“Estem fets de pols d’estrelles, amb elements que formen part de l’univers, que el constitueixen.
Estem fets de xarxes cel·lulars que col·laboren per tal de processar estímuls, que intenten donar sentit al món i treure’n el que necessitem per mantenir-nos vius. És un ordre meravellós, però fràgil, que pot destarotar-se a qualsevol moment.
Som aquí, vius, presents, en camí de trobar-nos a nosaltres mateixos.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2024/10/estimat-pau-32-anyets.html
“Sempre he pensat que els fills no són nostres. Són ells mateixos. I van cap al món. Això vol dir que sempre estan de pas, evolucionant, i tu, pobrissona, vas fent el que pots amb el que saps…”
https://benestaremocional.blogspot.com/2025/10/molts-danys-pau.html
Estimat Pau,
Ara que estàs a punt d’entrar en el territori desconegut de la paternitat, descobriràs la màgia que envolta la reproducció humana: ens enamorem incondicionalment de les nostres criatures.
Bé, realment no és màgia.
És oxitocina, l’hormona de la vinculació.
I ens deixa lligats a les persones que tocam, que cuidam, que arribam a conèixer i que, per tant, aprenem a estimar.
Estimat Pau,
Ets el primogènit i, amb tu, vaig experimentar aquest vincle per primera vegada.
Una glopada d’amor instantani i incondicional, com una bogeria que, resulta, no és transitòria. Hi ha alguna cosa que queda per sempre, enganxada a les teves neurones, als circuits del teu cervell…
Puc donar gràcies a la vida per haver-me donat l’oportunitat de tenir-vos, a tu i a na Júlia.
Haver de lluitar, literalment, per entendre’ns és una de les coses més satisfactòries que he arribat a fer en la meva vida.
Estimat Pau,
Ara que ets gran i que ocuparàs tu aquest lloc per a una altra personeta, veuràs la riquesa i la duresa d’aquest camí.
Sempre dic que tenir parella i tenir fills et posa al límit de la teva zona de confort.
Has de lluitar contra els teus prejudicis, les teves expectatives, les teves pors, les teves incongruències…
Pots viure-ho com una amenaça o pots rendir-te a la realitat que això és la vida, aprendre cada dia quin és el camí, qui ets, qui pots arribar a ser i com està precablejada la teva màquina.
Estimat Pau,
Ara tens trenta-quatre anys (mare meva!!!), estàs implicat en el que ja és la nostra relació i, gràcies a això, passam per una altra etapa.
Em necessites menys, molt menys. Podem fruir més del moment, molt més.
Per a mi, aquesta etapa és un privilegi: la sensació especial de tenir una connexió profunda amb un altre adult.
Estimat Pau,
T’estic molt agraïda.
Per tot.
Per les vegades que hem rigut, hem discutit i hem compartit dèries musicals…
Per sentir-te a prop i veure com t’has convertit en un home bo, com diria el padrí Francesc.
Perquè, en certes ocasions, em recordes persones que he estimat molt i que, en part, formen part de tu: mon pare, els meus germans, la persona que era la padrina… i ton pare.
Perquè ets molt agut i un bon fill, que m’ajuda quan estic sobrepassada amb la padrina.
Perquè ets un bon germà gran i, juntament amb na Joana, comparteixes secrets i històries amb na Júlia.
Estimat Pau,
Gràcies per haver duit na Joana Maria a les nostres vides i per haver-nos permès descobrir una persona amable, considerada, tendra, especial i valenta.
Gràcies per compartir amb nosaltres els moments especials que estau vivint en aquest compte enrere per ser pares.
Gràcies per fer possible que el cicle torni a començar i que ton pare i jo ens puguem enamorar incondicionalment d’una altra criatura…
Molts d’anys, Pau!
I moltes gràcies…
De veres…
Ta mare, que t’estima…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada