Benestar emocional

“De la mateixa manera que l’evolució ens ha preparat per respondre a potencials amenaces, també ens ha preparat per aprofitar moments de potencial connexió. Quan compartim més moments amb altres persones, estem generant moments de ressonància compartida que, a més, ens anirà canviant, donant-nos l’oportunitat de convertir estranys en aliats, de passar de ser coneguts a compartir una amistat i de cultivar una profunda intimitat amb les persones més properes.”   https://benestaremocional.blogspot.com/2013/12/amor.html “El meu pare es va passar els seus darrers mesos de vida donant les gràcies per cada cosa que fèiem: gràcies per la visita, gràcies per la conversa, gràcies per la teva presència, gràcies pel favor fet... “M’he equivocat”, va dir-me a l’hospital, “no he expressat prou...” Em va dir que tota la vida havia lluitat pels seus ideals, per arribar a ser un home relativament savi, relativament just, amb un autocontrol relatiu i amb tot el coratge possible a l’hora de

“Les persones que han patit abús, deixen de veure el cos com a informador emocional, el bloquegen per tal de no patir, de no sentir. Però així, també perden la possibilitat de fruir de les emocions positives, dels moments d’intimitat, de les connexions bàsiques amb els altres. Alguna cosa queda enrere després de l’abús: el veure el cos com a part del món, el veure el cos com a element que mereix respecte i compassió.” https://benestaremocional.blogspot.com/2015/07/el-segon-ale.html   A tu també podria haver-te passat. Sí, a tu que a vegades penses que la gent té el que es mereix i que si ho tenen malament deu ser perquè no s’hi han aplicat prou. La compassió no és fàcil, perquè suposa sentir el que sent l’altra persona, veure el que veu i considerar que els seus pensaments són normals donada la situació. Amb el plus de veure’t empès a actuar al seu favor sempre que puguis . Arribar a ser un adult relativament feliç suposa haver assolit nivells adequats

Segueixo aquí, una vegada més, per celebrar l’entrada 400. Ho faig amb agraïment i amb la curiositat del primer dia, pensant que les eines del benestar emocional s’aprenen gràcies a tenir els ulls ben oberts, el cor disposat a trasbalsar-se i la compassió enganxada a cada porus del teu cos. Sembla lluny l’entrada 300, pel juliol del 2017. El meu germà Pere encara era viu, li quedava només força per una setmaneta, però encara va entrenar al seu equip fins al dimarts. Va viure fins al darrer moment. Amb agraïment, amb amor, amb el caliu de la gent que estimava i que l’estimaven. Trobareu agraïment en aquests paràgrafs: a la vida, a la família, a l’amor, al saber, a les relacions. Si repasséssim aquestes darreres cent entrades hi trobaríem tot això. Podríem fer una passejada pel món de les emocions, trobar maneres d’evitar conflictes amb persones tòxiques, veure les pèrdues com a part de la vida, saber com ajudar a les persones que passen per un dol, recordar els enemics d