dissabte, 27 de setembre de 2014

Desfer els mites sobre el suïcidi



L’Organització Mundial de la Salut ha engegat una campanya per tal de donar pautes per a la prevenció del suïcidi (vegeu http://www.who.int/mental_health/suicide-prevention/world_report_2014/en/) . Cada 40 segons una persona es suïcida.

Un dels apartats de l’informe que es presenta fa referència als mites que corren sobre el tema. En destaquen sis:

1.-  Mite: Una vegada que et converteixes en suïcida, ja ho ets per sempre més.
Veritat: L’augment en el risc de cometre suïcidi és una situació puntual i té a veure amb circumstàncies específiques. Encara que els pensaments suïcides poden retornar, no són permanents i una persona amb pensaments suïcides en el passat i, inclús, amb intents de suïcidi pot viure una llarga vida.

2.- Mite: Parlar de suïcidi és una mala idea ja que pot encoratjar a dur-ho a terme.
Veritat: L’estigma associat al suïcidi pot fer que una persona ho contempli com a possibilitat i no en parli. La veritat és que parlar-ne obertament, més que encoratjar-lo, el que fa és que la persona pugui plantejar-se altres opcions o donar-se temps per tal de repensar la seva decisió. Parlar-ne, així, suposa prevenir el suïcidi.

3.- Mite: Només les persones amb Trastorns Mentals cometen suïcidi
Veritat: La conducta suïcida indica una gran infelicitat, però no necessàriament un Trastorn Mental. Moltes persones que conviuen amb un Trastorn Mental no estan afectades per la conducta suïcida i no totes les persones que cometen suïcidi tenen un Trastorn Mental.

4.- Mite: La majoria de suïcidis passen sense que hi hagi un avís previ.  
Veritat: La majoria de suïcidis estan precedits per advertiments, verbals o conductuals. Evidentment que n’hi ha que passen sense que hi hagi hagut cap tipus de senyal d’advertència prèvia. Però és important entendre que els signes d’advertència s’han de tenir molt en compte.

5.- Mite: Algú que té pensaments o conductes suïcides està determinat a morir.
Veritat: Al contrari, les persones suïcides tenen una actitud ambivalent davant la mort. De fet, una persona que hagi ingerit substàncies químiques impulsivament i mor uns dies després, ho pot fer pensant que li hagués agradat seguir vivint. L’accés a suport emocional al moment adequat pot prevenir el suïcidi.

6.- Mite: Les persones que parlen de suïcidi al final no ho fan
Veritat: Les persones que parlen de suïcidi estan manifestant la seva necessitat d’ajuda i suport. Un nombre significatiu de persones que contemplen el suïcidi com a una opció estan experimentant ansietat, depressió o un estat de desesperança i poden sentir que no hi ha altra opció.

Per tal de prevenir el suïcidi, ens hem de desfer dels mites.

dissabte, 20 de setembre de 2014

Activitat per a la felicitat número 10: compromís amb els propis objectius.



Sonja Lyubomirsky, en el seu llibre “La hipótesis de la felicidad”, engega el que són les propostes per l’activitat número 10 amb una cita de Robert Louis Stevenson: “Un objectiu a la vida és l’únic tresor que val la pena trobar”.

Amb aquesta cita, ja podem veure clar que estem davant de la proposta de trobar sentit a la nostra vida gràcies a tenir clar el nostre propòsit. A més, com veiem a una de les entrades del mes d’agost (vegeu  http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/08/el-jove-que-apuntava-la-lluna.html), el fet de trobar sentit al que fem, la felicitat eudaimònica, és una aposta segura cap al benestar.

De fet, Lyubomirsky afirma que si trobes una persona feliç sempre hi trobaràs al darrere un projecte. I, el procés que suposa anar fent coses per tal d’assolir el projecte proporciona un nivell de benestar millor que la pròpia consecució final. De totes maneres, després de reflexionar sobre el nostre propi cas hem de decidir si hem de treballar per a trobar la passió o, per altra banda, si ens hem de qüestionar els objectius (ja que, moltes vegades, són els que ens imposen la nostra xarxa social o la cultura consumista).

Les persones que no aconsegueixen trobar objectius vitals es troben com a perdudes, entren en crisi. Per contra, quan trobem un propòsit la nostra autoestima millora i passem a sentir una major confiança i competència. A més, el fet de tenir un objectiu clar aporta estructura i sentit a la nostra vida quotidiana: passem a sentir-nos responsables, a marcar horaris, a sentir la necessitat d’aprendre habilitats noves i a relacionar-nos socialment amb les persones amb les que hem de interactuar necessàriament. Una altra avantatge de comprometre’ns amb els nostres objectius ve del fet de que això ens ajuda a optimitzar l’ús del nostre temps, marcant prioritats. Per altra banda, els objectius clars ajuden a travessar millor les etapes difícils i ens obliguen a mantenir-nos connectats amb els altres.

Però, tal com apuntàvem al principi, les característiques dels propòsits tindran conseqüències sobre els beneficis citats. Així, han d’acomplir una sèrie de propietats:

Objectius intrínsecs. Els objectius intrínsecs són aquells que perseguim perquè resulten satisfactoris i valuosos en ells mateixos, ja que ens permeten créixer com a persones, desenvolupar la maduresa emocional i contribuir d’alguna manera al benestar dels altres. En canvi, els objectius extrínsecs suposen la comparació social com, per exemple, tenir més diners, tenir més fama, tenir més poder o fer coses per tal de no veure’ns exclosos dels grups. Els intrínsecs deuen part de la seva fortalesa a l’hora de generar benestar al fet que satisfan de forma directe les necessitats psicològiques bàsiques: autonomia (és a dir, sensació de control sobre el que fem), competència (és a dir, sentir-nos eficaços per tal d’aconseguir objectius en el món en el que ens ha tocat viure) i connexió amb els demés (és a dir, sentir satisfacció en l’àrea interpersonal).

Objectius autèntics. Són aquells que estan arrelats en els propis interessos i en els valors centrals de la persona. Es contraposen als que s’assumeixen cedint a les pressions dels altres. Els autèntics suposen fer cas de la nostra personalitat, conèixer el nostres valors i les nostres preferències. Explora com et sents quan fas coses diferents: et fan sentir més a prop de la persona que t’agradaria ser?

Objectius d’aproximació. Un objectiu es pot concebre com a d’aproximació a un resultat o com a d’evitació d’un altre. Els estudis indiquen que les persones que es guien per objectius d’evitació (per exemple, no engreixar) són menys felices i estan més angoixades i preocupades que les que es posen objectius d’aproximació (menjar sa i mantenir-se en forma, per seguir amb l’exemple anterior).

Objectius harmoniosos. Els diferents objectius haurien de ser complementaris. Així, si volem millorar el nostre rendiment de treball i passar més temps a l’aire lliure, a no ser que tinguem una feina que es faci a l’exterior, tindrem un problema i acabarem frustrats. La solució estaria en canviar els objectius o reformular-los (repartir millor la jornada entre feina i oci, per exemple).

Objectius factibles i adequats. Per estar bé, hem de ser capaços d’adaptar els nostres objectius a les oportunitats que se’ns presenten. La vida canvia, les circumstàncies canvien i hem d’aprendre a fer les tasques adequades en el moment adequat. Hem de saber aprofitar els canvis en el cicle vital per canviar d’objectius.

Objectius d’activitat. Quan marquem objectius que tenen a veure amb activitats, i no únicament amb possessions materials, podem experimentar constantment nous reptes, aprofitar noves oportunitats i trobar experiències variades. Els objectius materials, per contra, pateixen l’adaptació hedonista, és a dir, que ens hi acostumem ràpidament i passem a desitjar altres coses.

Escriu els teus objectius i passa’ls pel sedàs de les característiques anteriors. Hauries de canviar-los o adaptar-los?

Bona pràctica!

dissabte, 13 de setembre de 2014

Cultivar el cos



“La vida és fonamentalment una forma d’usar energia per fer més vida”




En “La historia del cuerpo humano”, Daniel E. Lieberman defensa que conèixer la història evolutiva del cos humà ens ajuda a avaluar per què tenim el aspecte que tenim, per què funciona com funciona i, per tant, per què ens emmalaltim. Lieberman, després d’un repàs d’on venim i de com hem anat canviant d’estil de vida, conclou: 

Ens agradi o no, som uns primats nuus, bípedes i lleugerament grassos que perden el cap pel sucre, la sal, els greixos i les fècules, però seguim estant adaptats per menjar una dieta diversa de fruites i verdures fibroses, de nous, llavors i tubercles, de carn magra. Fruïm del descans i la relaxació, però el nostre cos segueix sent el d’uns atletes de resistència que van evolucionar per tal de caminar molts quilòmetres al dia i per a córrer en moltes ocasions, a més de cavar, escalar i portar coses. Ens agraden les comoditats, però no estem ben adaptats per passar els dies a l’interior de les cases, asseguts a butaques, portant sabates amb suport per l’arc del peu, mirant atentament llibres i monitors durant hores. En conseqüència, mils de milions de persones pateixen malalties de l’opulència, la novetat i el dessús que solien ser rares o desconegudes”.

Però, anem a pams: tots els humans descendim d’una població de menys de 14.000 persones que van viure a l’Àfrica Subsahariana. Una fracció dels seus descendents van sortir-ne fa uns 100.000 anys. El nostre cos i el nostre cervell estan marcats per aquest fet. Som fruit de l’evolució i passem a ser humans moderns quan ens situem en el món com a caçadors/recol·lectors. Aquests van aprofitar la bipedestació per a convertir-se en una espècie d’atletes professionals i, de retruc, aquesta capacitat i les altres derivades del seu gran cervell evolucionat van servir-los per tal de cercar menjar fora dels boscos i en les planures de la sabana. Durant el Paleolític Superior (fa uns 50.000 anys) van experimentar la primera explosió demogràfica.

L’aparició de l’agricultura, fa uns 12.000 anys, va comportar un nou augment de població, però el canvi de dieta associat va suposar l’aparició de majors deficiències nutricionals (per culpa d’una dieta associada als cereals refinats que són menys nutritius, per exemple) i, el canvi en el mode de vida, el sorgiment de noves malalties (com a resultat del contacte amb animals, de les toxines derivades de l’emmagatzemament, de la manca de sanejament,...).

Encara que en els mitjans s’hagi posat de moda l’anomenada paleodieta, l’autor ens explica que no existeix una única dieta de caçador/recol·lector, de la mateixa manera que no existeix un únic sistema d’organització familiar o de religió, ni una única estratègia de mobilitat, ni de divisió de treball ni de nombre de components del grup. De totes maneres, ara que estem en una època posindustrial, ens trobem en què estem generalitzant un sistema de vida i d’organització que prima les dietes processades industrialment i els hàbits sedentaris des de la infància. Així, segons l’autor, s’explica en part el gran creixement de malalties per desajustament, és a dir, malalties que són el resultat de que el nostre cos paleolític està poc o mal ajustat a certs comportaments i condicions de vida modernes.

Les cultures marquen com vivim. La Revolució Industrial va canviar com mengem, com mastiquem, com treballem i com caminem i correm, a més de com ens encalentim o ens refresquem, com parim, com emmalaltim, madurem, ens reproduïm, envellim i ens relacionem. Però el major canvi que ha comportant ha sigut a nivell alimentari: els productors d’aliments han trobat la manera de produir i fabricar, de la forma més barata i eficient, exactament allò que la gent (el seu cervell evolucionat) ha desitjat durant milions d’anys: greix, midó, sucre i sal.

La principal raó de que avui la gent engreixi, amb tots els problemes de malalties que deriven del sobrepès, és que els aliments processats ens aporten massa calories, moltes en forma de sucres, tant glucosa com fructosa, en dosis massa altes i massa ràpides pels nostres sistemes digestius heretats des d’abans de que ens convertíssim en caçadors/recol·lectors. De fet, quan els nivells de glucosa augmenten després d’una menjada, l’objectiu immediat del cos és reduir aquests nivells el més aviat possible. Ho aconsegueix transformant en greix la major part de l’excés de glucosa, la que no pot utilitzar de seguida.

Així, la nostra tendència ancestral cap als menjars saborosos i la recerca contínua de la comoditat fan que una combinació de menjar massa i fer poc exercici ens facin viure amb més malalties de desajustament: obesitat, problemes cardiovasculars, diabetis, osteoporosi, problemes de columna, depressió...


Els estudis indiquen que ser físicament actius pot no ajudar-nos a perdre quilos amb facilitat, però ajuda a evitar guanyar pes per la via d’afavorir la captació del greix per part dels músculs. A més, a part del beneficis cognitius (vegeu l'entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/03/exercici-fisic-i-neuroplasticitat.html), l’activitat física incrementa el nombre de mitocòndries que cremen greix i sucres. L’activitat física incrementa l’anomenat colesterol bo (HDL), disminueix els triglicèrids, redueix la inflamació i un augment en la seva duració fa baixar els nivell de pressió sanguínia (vegeu també http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/12/la-importancia-de-les-rutines-i-iii.html). De fet, a l’hora de predir la salut i la longevitat més que el sobrepès és important a on acumulem el greix al cos, què mengem i l’activitat física que fem.

Per altra banda, si no fem exercici de petits, l’esquelet no creix fort. Els nens que corren i caminen més desenvolupen ossos més gruixuts a les cames i els nens que mastiquen aliments més durs desenvolupen ossos més gruixuts a les mandíbules i mostren una millor col·locació de les dents.

Hem creat uns ambients que ens emmalalteixen per un excés d’energia, però que després ens mantenen vius gràcies als descobriments farmacèutics, sense que haguem de canviar d’hàbits. Hem creat uns ambients que ens emmalalteixen per un excés de comoditat, pel fet de no experimentar la tensió apropiada per tal de tenir uns peus, uns ossos i una esquena sanes. Hem creat uns ambients que ens emmalalteixen per un excés d’estimulació, generant una situació d’estrès crònic.

Com afirma Lieberman: “tractar els símptomes en lloc de les causes de les malalties per desajustament provoca, a vegades, un bucle de retroalimentació perniciós, al que he anomenat desevolució, que permet que la malaltia persisteixi o, inclús, s’intensifiqui

El missatge és clar: el nostre cos no és el millor dels cossos possibles, però és l’únic que tenim. Val la pena fruir-lo, cuidar-lo i protegir-lo. Hem de cultivar el nostre cos.

dissabte, 6 de setembre de 2014

La felicitat segons Paul Dolan



En un comentari sobre el nou llibre de Paul Dolan, “Happiness by design”, Richard Godwin explica que la tesi principal de l’autor és que no jutgem massa bé el que ens fa realment feliços (vegeu http://www.standard.co.uk/lifestyle/london-life/happiness-you-can-work-it-out-9690824.html) . En general, tenim tendència a prestar més atenció al que creiem que ens pot fer estar bé que al que realment ens fa feliços. Una vegada més, apareix un element a tenir en compte a l’hora d’aconseguir més benestar: el sentit. Per tal d’aconseguir més felicitat s’ha de tenir en compte el que Dolan anomena el “Principi sentit/plaer”.

Dolan afirma que necessitem equilibrar el plaer amb el sentit si volem experimentar felicitat (vegeu també l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/08/el-jove-que-apuntava-la-lluna.html). Un dia complicat a la feina (sentit) es veu compensat per un sopar amb els amics (plaer). Tanmateix, quan el plaer és purament plaer i no té cap propòsit (sentit) no aconseguim el benestar. I tampoc ho fem, quan el propòsit o sentit no va acompanyat de cap tipus de plaer.

En l’article es proposen a10 lliçons per tal d’anar fent:

1.- L’atenció és un recurs escàs. Utilitza-la sàviament. L’atenció que dediquem a una cosa no la podem dedicar a l’altra. Contínuament assignem la nostra atenció a elements que ens fan perdre de vista el que realment ens pot fer sentir bé. Ens perdem quan estem massa pendents de les novetats o quan donem massa voltes al que no acabem d'aconseguir i ens apuntalem en la frustració, per exemple.

2.- Només fer feina i no dedicar temps al plaer ens porta a lamentar-nos-en més endavant. És molt important trobar l’equilibri.

3.- La felicitat futura no compensa mai la present misèria... Moltes persones fan sacrificis pel futur –per exemple, persones que fan una feina que detesten i pensen en els diners que tindran per a fruir d’una bona jubilació. Dolan ens recorda que la felicitat perduda es perd per sempre.

4.-...Però pren en consideració els beneficis presents de decisions futures. Hem de tenir en compte, però, que el fet d’estalviar o de preparar-se pel benestar futur també té efectes en el benestar present, gràcies als sentiments de seguretat que genera.

5.- Canvia el teu ambient immediat. Els nostres cervells són molt susceptibles als efectes del “priming” –procés pel qual determinats estímuls que condicionen la forma com responem. Els anunciants s’aprofiten d’aquesta tendència i ens fan trobar desitjables coses que no necessitem. Tanmateix, podem usar aquest efecte a favor nostre: si volem canviar de feina, podem posar com a contrasenya del mail “hedanarmendaqui” o si hem de recordar la importància de fer exercici podem posar “caminaresvidaafegida”.

6.- Prendre decisions és difícil. Cerca ajuda. Aprèn que a l’hora de decidir alguna cosa, la manera més eficient és cercar informació i després deixar un temps abans de passar a l’acció. A més, tenim tendència a donar molta importància als mals moments i a no recordar-nos massa dels bons. Per això, és bo parlar amb algú altre quan s’ha de decidir sobre la pròpia felicitat.

7.- No et deixis condicionar per la suposada importància del bon temps. Aquesta idea de que la gent que viu en llocs amb millor temps són més feliços és, simplement, falsa.

8.- Minimitza les distraccions. Segons DolanAlgú que maximitza la seva felicitat és algú que gestiona la seva atenció de manera òptima”. Hem de recordar sempre que no som animals multitasca. Hem de recordar sempre que el fet de focalitzar la nostra atenció ens condueix al benestar i a la productivitat (vegeu també l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/03/aconseguir-una-bona-atencio.html).

9.- Envolta’t de gent que augmenti la teva felicitat...Aquesta és una manera gairebé segura d’estar bé: envolta’t de persones que t’agradin. Els contactes socials ens fan sentir bé. Ser amables ens fa sentir bé. El voluntariat és el que ens fa sentir millor.

10.- ...Però no et comparis amb els altres. La comparació social és sempre una font de patiment. No ho facis (vegeu l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/01/aprendre-no-pensar-massa.html ).     

Bona felicitat!