El canvi és possible...

Donar corda al món…

“Les habilitats dels superherois de la vida real són la solidaritat, les aptituds estratègiques, la paciència, la perseverància, la visió de futur i la capacitat d’inocular esperança en els demés. En general, els salvadors que necessitem no són individus, sinó moviments col·lectius: moviments, coalicions, campanyes, la societat cívil.”

Rebecca Solnit “Canviar el relato sobre el clima”

“I si ens imaginéssim que posseir riquesa consisteix en posseir alegria, bellesa, amistat, comunitat, accés a una naturalesa exhuberant, a aire i a aigua nets, a aliments de bona qualitat produïts sense abusar dels treballadors ni de la naturalesa? I si també fos fruir de seguretat, en els nostres entorns i societats, i també de confiança en un futur viable?”

Rebecca Solnit  “Clima de abundancia”

“La política s’ha reduit a un esport que com a espectador mires des del teu sofà. La política és una manera de passar el temps. Té poc a veure amb els grups de pressió, les protestes, les organitzacions o les mobilitzacions -els blocs que composen el poder democràtic” 

“Et converteixes en una bona persona fent coses bones”

Rutger Bregman “Moral Ambition”

El canvi és possible, diu Rutger Bregman (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2025/08/canviar-el-mon.html).

Després d’analitzar com la societat occidental va aconseguir, a poc a poc, i gràcies a la mobilització de persones compromeses, arribar als drets de les dones, a l’educació i a la sanitat universals, per exemple, Bregman ens recorda que ara és el nostre torn.

“No, no estàs bé així com estàs”, ens diu al primer capítol. Només tens una vida (és a dir, unes 4.000 setmanes, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/02/4000-setmanes-o-que-vols-fer-amb-el-teu.html). I passaràs unes 2.000 setmanes fent feina. Per tant, la decisió de com passaràs el teu temps és una de les decisions morals més importants de la teva vida.

Sobre un 36% de les persones que es dediquen al sector bancari consideren que la seva feina és poc important o tenen dubte sobre el valor que aporta a la societat. En el sector de ventes hi trobem més d’un 40% que pensen això. Només ho consideren un 2% de les infermeres o un 4% dels mestres de Primària.

“Baixa el teu llindar per actuar”, proposa al segon capítol. L’única forma de canviar el món és posar-se en marxa. És així com hem aconseguit els drets que tenim a la nostra societat. I ho han fet grups petits de persones que van anar engrescant a l’altra gent. El canvi funciona com un virus. Unes poques persones van engrescant als altres i, una vegada que han començat a actuar, de cada vegada tot és més fàcil.

“Apunta’t a un culte (o comença’n un de propi)”, ens diu al tercer capítol. Si vols promoure un canvi has de ser pragmàtic. Bregman ens exposa el cas de Ralph Nader, un advocat que va influenciar o inspirar de manera directa vint-i-cinc lleis federals sobre la pol·lució de l’aire i de l’aigua, la producció energètica, la protecció ambiental, la pol·lució química i la seguretat en el lloc de feina. 

“Considera que guanyar és el teu deure moral”. En el quart capítol, Bregman ens alerta per tal de no convertir-nos en el “Perdedor Noble”. No n´hi ha prou amb intentar-ho. S’ha de ser estratègic, com ho van ser les dones que formaven part del moviment pels drets civils l’any 1955 a Montgomery, Estats Units. Durant mesos van preparar les protestes que engegarien el tret final per les marxes multitudinàries, esperant el moment adequat. Abans de la famosa Rosa Parks, moltes altres dones s’havien negat a aixecar-se del seient per deixar seure a una altra dona blanca. Però van esperar. 

Bregman ens alerta que no podem conformar-nos amb la consciència de la necessitat del canvi, ni amb les bones intencions, ni amb les bones raons, ni amb mantenir-se “purs” a l’hora de fer pactes, ni amb la il·lusió dels canvis sinèrgics (tot el que és bo vindrà al mateix temps). Es tracta d’obrir la forquilla del que és possible.

Som privilegiats, explica l’autor al cinquè capítol, però no n´hi ha prou amb donar les gràcies. Hem d’entrar en acció i mobilitzar recursos per incidir en els problemes que encara afronten la majoria d’humans. I posa com exemple a Rob Mather, un alt executiu que va engegar el “World Swim Against Malaria”. Amb 20 cridades telefòniques, va aconseguir que més de 250.000 persones de 160 països nadessin per contenir la malària i, així, que molts pobles a l’Àfrica es trobessin amb zero casos registrats, després d’una sèrie de campanyes. Tot, gràcies a la distribució de mosquiteres amb insecticida.

“Enrola’t al Hogwarts per benefactors” és el títol del capítol sisè. A Londres, Bregman visita una escola d’activistes, Charity Entrepeneurship, on Joey Savoie està formant persones perquè col·laborin per trobar la millor manera de generar canvis necessaris al món. Intenten respondre a la pregunta “Com podem ajudar al màxim possible de persones i animals?”. Des de 2018 han ajudat a néixer més de quaranta organitzacions que han impactat positivament sobre la vida de milions de persones i animals. La fórmula? Formar persones amb l’objectiu de que mostrin “l’idealisme d’un activista; l’ambició d’un fundador d’una empresa; la ment analítica d’un científic i la humilitat d’un monjo”.

“Descobreix què necessita el món i posa’t en marxa per aconseguir-ho”, ens diu al capítol setè. Això és el que va fer Víktor Zhdanov. El 1958 va proposar la vacunació universal en contra de la verola. Va aconseguir que el programa es posés en marxa el 1966. Durant 10 anys, es van invertir 300 milions de dolars en la campanya. A l’octubre de 1977 es va diagnosticar el darrer cas de verola al món. 

I també Katharine McCormick, quan el 1947 va decidir invertir la seva fortuna en una investigació per aconseguir un anticonceptiu segur, fiable i barat per les dones. La píldora anticonceptiva va néixer, de la mà de Gregory Goodwin Pincus, uns anys després.

“Expandeix el teu cercle moral”, ens recorda Bregman al capítol novè. “Quines pràctiques que avui considerem normals es veuran com a bàrbares per les generacions futures?”. La resposta ens donarà una idea de cap on podem pensar properes intervencions. Quines coses ara sabem que no estan bé del tot, però considerem “normals, naturals i necessàries”?

El nostre cercle moral s’ha anat ampliant. En primer lloc, hi havia els que estimem; els amics i els familiars; els companys, veinats i coneguts; els nostres conciutadans; més tard, tota la gent del món; recentment, altres animals… Quin serà el pròxim pas?

El llibre de Bregman acaba amb la proposta de “Fes que els historiadors del futur estiguin orgullosos de tu”. Hi ha amenaces serioses: les armes nuclears, la Intel·ligència Artificial, els patògens que poden escapar dels laboratoris… Tanmateix, hi ha també molta gent mobilitzada, actuant per tal d’afrontar aquests reptes. 

Són persones que actuen.

Tots som persones.

I hem d’actuar.

Bona reflexió!