“La maduresa és el llindar que creues quan deixes d’estar a la defensiva amb els altres [deixant de donar-los la culpa dels conflictes] i comences a afrontar les coses amb curiositat.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2024/12/vols-fer-amics-sis-veritats-tenir-en.html
Per a la majoria de nosaltres, escriu Lydia Denworth, “les amistats són voluntàries, personals, positives i persistents i suposen un mínim d’equitat” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/11/la-necessitat-de-tenir-amics.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2022/12/tenir-amics.html). Al darrera d’aquestes relacions hi trobem la química del sistema de recompensa del cervell, quan ens adonem que agradem i això, de retruc, ens fa sentir bé.
Cada cervell té la seva història i les seves necessitats.
La investigadora Sarah Matthews distingeix tres tipus de cercadors d’amistats:
- Les persones independents, que es consideren a elles mateixes autosuficients i es conformen amb socialitzar de manera casual, en funció de les activitats que comparteixen amb altres persones.
- Les persones exigents o selectives que es solen vincular a uns quants amics molt íntims.
- Les persones acaparadores que acumulen una varietat d’amics a mesura que es moven per la vida. En aquesta categoria, hi trobem dos grups: els acaparadors selectius, amb interessos concrets, i els acaparadors incondicionals, amb interessos centrats en el propi fet de socialitzar.
El tipus exigent o selectiu és el més comú i el més poc freqüent és el de les persones independents. A part de les característiques de personalitat, el nivell educatiu, la salut física, els anys passats al mateix lloc i el número de contactes diaris amb amics són els predictors de l’estil d’amistat d’una determinada persona.
En general, les persones tenim un cercle íntim format per entre dues i sis persones (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/12/els-5-cercles-dintimitat-o-les.html). L’important, sempre, és la seva qualitat. Com més profunda és una relació, més efectes beneficiosos té sobre la salut.
Necessitem nodrir el nostre cercle íntim.
Com podem construir amistats emocionalment intel·ligents?, es demana Eric Barker (vegeu https://bakadesuyo.com/2025/09/friendships-2/).
En primer lloc, hem d’afrontar i superar les nostres pors (a no agradar, al rebuig, al ridicul, al fracàs, a la vergonya…) Després, ens hem de centrar en construir la relació, invertint temps, atenció i compromís.
1.- Agrades més del que penses (caus millor del que penses).
Encara que et posis nerviós, encara que creguis que dius el que no toca, cauràs bé a la gent. Et consideraran una persona humana.
2.- Què dir, de què parlar.
No intentis impressionar. No té sentit. Parla de coses banals, per començar.
No intentis “posar-te al lloc de l’altra persona”. No la coneixes. No saps quin és el seu context.
Fes preguntes, seguint el tema de conversa. No canviis de tema.
Demana “com et vas sentir?”.
3.- Interromp, a vegades.
Ho pots fer sempre que el que vagis a dir és per donar suportar al que diu l’altra persona.
Mai aprofitis la interrupció per dir “Sí, a mi em va passar que…”
4.- No pequis de falsa modèstia.
Conta si t’ha passat alguna cosa bona a la gent que estàs coneixent, però sobretot a la gent que ja forma part del teu cercle d’amistats.
5.- Mostra’t vulnerable.
La gent està més interessada en el que sents més del que et penses. Els estudis indiquen que el fet que mostris inseguretat o nerviosisme no juga mai en contra teva, a l’hora de fer amics.
La gent que es mostra més vulnerable es valora més positivament.
6.- Crea una realitat compartida.
Els sentiments d’una realitat compartida són el clic que passa quan te n’adones que algú veu el món d’una manera semblant a la teva. Això genera connexió i prediu una bona relació.
Compartir reptes és una font de connexió. Per això, connectem amb la gent amb la que anem al gimnàs, d’excursió o amb la que ens embarquem a fer foguerons de Sant Antoni.
7.- Fes compliments.
Aquesta és la manera més ràpida per construir connexió. Practica-la. Intenta ser específic i personal.
Aprèn a donar gust, a ser amable i agradable, a notar les coses bones que fa i que diu la gent.
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada