Passa al contingut principal

El Top Ten del 2015





En primer lloc, gràcies per aquest espai compartit. Moltes gràcies per totes les referències que em feu a aquestes entrades. Moltes gràcies a totes les persones que em recordeu que alguna d’elles us ha agradat o ajudat. Moltes gràcies a tots i totes.

Segueixo en el meu camí d’aprendre. És un privilegi poder llegir, sentir, aprendre, escriure, compartir. A mesura que la terra de coneixement es fa més gran, les platges de la ignorància de la meva vida es fan més llargues, més patents. Intento passejar-me per aquestes platges, explorar-les i fer-ne menció en els meus quaderns, els diaris de la travessia que és el camí del coneixement.

Estic agraïda a les persones que em fan avinent el seu saber, els seus descobriments. La ciència és una oportunitat d’apropar-nos a la realitat, de veure el que realment passa, el que realment som, el que realment podem fer per a incidir sobre els fils que dibuixaran el nostre futur a partir del nostre present. Mai havíem entrevist de tan a prop els mecanismes de la vida. I demà, si tenim la sort de seguir en aquest món imperfecte però civilitzat, encara en podrem conèixer més.

Durant el 2015 he anat fent immersions en els móns que em proposaven diferents autors, intentant destriar el que tenia importància pel nostre dia a dia. I, de totes les entrades, les que han estat més visitades són:


Oliver Sacks és molt conegut per la interpretació d'una etapa de la seva vida que en Robin Williams va fer en la pel·lícula “Despertares”. A més, destaca per la seva gran habilitat per a descriure les experiències de persones amb diferents malalties neurològiques, per a fer-nos viure, ni que sigui per un moment, en la pell d’aquestes persones. En aquesta entrada es recull la carta en la que dóna les gràcies pel tot el que ha viscut i dient adéu a totes les persones a qui ha apreciat. Com diu ell:

 “em sento intensament viu, i espero i desitjo que, en
el temps que em queda, podré aprofundir les meves amistats,
acomiadar-me dels que estimo, escriure més, viatjar si em sento amb
forces, assolir nous nivells de coneixement i perspicàcia.
Aconseguir-ho requerirà audàcia, claredat i un discurs planer,
intentar posar els meus afers amb el món en ordre. Però també em
quedarà temps per passar-m’ho bé (fins i tot per fer una mica el
ximple).”

2.- Les 5 actituds que fan possible l’èxit i la felicitat (http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/03/les-5-actituds-que-fan-possible-lexit-i.html).

Steven Handel fa una revisió del que fa possible l’èxit i la felicitat. En destaca 5 actituds: 1)Veure els errors com a part del procés d’aprendre. 2) Aprendre a centrar-se en les solucions. 3) Practicar l’agraïment. 4) Mirar les coses en perspectiva. 5) Mirar d’aprendre dels que en saben més que nosaltres.


Reconsiderar els errors com una font per aprendre, en lloc de veure’ls com un fracàs. En un estudi sobre el tema podem veure que “Els nens aprenen a reflexionar sobre el seu aprenentatge i desenvolupen la sensació de que les habilitats són controlables a través de l’esforç i de que les equivocacions i els errors són un element del propi aprenentatge, més que coses que s’han d’evitar. Aquestes activitats reforcen la intencionalitat i la planificació i són dissenyades específicament per fomentar l’ús d’estratègies metacognitives (en el sentit de reflexionar sobre com aprenem) i de pensament reflexiu”.


Ens abracem prou? Com podeu veure a l’entrada:  “el tacte és “la sensació elèctrica de l’amor romàntic, la inquietant sensació de que ens observen, l’alleujament del dolor desprès de la pràctica del mindfulness o el contacte essencial que els nounats necessiten per a sobreviure”. Totes aquestes sensacions, escriu, “flueixen de la naturalesa evolucionada de la nostra pell, dels nostres nervis i del nostre cervell””.


L’única manera d’acomplir els ideals estoics és centrar l’atenció en el que depèn de nosaltres. Epictet considera que el que depèn de nosaltres són les anomenades “tres activitats de l’ànima”: el judici, el desig (o l’aversió) i la tendència a l’acció. Si ens centrem en aquestes activitats podem convertir-nos en una persona virtuosa i, així, en una persona feliç.” En un homenatge als estoics, s’arriba a la conclusió que “ en el fons, es tracta de desenvolupar les quatre virtuts cardinals de saviesa, coratge, autocontrol i justícia i de que aquestes ens ajudin a seguir el camí que hem triat en la vida, sobretot quan ens trobem amb els entrebancs inevitables que el destí ens posa al davant.

Continuarà...

Comentaris

  1. gràcies Paula per les teves reflexions...són un bon servei al manco per mi.
    que el 2016 puguis continuar oferint-nos aquestes profundes reflexions.
    Gràcies

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies als que voleu compartir aquest camí.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d