Benestar emocional

“ Una dona estable, una dona serena, una dona amb qui es pugui comptar, una dona bona, una dona amorosa. Perquè el que realment compta en aquest combat, l’únic objectiu de la vida, és l’amor, la capacitat d’estimar .” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/08/ioga-meditacio-i-el-que-no-ens-deixa.html   En la meva agenda hi ha l’objectiu inabastable d’entendre la ment humana. Bé, d’entendre què és una vida humana. Arribar a destriar com funciona. En la meva agenda voldria, com volia Emmanuel Carrère en la cita anterior, arribar a convertir-me en una dona serena, estable, amable, amorosa. En la meva agenda hi intento encabir el que jo considero els mínims. Els mínims que poden portar-me a entendre el funcionament humà i, com a resultat, arribar a ser la dona amable i afectuosa que m’agradaria ser. A vegades m’hi arribo a apropar… Bé, poques vegades… Bé, faig el que puc… Els meus mínims intenten seguir els consells dels estudis dels neurocientífics: menja bé ( dieta mediterrània...

“Els que hem tingut la sort de trobar-nos amb uns cuidadors prou bons, dels quals no ens hem hagut de protegir, tampoc no podem acabar d’entendre per què hi ha persones a qui la intimitat resulta estressant.” “El Nin Complaent només pot calmar-se gràcies a l’autoconsciència i a l’autocompassió. Ha d’entendre que, en el seu moment, la seva complaença envers els altres era adaptativa. De fet, era l’única manera de seguir endavant en una dinàmica familiar que generava estrès en lloc de seguretat.” https://benestaremocional.blogspot.com/2026/07/la-importancia-de-connectar-amb-les.html   No cal buscar la història del nostre passat. No cal reconstruir fil per randa la teva infància per començar a connectar amb el teu Nin Adaptatiu o Complaent i oferir-li calma, aquí i ara. El que importa és observar què està passant en aquest instant. Meg Josephson , al seu llibre “Are You Mad at Me? ”, proposa una llista de comprovació. Un cop l'has respost, et convida a fer-te una pregunta senzilla i,...

“I aquest error essencial que la humanitat ha consagrat és la ficció d’un jo independent -un jo per sobre de tot, sobre la naturalesa, sobre els grups que marginem, sobre les parelles i els nens que intentem controlar, sobre els veïns amb els que volem competir, sobre el planeta al que faltem al respecte. Aquest és el nostre error fatal. Ens n’adonarem o patirem dins la misèria durant generacions. Ho aprendrem o ens destruïrem. Aquest món no ens pertany. Ens pertanyem uns als altres” Terrence Real “ En aquest moment, quina part de mi vull que respongui? ” Aquesta és la pregunta que ens podem fer per no caure en la defensivitat davant d’un desacord o un conflicte amb una persona que estimem. Terrence Real , en el seu llibre “US” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2026/04/vivim-en-una-biosfera-emocional.html ), ens recorda que, en un moment difícil, poden respondre dues parts de nosaltres: l’ Adult Savi , capaç d’actuar amb maduresa, mantenint “ una consciència del nosaltres ...