En primer lloc,
gràcies per aquest espai compartit. Moltes gràcies per totes les referències
que em feu a aquestes entrades. Moltes gràcies a totes les persones que em
recordeu que alguna d’elles us ha agradat o ajudat. Moltes gràcies a tots i
totes.
Segueixo en el
meu camí d’aprendre. És un privilegi poder llegir, sentir, aprendre, escriure,
compartir. A mesura que la terra de coneixement es fa més gran, les platges de
la ignorància de la meva vida es fan més llargues, més patents. Intento
passejar-me per aquestes platges, explorar-les i fer-ne menció en els meus quaderns,
els diaris de la travessia que és el camí del coneixement.
Estic agraïda a
les persones que em fan avinent el seu saber, els seus descobriments. La
ciència és una oportunitat d’apropar-nos a la realitat, de veure el que
realment passa, el que realment som, el que realment podem fer per a incidir
sobre els fils que dibuixaran el nostre futur a partir del nostre present. Mai
havíem entrevist de tan a prop els mecanismes de la vida. I demà, si tenim la
sort de seguir en aquest món imperfecte però civilitzat, encara en podrem
conèixer més.
Durant el 2015
he anat fent immersions en els móns que em proposaven diferents autors,
intentant destriar el que tenia importància pel nostre dia a dia. I, de totes
les entrades, les que han estat més visitades són:
1.- La vida d’Oliver
Sacks (http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/02/la-vida-doliver-sacks.html
).
Oliver Sacks és
molt conegut per la interpretació d'una etapa de la seva vida que en Robin Williams va fer en la pel·lícula
“Despertares”. A més, destaca per la seva gran habilitat per a descriure les
experiències de persones amb diferents malalties neurològiques, per a fer-nos
viure, ni que sigui per un moment, en la pell d’aquestes persones. En aquesta entrada
es recull la carta en la que dóna les gràcies pel tot el que ha viscut i dient
adéu a totes les persones a qui ha apreciat. Com diu ell:
“em sento intensament viu, i espero i
desitjo que, en
el temps que em queda, podré aprofundir les meves amistats,
acomiadar-me dels que estimo, escriure més, viatjar si em sento amb
forces, assolir nous nivells de coneixement i perspicàcia.
el temps que em queda, podré aprofundir les meves amistats,
acomiadar-me dels que estimo, escriure més, viatjar si em sento amb
forces, assolir nous nivells de coneixement i perspicàcia.
Aconseguir-ho
requerirà audàcia, claredat i un discurs planer,
intentar posar els meus afers amb el món en ordre. Però també em
quedarà temps per passar-m’ho bé (fins i tot per fer una mica el
ximple).”
intentar posar els meus afers amb el món en ordre. Però també em
quedarà temps per passar-m’ho bé (fins i tot per fer una mica el
ximple).”
2.- Les 5 actituds que fan possible l’èxit i la felicitat (http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/03/les-5-actituds-que-fan-possible-lexit-i.html).
Steven Handel fa
una revisió del que fa possible l’èxit i la felicitat. En destaca 5 actituds:
1)Veure els errors com a part del procés d’aprendre. 2) Aprendre a centrar-se
en les solucions. 3) Practicar l’agraïment. 4) Mirar les coses en perspectiva.
5) Mirar d’aprendre dels que en saben més que nosaltres.
3.- Aprendre
dels errors (http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/03/aprendre-dels-errors.html
)
Reconsiderar els
errors com una font per aprendre, en lloc de veure’ls com un fracàs. En un
estudi sobre el tema podem veure que “Els
nens aprenen a reflexionar sobre el seu aprenentatge i desenvolupen la sensació
de que les habilitats són controlables a través de l’esforç i de que les
equivocacions i els errors són un element del propi aprenentatge, més que
coses que s’han d’evitar. Aquestes activitats reforcen la intencionalitat i la
planificació i són dissenyades específicament per fomentar l’ús d’estratègies
metacognitives (en el sentit de reflexionar sobre com aprenem) i de pensament
reflexiu”.
4.- La
importància del tacte i de les abraçades (http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/03/la-importancia-del-tacte-i-de-les.html).
Ens abracem
prou? Com podeu veure a l’entrada: “el
tacte és “la sensació elèctrica de l’amor romàntic, la inquietant sensació
de que ens observen, l’alleujament del dolor desprès de la pràctica del
mindfulness o el contacte essencial que els nounats necessiten per a sobreviure”.
Totes aquestes sensacions, escriu, “flueixen de la naturalesa evolucionada
de la nostra pell, dels nostres nervis i del nostre cervell””.
5.- Saviesa, coratge,
autocontrol i justícia (http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/06/saviesa-coratge-autocontrol-i-justicia.html)
“L’única manera d’acomplir els ideals
estoics és centrar l’atenció en el que depèn de nosaltres. Epictet considera que el que depèn de nosaltres són les anomenades
“tres activitats de l’ànima”: el judici, el desig (o l’aversió) i la tendència
a l’acció. Si ens centrem en aquestes activitats podem convertir-nos en una
persona virtuosa i, així, en una persona feliç.” En un homenatge als
estoics, s’arriba a la conclusió que “ en el fons, es
tracta de desenvolupar les quatre virtuts cardinals de saviesa, coratge,
autocontrol i justícia”
i de que aquestes ens ajudin a seguir el camí que hem triat en la vida,
sobretot quan ens trobem amb els entrebancs inevitables que el destí ens posa
al davant.
Continuarà...
gràcies Paula per les teves reflexions...són un bon servei al manco per mi.
ResponEliminaque el 2016 puguis continuar oferint-nos aquestes profundes reflexions.
Gràcies
Moltes gràcies als que voleu compartir aquest camí.
ResponElimina