L'amor i les emocions positives

"Si la joia és una forma profunda d'amor, és també l'intens compromís amb el curs de l'estacionalitat de l'existència, la presència fugaç d'aquells que estimem entesa com a regal, entrant i sortint de les nostres vides, cares, veus, records, aromes del primer dia de primavera o de la fusta cremada a l'hivern (...)" David Whyte "Consolations"

En un estudi recent es demostrava que la capacitat per a sintonitzar amb les emocions positives de la parella està relacionada directament amb la satisfacció amb la relació (vegeu http://nymag.com/scienceofus/2015/08/inside-the-brains-of-happily-married-couples.html). Aquest efecte és més gran en cas de que l’emoció no sigui compartida. Això suposa que: 1) primer s’ha de sintonitzar amb l’emoció de l’altra i 2) després s’ha de sentir alegria per la seva alegria. D’aquesta manera, no val suposar que la persona es sent com ens sentiríem nosaltres i tampoc ens podem permetre no tenir autoconsciència, de forma que l’emoció que sentim en aquell moment interfereixi amb el que sent l’altra. La conclusió és que, per tal de tenir una bona relació, hem d’estar oberts a les emocions de l’altra persona, especialment les positives.

En aquest sentit, en el seu llibre “Love 2.0”, Barbara Fredrickson parla de les dificultats de moltes persones a l’hora de compartir els èxits dels altres i de la importància de treballar aquest aspecte, ja que és una de les millors maneres que les persones tenim per a connectar amb els altres, per fruir de moments especials, per experimentar el que ella anomena amor.

Fredrickson, en aquest llibre (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/12/amor.html), definia amor com tota aquella connexió entre dues persones que comparteixen una emoció positiva. Des d’aquest punt de vista, l’amor  i la satisfacció amb la relació, estaran marcats per les alegries compartides.  Les alegries dels altres en proporcionen oportunitats de connexió que poden augmentar la presència dels esdeveniments bons i, de retruc, millorar la proporció entre interaccions negatives (els conflictes inseparables de tota relació) i les positives. 

Fredrickson identifica tres obstacles a l’hora de compartir l’èxit dels altres: el primer es presenta en forma de ressentiment o enveja i es pot caracteritzar per la pregunta “Per què ells i no jo?”; el segon, per la presència de l’auto-desqualificació (cosina de la ruminació), veient-nos com a persones amb poca sort i poc dignes de la fortuna que les altres tenen, incapaços, també, de sentir alegria amb els altres; i el tercer tindria a veure amb la indiferència, amb la creença de que els èxits dels altres no tenen cap relació amb la nostra pròpia vida, de manera que quedem desconnectats de la vida dels demés.

En aquest sentit, també Thich Nhat Hanh explica que només podem oferir amor si sentim aquest amor per nosaltres mateixos. Aquest amor ens permet no caure en els tres obstacles dels que parla Fredrickson, fruit de la manca de compassió i autoestima.

L’amor de Nhat Hanh està ple de la ressonància positiva de la que parla Fredrickson. En ell hi trobem amabilitat afectuosa (és a dir, la capacitat d’oferir amor), la compassió (la capacitat per a sentir-nos com a part d’una humanitat que comparteix emocions i sentiments), la joia (feta de felicita i alegria) i l’equanimitat (la capacitat de no discriminar, d’incloure els sentiments dels altres en la nostra experiència). A més, hi hem d’afegir la confiança i el respecte.

L’amor, la ressonància positiva de Fredrikson, per la seva banda, es dóna amb la coincidència de tres factors: 

1.     En primer lloc, el compartir moments amb la presència d’una o més emocions positives entre dues persones. 

2.     En segon lloc, l’aparició d’una sincronia entre la bioquímica i la conducta de les dues persones. 

3.     I, finalment, un interès en el benestar de l’altra persona que dóna lloc a sentiments de cura mútua.

En definitiva, tots els estudiosos ens dirigeixen en la mateixa direcció: coneix-te, accepta’t i estima’t, només així podràs conèixer, acceptar i estimar els altres. I recorda sempre que l’amor té com a protagonista la capacitat de compartir emocions positives amb els altres. Només això el fa durar, perquè només això ens permet entrar en sintonia i sentir un “nosaltres” que ens transcendeix.

Bona reflexió!