Compte amb el teu monòleg interior...

“Creus que el teu monòleg interior ets tu? No. És una màquina de propaganda dirigida per un comité de ferides de la infància i d’expectatives culturals. I aquesta veu segueix xerrant amb el fervor d’un teòric de la conspiració a una reunió catastral municipal. Però quina és la veritat? Tu pots canviar el joc. Pots triar un paper diferent en la història [de la teva vida]”

Eric Barker  

“La nostra veu interior -el nostre JO, el nostre Portaveu, la nostra Ment, el nostre Dictador- parla tot el temps. És la dipositària de les nostres pors. Funciona com un mecanisme que es dedica a garantir que tot està controlat, que tot és com sempre. No li agraden els canvis. Intenta ser coherent amb una història que ve de molt enrere i que ens diu qui som i què volem.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/les-nostres-3-veus-i-els-seus-missatges.html 

Al final de l’adolescència es consolida la nostra veu interior. La veu del Jo. 

Steven Hayes (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/les-nostres-3-veus-i-els-seus-missatges.html) l’anomena el Portaveu, el Dictador.

“Qui som jo?” 

O “Som com aquesta persona?”, “M’agrada això i, per tant, pertanyo a aquest grup?”

La reposta a aquestes preguntes ens dona el que considerem la nostra identitat. I li donem credit gairebé sempre.

Tanmateix, com ens diu Eric Barker al seu blog (vegeu https://bakadesuyo.com/2025/06/negative-thoughts-2/), tu no ets el teu monòleg interior.

Tu no ets la teva 3a veu. 

El que et passa pel cap quan t’equivoques o intentes fer una cosa nova no dóna fe de les teves opcions ni de les teves capacitats reals.

Tens una altra opció. Pots canviar la teva història.

El que és fascinant de la 3a veu és que ens la creiem.

Dubtem de les nostres fonts externes de coneixement, dubtem dels polítics, però una veu dins el nostre cap diu “Ets un perdedor” i assumim, com diu Barker, que ha de ser cert, com si provingués de “dades verificables del Departament de la Valoració Existencial”.

Barker proposa diferents formes de superar els pensaments negatius de la teva veu interior:

-Amb les paraules negatives que sorgeixen en el teu diàleg interior: recorda que no hi ha res romput dintre teu, simplement t’has acostumat a parlar-te així. 

Segueix els consells de la Teràpia Cognitivo-Conductual i demana’t:

“D’on ve aquest pensament? Està basat en la realitat o el que passa és que tens gana, estàs cansat o irritable perquè algú no t’ha fet cas?”

Si penses “som un desastre”, demana’t “Sempre ho fas tot malament? Has fet una cosa realment desastrosa? O simplement t’has equivocat com a resultat d’un procés d’aprenentatge?”

-Amb els patrons negatius del teu cervell: recorda que el que et diu a tu mateix és una interpretació de la realitat.

Segueix els consells de la Teoria dels Esquemes i quan et posis dramàtic demana’t: “Quin paper estic fent ara mateix? Aquest és el joc que realment vull jugar?”

No ets el teu diàleg interior. Comença a tractar-lo com un software mal programat. Fes una pausa. Decideix a què vols jugar i com vols interpretar les situacions.

-Atura la veu: recorda que el mapa no és el territori, que el llenguatge no és la realitat.

Segueix els consells de la Teràpia d’Acceptació i Compromís i quan el narrador interior comenci a criticar-te, no el rebatis. Simplement accepta’l i digués “Oh. Una altra vegada. Torna a estar en marxa el Discurs de Res Anirà Bé”.

-Com aturar el bucle: recorda que dramatitzar no ajudarà a trobar una solució.

La Teoria de la Càrrega Cognitiva ens explica que ens sobrecarreguem i estressem quan definim de forma vaga i carregada emocionalment un problema. El bucle es genera pel fet que no podem trobar resposta a un problema mal definit. 

Eric Barker escriu: “Per això, demana’t: “Quina és la manera més simple per explicar el que està passant?”. 

“Som un fracàs”- Massa dramàtic. Torna-ho a intentar.

“No tinc èxit”- Massa indefinit. Torna-ho a intentar.

“Encara no he definit què considero que serà un èxit”- Bingo!”

Un últim consell. Si estàs bé, estigues present. Deixa anar les etiquetes del llenguatge. Viu. 

Si estàs malament i comences a sentir-te estressat, deprimit o angoixat, usa el llenguatge com una etiqueta, per agafar distància. Practica les destreses que explica Barker.

Bona pràctica!