dissabte, 26 de desembre de 2015

El Top Ten del 2015





En primer lloc, gràcies per aquest espai compartit. Moltes gràcies per totes les referències que em feu a aquestes entrades. Moltes gràcies a totes les persones que em recordeu que alguna d’elles us ha agradat o ajudat. Moltes gràcies a tots i totes.

Segueixo en el meu camí d’aprendre. És un privilegi poder llegir, sentir, aprendre, escriure, compartir. A mesura que la terra de coneixement es fa més gran, les platges de la ignorància de la meva vida es fan més llargues, més patents. Intento passejar-me per aquestes platges, explorar-les i fer-ne menció en els meus quaderns, els diaris de la travessia que és el camí del coneixement.

Estic agraïda a les persones que em fan avinent el seu saber, els seus descobriments. La ciència és una oportunitat d’apropar-nos a la realitat, de veure el que realment passa, el que realment som, el que realment podem fer per a incidir sobre els fils que dibuixaran el nostre futur a partir del nostre present. Mai havíem entrevist de tan a prop els mecanismes de la vida. I demà, si tenim la sort de seguir en aquest món imperfecte però civilitzat, encara en podrem conèixer més.

Durant el 2015 he anat fent immersions en els móns que em proposaven diferents autors, intentant destriar el que tenia importància pel nostre dia a dia. I, de totes les entrades, les que han estat més visitades són:


Oliver Sacks és molt conegut per la interpretació d'una etapa de la seva vida que en Robin Williams va fer en la pel·lícula “Despertares”. A més, destaca per la seva gran habilitat per a descriure les experiències de persones amb diferents malalties neurològiques, per a fer-nos viure, ni que sigui per un moment, en la pell d’aquestes persones. En aquesta entrada es recull la carta en la que dóna les gràcies pel tot el que ha viscut i dient adéu a totes les persones a qui ha apreciat. Com diu ell:

 “em sento intensament viu, i espero i desitjo que, en
el temps que em queda, podré aprofundir les meves amistats,
acomiadar-me dels que estimo, escriure més, viatjar si em sento amb
forces, assolir nous nivells de coneixement i perspicàcia.
Aconseguir-ho requerirà audàcia, claredat i un discurs planer,
intentar posar els meus afers amb el món en ordre. Però també em
quedarà temps per passar-m’ho bé (fins i tot per fer una mica el
ximple).”

2.- Les 5 actituds que fan possible l’èxit i la felicitat (http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/03/les-5-actituds-que-fan-possible-lexit-i.html).

Steven Handel fa una revisió del que fa possible l’èxit i la felicitat. En destaca 5 actituds: 1)Veure els errors com a part del procés d’aprendre. 2) Aprendre a centrar-se en les solucions. 3) Practicar l’agraïment. 4) Mirar les coses en perspectiva. 5) Mirar d’aprendre dels que en saben més que nosaltres.


Reconsiderar els errors com una font per aprendre, en lloc de veure’ls com un fracàs. En un estudi sobre el tema podem veure que “Els nens aprenen a reflexionar sobre el seu aprenentatge i desenvolupen la sensació de que les habilitats són controlables a través de l’esforç i de que les equivocacions i els errors són un element del propi aprenentatge, més que coses que s’han d’evitar. Aquestes activitats reforcen la intencionalitat i la planificació i són dissenyades específicament per fomentar l’ús d’estratègies metacognitives (en el sentit de reflexionar sobre com aprenem) i de pensament reflexiu”.


Ens abracem prou? Com podeu veure a l’entrada:  “el tacte és “la sensació elèctrica de l’amor romàntic, la inquietant sensació de que ens observen, l’alleujament del dolor desprès de la pràctica del mindfulness o el contacte essencial que els nounats necessiten per a sobreviure”. Totes aquestes sensacions, escriu, “flueixen de la naturalesa evolucionada de la nostra pell, dels nostres nervis i del nostre cervell””.


L’única manera d’acomplir els ideals estoics és centrar l’atenció en el que depèn de nosaltres. Epictet considera que el que depèn de nosaltres són les anomenades “tres activitats de l’ànima”: el judici, el desig (o l’aversió) i la tendència a l’acció. Si ens centrem en aquestes activitats podem convertir-nos en una persona virtuosa i, així, en una persona feliç.” En un homenatge als estoics, s’arriba a la conclusió que “ en el fons, es tracta de desenvolupar les quatre virtuts cardinals de saviesa, coratge, autocontrol i justícia i de que aquestes ens ajudin a seguir el camí que hem triat en la vida, sobretot quan ens trobem amb els entrebancs inevitables que el destí ens posa al davant.

Continuarà...

dissabte, 19 de desembre de 2015

L'amor i les emocions positives



"Si la joia és una forma profunda d'amor, és també l'intens compromís amb el curs de l'estacionalitat de l'existència, la presència fugaç d'aquells que estimem entesa com a regal, entrant i sortint de les nostres vides, cares, veus, records, aromes del primer dia de primavera o de la fusta cremada a l'hivern (...)" David Whyte "Consolations"



Autumn Flowers

En un estudi recent es demostrava que la capacitat per a sintonitzar amb les emocions positives de la parella està relacionada directament amb la satisfacció amb la relació (vegeu http://nymag.com/scienceofus/2015/08/inside-the-brains-of-happily-married-couples.html). Aquest efecte és més gran en cas de que l’emoció no sigui compartida. Això suposa que: 1) primer s’ha de sintonitzar amb l’emoció de l’altra i 2) després s’ha de sentir alegria per la seva alegria. D’aquesta manera, no val suposar que la persona es sent com ens sentiríem nosaltres i tampoc ens podem permetre no tenir autoconsciència, de forma que l’emoció que sentim en aquell moment interfereixi amb el que sent l’altra. La conclusió és que, per tal de tenir una bona relació, hem d’estar oberts a les emocions de l’altra persona, especialment les positives.

En aquest sentit, en el seu llibre “Love 2.0”, Barbara Fredrickson parla de les dificultats de moltes persones a l’hora de compartir els èxits dels altres i de la importància de treballar aquest aspecte, ja que és una de les millors maneres que les persones tenim per a connectar amb els altres, per fruir de moments especials, per experimentar el que ella anomena amor.

Fredrickson, en aquest llibre (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/12/amor.html), definia amor com tota aquella connexió entre dues persones que comparteixen una emoció positiva. Des d’aquest punt de vista, l’amor  i la satisfacció amb la relació, estaran marcats per les alegries compartides.  Les alegries dels altres en proporcionen oportunitats de connexió que poden augmentar la presència dels esdeveniments bons i, de retruc, millorar la proporció entre interaccions negatives (els conflictes inseparables de tota relació) i les positives

Fredrickson identifica tres obstacles a l’hora de compartir l’èxit dels altres: el primer es presenta en forma de ressentiment o enveja i es pot caracteritzar per la pregunta “Per què ells i no jo?”; el segon, per la presència de l’auto-desqualificació (cosina de la ruminació), veient-nos com a persones amb poca sort i poc dignes de la fortuna que les altres tenen, incapaços, també, de sentir alegria amb els altres; i el tercer tindria a veure amb la indiferència, amb la creença de que els èxits dels altres no tenen cap relació amb la nostra pròpia vida, de manera que quedem desconnectats de la vida dels demés.

En aquest sentit, també Thich Nhat Hanh explica que només podem oferir amor si sentim aquest amor per nosaltres mateixos. Aquest amor ens permet no caure en els tres obstacles dels que parla Fredrickson, fruit de la manca de compassió i autoestima.

L’amor de Nhat Hanh està ple de la ressonància positiva de la que parla Fredrickson. En ell hi trobem amabilitat afectuosa (és a dir, la capacitat d’oferir amor), la compassió (la capacitat per a sentir-nos com a part d’una humanitat que comparteix emocions i sentiments), la joia (feta de felicita i alegria) i l’equanimitat (la capacitat de no discriminar, d’incloure els sentiments dels altres en la nostra experiència). A més, hi hem d’afegir la confiança i el respecte.

L’amor, la ressonància positiva de Fredrikson, per la seva banda, es dóna amb la coincidència de tres factors

1.     En primer lloc, el compartir moments amb la presència d’una o més emocions positives entre dues persones. 
2.     En segon lloc, l’aparició d’una sincronia entre la bioquímica i la conducta de les dues persones. 
3.     I, finalment, un interès en el benestar de l’altra persona que dóna lloc a sentiments de cura mútua.

En definitiva, tots els estudiosos ens dirigeixen en la mateixa direcció: coneix-te, accepta’t i estima’t, només així podràs conèixer, acceptar i estimar els altres. I recorda sempre que l’amor té com a protagonista la capacitat de compartir emocions positives amb els altres. Només això el fa durar, perquè només això ens permet entrar en sintonia i sentir un “nosaltres” que ens transcendeix.

Bona reflexió!

dissabte, 12 de desembre de 2015

L'amor com a construcció



 “El que vaig descobrir era alguna cosa que era al mateix temps esgarrifosa i lleugerament desconcertant –la idea de que la vida és un poc com un animal salvatge que no pot ser domat o dirigit. O potser la vida no és realment com un animal salvatge. Pot ser és un laberint, ple de girs que s’agafen o no, i mai sabràs que hauria passat si haguessis triat un altre camí diferent del que vares triar. Només tens el que vares triar.”Susan Orlean “Airmail: Women of Letters”



Super long legs

Brad Troeger en el vídeo TED-ed “What is love?” (vegeu https://www.youtube.com/watch?v=5sY4rhvB9LE ) explica que, al final, l’amor és una construcció, el resultat de la mescla de diferents elements que es van entrellaçant i que provenen de la realitat viscuda. L’amor serà el resultat de les nostres experiències, els nostres sentiments, la nostra maquinària química cerebral i les expectatives que tenim derivades del nostre entorn cultural. Així, tècnicament, no totes les persones experimentem l’amor de la mateixa manera.

No hi ha cap persona en el món que pugui haver construït exactament el mateix amor que, ara mateix, sento per i comparteixo amb la meva parella. L’amor que ara experimento és el resultat d’una construcció en la que hi ha les experiències que he viscut amb la meva família, els meus pares, els meus germans, els meus amics, els meus antics al·lots i, més tard, els meus fills. També hi podem trobar l’efecte del meu temperament, els meus sentiments, la meva història emocional, tot el que vaig experimentant i sentint a mesura que vaig vivint. Un altre element és el de la maquinària química, amb la seva descàrrega de les substàncies que fan que em senti molt a prop de la persona que estim, i que, en paraules de Barbara Fredrickson, aparegui, fàcilment, una ressonància positiva que ens uneix en una dansa química que ens sincronitza quan estem a gust junts. Finalment, la cultura que m’envolta, tant la visual, la literària com la científica en la que estic immersa, condiciona la manera en la que visc la meva relació.

Cada una de les persones del món entrem en una relació amorosa amb les nostres construccions, de manera que, com diu Brad Troeger, sense parlar i estar oberts a aclarir què és el que esperem de la relació i com la vivim i veiem, aquesta no tindrà massa futur. L’amor compartit ha d’estar obert a discussió i, per tant, sempre està en construcció.

Maria Popova en una revisió sobre el significat de l’amor pel budista  Thich Nhat Hanh (vegeu https://www.brainpickings.org/2015/03/31/how-to-love-thich-nhat-hanh/ )  pivota sobre aquesta idea d’entendre el món de l’altra per tal de poder estimar: “estimar una altra persona significa entendre completament el seu sofriment (“Sofriment” sona més aviat dramàtic, però en el budisme fa referència a qualsevol tipus de profunda insatisfacció –ja sigui física o psicoemocional o espiritual)”. En altres paraules: estimar una altra persona suposa parlar sobre el què pensa i sent, sobre el que el preocupa, sobre el que espera de la relació. Suposa arribar a poder construir un espai comú, arribar a parlar un llenguatge comú.

Per estimar hem d’expandir la mirada, hem d’estar disposats a acceptar que mirem condicionats pel que esperem trobar; però primer de tot, afirma Nhat Hanh, hem de ser feliços per tal de poder ser compassius. I hem de ser compassius per tal de poder estimar. A vegades, no acabem de saber quines són les construccions que hem fet de manera inconscient i no ens adonem de que ens marcaran en el nostre camí a la vida. “A vegades no hem tingut el temps per tal d’entendre’ns a nosaltres mateixos, encara que ja haguem trobat l’objecte del nostre amor. Quan ens adonem de que totes les nostres esperances i expectatives no poden ser complides per aquesta persona, ens continuem sentint buits”, diu Nhat Hanh.

Per a saber com estimar algú, hem d’entendre’l. Per a entendre’l, necessitem escoltar” “Com més entens, més estimes; com més estimes, més entens. Són dues cares de la mateixa realitat. La ment de l’amor i la ment de la comprensió són les mateixes”. Tot això explica com és que pensar o dir que estimem algú no basta per aconseguir que una relació funcioni.

Pensar o dir que estimem algú no farà que aquesta persona es senti estimada si no es sent acceptada i no es sentirà acceptada si no es sent compresa.  Només amb l’acceptació podem construir un lloc comú en el que hi podem cabre cada un de nosaltres i la nostra relació. L’acceptació és fruit de la compassió, de la intuïció sentida que formem part d’una humanitat compartida que esdevé única per a cada un de nosaltres, però conserva l’empremta de la maquinària universal que ens ha fet possible construir una vida amb significat.

Bona reflexió!

dissabte, 5 de desembre de 2015

Les coses que ens fan feliços



"Una bona teoria és un acte d’imaginació informada –s’apropa al desconegut fonamentant-se en els principis més ferms del que coneixem””La ciència, després de tot, no és simplement avençar informació –suposa avençar en la nostra capacitat de comprendre. La seva tasca és destriar entre les opinions i els clams que provenen dels fets, sempre en servei de la veritat” Maria Popova



 




Paul Dolan, en el seu llibre “Diseña tu Felicidad”, enceta tota l’exposició afirmant que el que vol és aplicar els últims coneixements sobre la investigació de la felicitat i de la ciència conductual a la consecució de més felicitat comportant-nos de manera distinta. Del camp de l’economia extreu lliçons importants, també: l’atenció que assignem a les coses determina el temps que hi dediquem i ja sabem que aquest, com la mateixa atenció, és un recurs escàs i, per tant, s’ha de tractar d’assignar de manera estratègica. De la psicologia, la lliçó més important, és que la nostra conducta està molt condicionada pel context i la situació.
Què és el que creiem que ens fa feliços? Què és el que ens fa feliços realment? En el primer llistat Paul Dolan demana que pensem en els diners, experiències noves, tenir fills, més temps per estar amb els nins, quan els fills se’n van de casa, una nova parella, dormir més, tenir més sexe, fer trajectes més curts per anar i tornar de la feina, passar més temps amb els amics, tenir una casa nova, canviar de feina, tenir un cap nou a la feina, tenir companys de feina nous, fer més exercici, estar més sà, estar més prim, deixar de fumar, tenir més vacances, adquirir una mascota. Què creiem que ens farà més feliços?
La veritat és que els estudis indiquen que una cosa és el que pensem que ens donarà més felicitat i una altra és el que realment passa. En aquest sentit, podem afirmar:

*Els diners, una vegada cobertes les nostres necessitats, no donen més felicitat (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/02/que-es-necessita-per-viure-una-bona-vida.html). De totes maneres,  les persones que guanyen més que les que treballen com ells i que consideren els seus iguals, es declaren més felices (per la via de la comparació social)
*Les experiències noves són més profitoses que els béns materials; és a dir, si pots triar entre fer un viatge amb amics o comprar-te un nou mòbil, tingues clar que l’impacte de l’experiència serà molt més gran que la de la compra. 
*Tenir fills té un impacte neutre en la felicitat, però, encara que no comporti més plaer en la vida, per a moltes persones esdevé un fet que augmenta considerablement les activitats amb sentit. 
*Passar més temps amb els nins, en cas de tenir-ne, dóna més felicitat.
*Quan els fills se’n van de casa sol coincidir amb una edat que es demostra que la gent es manifesta més feliç, més positiva, en la que reprèn antigues activitats i en comença de noves (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/06/les-metes-per-donar-sentit-la-vida.html  i també http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/09/la-importancia-de-les-relacions.html).
*Una nova parella ens pot fer més feliços si ve després de rompre un vincle que no funcionava. De fet, només la ruptura augmenta la felicitat dels divorciats i dels seus fills adults. A més, estar en parella augmenta la felicitat, en general.
*Dormir més ens beneficia a nivell de salut i també de benestar emocional (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/06/7-habits-per-ser-mes-felicos.html).
*Tenir més sexe augmentarà la nostra felicitat en funció de l’equilibri que hi hagi entre el plaer i el sentit. 
*Els desplaçaments a la feina, si estan lligats a una conducció per llocs molt freqüentats, suposen un augment de l’estrès i, per tant, de la infelicitat. Com expliquen diferents autors, per a la felicitat, és millor un apartament més petit al costat de la feina que una casa més gran molt lluny d’aquesta.
*Passar més temps amb els amics és una gran inversió a nivell de felicitat. De fet, és una de les millors (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/10/els-correlats-de-la-felicitat.html).
*Tenir una casa nova no tindrà massa impacte en la nostra felicitat, ja que passat un temps ja ens hi haurem acostumat (vegeu l'enllaç anterior).
*Canviar de feina sí pot ser molt important, pel fet que les activitats que fem als nostres treballs i el temps que hi passem, tenen un gran impacte sobre el nostre benestar emocional (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/11/la-felicitat-futura-no-compensara-el.html).
*Canviar de cap, en el cas que aquest tingui una manera brusca o injusta o arbitrària de prendre decisions sí pot tenir molt impacte en la nostra felicitat.
*Tenir companys de feina nous impactarà més o menys en la nostra felicitat en funció de les bones relacions que hi tinguem.
*La gent que té bona salut, en general, és més feliç. La pèrdua de la salut, a curt termini, sí ens afecta negativament; a la llarga, però, l’efecte es modera.
*Estar prim no afecta a la nostra felicitat; o, més ben dit, el fet d’estar gras no afecta a la nostra felicitat, en el sentit que tenim tendència a no pensar-hi gaire. Una altra cosa és estar prim com a resultat d’un gran esforç; en aquest cas, el propòsit mantingut dóna sentit al nostres resultats i, per tant, millora el nostre benestar. 
*Deixar de fumar proporciona la satisfacció d’haver-ho aconseguit gràcies a l’esforç, a més de millores en la salut. 
*Tenir més vacances, en cas de que les aprofitem per a fer activitats amb persones estimades, té un impacte positiu sobre el nostre benestar emocional. 
*Les mascotes, com a companyies, tenen un efecte beneficiós sobre el nostre nivell de felicitat.
En definitiva, alerta amb el cercle social en el que et mous, ja que pot fer-te creure que seràs més feliç per tenir coses que, al final, no augmentaran de cap manera el teu benestar (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/05/la-importancia-dels-amics-dels-nostres.html).

Bona reflexió!