells són la clau per entendre com percebem, pensem, aprenem... Al principi, quan naixem, les nostres cèl·lules estan hiperconnectades. Durant els dos primers anys, perdem un 50% de connexions; es prioritzen les que són útils als circuits que es van fent operatius gràcies a les experiències.

3.- Un cervell humà per desenvolupar-se de manera normal i arribar a assolir la seva màxima potencialitat necessita aliment, higiene, suport emocional, amor i estimulació. El cas dels orfenats romanesos (que quan es van obrir a les adopcions van espantar el món amb unes criatures amb problemes cognitius) va posar damunt la taula que les criatures humanes necessiten tant la cura del cos com la de l’ànima.

4.- El procés d’arribar a tenir un cervell plenament funcional costa uns 25 anys. Durant els primers anys es van activant les funcions bàsiques (atenció, percepció, memòria, emocions, aprenentatge, pensament..). Sobre l’adolescència es posa en funcionament el fet de “pensar sobre un mateix”, amb el floriment de les estructures associades a l’autovaloració del jo. Durant aquests anys, també, les estructures relacionades amb la cerca d’experiències gratificants s’activa al màxim. Però, per altra banda, les estructures que permeten prendre decisions en funció de les conseqüències i dirigir l’atenció cap al que està d’acord amb els propis valors, encara són immadures. Així, ens trobem amb adolescents hipersensibles emocionalment però amb problemes d’autocontrol.

5.- Durant l’adultesa el cervell continua canviant en funció de les experiències viscudes. Els cervell adults tenen plasticitat, canvien en funció de l’ús que se’n fa. Si ens fem taxistes a Londres, per exemple, el nostre hipocamp (una estructura associada a la memòria espacial) es densificarà com a resultat de l’entrenament fet per tal de recordar els 25.000 carrers, els 20.000 punts d’interès turístic i les 320 rutes diferents.

6.- Les funcions de les que es fa càrrec el cervell, es poden veure alterades per l’alcohol, per les drogues o per diferents malalties. Recordeu el cas d’en Mel Gibson i les seves “personalitats” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/08/quina-es-la-vertadera-personalitat-de.html).

7.- El cervell envelleix de manera diferent en funció de l’ús que en fem. Les persones que tornen grans, però mantenen els seus circuits en marxa, aprenent coses noves, estan actives físicament i ajudant als altres, poden, a pesar de les malalties que afecten a les cèl·lules del cervell, mantenir la seva funcionalitat. Això és el que es va poder comprovar en l’estudi “The Religious Orders Study”, en el que es feia un seguiment de més d’un miler de religiosos, amb proves cognitives cada any i amb l’anàlisi del seu cervell una vegada morts.

En definitiva, el cervell necessita amor, relacions, activitat física, aprendre coses noves i bons aliments!

Tinguem-ne cura!