dissabte, 29 de setembre de 2018

La nostra herència i el futur que s’està gestant.

"Com podem decidir què pot ser el millor? Segons Menci, el primer que hem de fer és acceptar que el món és inestable i que l’experimentem de forma fragmentada. Per això la raó no ens ajudarà a decidir bé si no tenim en compte la informació que prové de les emocions. Hem de cultivar les respostes emocionals, només així podrem trobar la decisió bona per a cada situació." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/05/cultivar-el-cor-ment-o-per-un-mon-de.html 

"La recerca del nostre “jo autèntic”, adverteixen els autors, ens empeny a cercar un èxit que ens atorga el “sistema”, si passem per les proves pertinents, i no ens deixa veure que el benestar emocional prové de l’espai que compartim amb els altres, de les petites coses, dels móns que som capaços de crear. De la pràctica de la bondat, afirmaria Confuci." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/04/la-practica-de-la-bondat.html 

"Som una espècie social, de fet, ultrasocial. El nostre èxit reproductiu com a espècie ve de la nostra capacitat per a crear cultura, per a crear una realitat social. Per arribar fins aquí hem hagut de cooperar i, per això, hem hagut de confiar." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/01/gratitud-compassio-i-paraula.html 

"Al final, hem d’aconseguir tenir els nostres propis pensaments i els nostres propis dubtes. La majoria de coses que se’ns diuen són relatives, “es diuen en referència a certes convencions o institucions existents”. Viure lliures suposa conèixer com estem fets, entendre la nostra part salvatge interior, simpatitzar amb ella i transcendir-la. Les limitacions de les nostres lleis interiors, la nostra consciència d’elles, marquen el camí cap a la integritat personal, cap a la consciència emocional i cognitiva del nostre jo essencial." https://benestaremocional.blogspot.com/2017/09/quan-salvatge-vol-dir-tenir-el-coratge.html




 
 
En una societat en constant evolució –marcada pel Big Data, les grans plataformes comercials, els mitjans de comunicació que ventilen productes i emocions durant les 24 hores-, nosaltres els humans, hereus dels antics pobladors de la sabana africana, no estem prou preparats per sobreposar-nos als algoritmes que ens empenyen a consumir i a donar importància a coses que, al final, no ens fan sentir millor.

Llegint a Yuval Noah Harari i el seu nou llibre “21 lliçons per al segle XXI” em trobo amb la reflexió que fa sobre com funcionem els humans i què suposa això davant les revolucions dels algoritmes de la informació i de la biotecnologia que estan canviant la nostra societat. Els humans, diu Harari, són el resultat de la selecció natural i “Com tots els mamífers, l’Homo sapiens utilitza les emocions per a prendre ràpidament decisions de vida o mort. Hem heretat la nostra ràbia, la nostra por i la nostra luxúria de milions d’avantpassats, tots els quals van passar les proves de control de qualitat més rigoroses de totes: les de la selecció natural”.

Les emocions es basen en el reconeixement de patrons, és a dir, en detectar una situació, considerar-la com a favorable o desfavorable en funció de situacions passades i descarregar un pla d’acció automàtic per tal d’afrontar-ho tot. El cervell, amb els seus algoritmes bioquímics, fa totes aquestes operacions. El problema, com apunten els psicòlegs i Harari, és que aquests algoritmes es basen en l’heurística i en dreceres i circuits antiquats que estaven molt ben adaptats a la sabana africana en comptes de a la selva urbana. Donar importància a les emocions com a tals, i no a la seva funció adaptativa i de supervivència, pot fer que no ens adonem de les manipulacions a les que ens sotmet el mercat perquè estem massa engrescats en “sentir-nos” bé i perdem de vista que això té un preu i que el paguem amb el nostre temps, el que dediquem a seguir cegament les “recomanacions” que ens van imposant.

Les emocions tenen assignada la tasca de donar-nos informació que ens ajudi a mantenir-nos vius. La espècie humana no està cablejada per a la felicitat, per exemple. La felicitat individual és un objectiu relativament recent en l’agenda dels humans. I, encara que en molts casos es confon amb la comoditat i el plaer, segueix principalment lligada a la nostra necessitat de formar part d’alguna cosa més gran que cada un de nosaltres, en forma del grup, de creences pròpies de la nostra cultura o del sentit que podem trobar fent alguna cosa per a la pròpia humanitat en general.

Les emocions, les valoracions que fem de les situacions que ens van passant, han estat sempre un objectiu de la cultura. Les diferents cultures han manipulat les nostres pors, les nostres alegries, les nostres angoixes, les nostres il·lusions, per la via de construir creences compartides que conduïssin les nostres interpretacions per un camí i no per un altres. Avui en dia, adverteixen persones com Harari, estem més a prop que mai de ser engolits, o hackejats diu ell, per l’era dels algoritmes de la informació, gegants tecnològics que ens serveixen productes i recopilen les nostres reaccions per tal de vendre’ns més productes.

Què podem fer? Com hem d’educar els nostres fills? La tecnologia, adverteix Harari, no és dolenta si saps bé el que vols. Però si no saps el que vols et farà creure que vols el que ella t’ofereix. Necessitem conèixer-nos millor, conèixer millor el nostre sistema operatiu i poder decidir quins són els objectius que volem com a persones i com a espècie.

Estem en un moment de la història en el que no ens podem permetre no tenir els objectius clars. Estem en un moment de la història en el que no ens podem permetre no saber com funciona el paquet cervell/cos. Estem en un moment de la història en la que grans corporacions lluitaran pel que resulta ser l’element de poder més potent: la informació per a poder influir sobre la nostra conducta i sobre la societat. Ara més que mai és molt important la inscripció “Coneix-te a tu mateix”.

Bona reflexió!


dissabte, 22 de setembre de 2018

7 coses a recordar sobre la naturalesa humana


Ens agradi o no, som uns primats nuus, bípedes i lleugerament grassos que perden el cap pel sucre, la sal, els greixos i les fècules, però seguim estant adaptats per menjar una dieta diversa de fruites i verdures fibroses, de nous, llavors i tubercles, de carn magra. Fruïm del descans i la relaxació, però el nostre cos segueix sent el d’uns atletes de resistència que van evolucionar per tal de caminar molts quilòmetres al dia i per a córrer en moltes ocasions, a més de cavar, escalar i portar coses. Ens agraden les comoditats, però no estem ben adaptats per passar els dies a l’interior de les cases, asseguts a butaques, portant sabates amb suport per l’arc del peu, mirant atentament llibres i monitors durant hores. En conseqüència, mils de milions de persones pateixen malalties de l’opulència, la novetat i el dessús que solien ser rares o desconegudesDaniel E. Lieberman , La historia del cuerpo humano

“Estudiem història no per conèixer el futur, sinó per ampliar la nostra visió, per comprendre que la nostra situació actual no és natural ni inevitable i que , en conseqüència, tenim més possibilitats de les que podem imaginar” Yuval N. Harari “Sapiens”

“La ideologia no té cura. Estem preparats per generar-la. Però sí que podem protegir-nos de les ideologies tòxiques si mantenim una societat oberta en la que les persones i les idees puguin moure’s lliurement i ningú sigui castigat pel fet de manifestar les seves opinions.” https://benestaremocional.blogspot.com/2013/02/les-cinc-vies-cap-la-violencia.html




Encara que cada una de les persones d’aquest món som úniques i especials, formem part del que s’anomena la naturalesa humana, és a dir, del resultat de l’evolució d’una espècie que va sorgir a la sabana africana i que va sobreviure als depredadors amb els que es va anar trobant i, finalment, es va espargir per tot el planeta, lenta però inexorablement.

Encara que el fet que tinguem tendència a formar grups petits ens fa pensar que els altres grups (d’un altre país, d’una altra religió, d’un altre color de pell, d’una altra cultura, etc.) no tenen res a veure amb el que anomenem “nosaltres”, en contraposició al que definim com “els altres”, tots els humans compartim una sèrie de característiques que ens uneixen i que provenen de la pertinença a la mateixa espècie.

Què ens dóna el fet de formar part d’una sola espècie? Quines característiques compartim tots els humans? Què és el que hem de tenir en compte si volem entendre altres cultures? Què és el que queda de nosaltres quan volem transcendir fronteres i definir el concepte d’”humanitat”? Què hem de tenir en compte per a poder viure una “bona vida”? Aquestes preguntes formen part del que proven d’explicar Yuval Noah Harari des de la perspectiva de la història (busqueu el seu magnífic llibre “Sapiens”) i Daniel E. Lieberman des de la perspectiva de la medicina evolutiva (consulteu el meravellós “La historia del cuerpo humano”).

Destacarem 7 coses a partir de les seves conclusions:

1.-   Tots els humans actuals descendim d’una població de menys de 14.000 persones que van viure a l’Àfrica Subsahariana. Una fracció dels seus descendents van sortir-ne fa uns 100.000 anys. El nostre cos i el nostre cervell estan marcats per aquest fet. Som fruit de l’evolució i passem a ser humans moderns quan ens situem en el món com a caçadors/recol·lectors. Si volem estar sans, hem de tenir en compte que el nostre cos necessita l’alimentació i l’ús equivalents al que en faria un caçador/recol·lector.

2.- Els humans vivim una realitat dual. Per una banda, tenim la realitat objectiva (física) dels rius, dels arbres i dels lleons; i, per l’altra, la realitat imaginada dels déus, de les nacions i de les corporacions. La realitat imaginada, a mesura que ha passat el temps, s’ha convertit en més poderosa, de manera que la realitat dels rius, dels arbres i dels lleons depèn dels interessos i de l’humor d’entitats imaginades per déus, nacions i corporacions.

3.- Les realitats imaginades, és a dir les cultures, marquen com vivim. La Revolució Industrial va canviar com mengem, com mastiquem, com treballem i com caminem i correm, a més de com ens encalentim o ens refresquem, com parim, com emmalaltim, madurem, ens reproduïm, envellim i ens relacionem. Cada generació té una visió pròpia del que és el món i de quin és el seu lloc en aquest món. Cada generació té la seva visió sobre quin és el sentit de la vida.

4.- El fet de ser uns animals amb un cos relativament feble, ha propiciat que la nostra fortalesa i capacitat d’adaptació provinguin de la nostra capacitat de col·laborar com a grup. I, per això, pel fet de necessitar comunicar-se per a poder cooperar i coordinar accions que els portin a tenir més opcions de sobreviure, els humans hem desenvolupat un llenguatge i unes creences per tal de poder entendre’s. El llenguatge i les creences articulen les històries, les ficcions, que expliquen el que ens resulta important com a humans.

5.- Les cultures, com els humans, són territorials, en el sentit que intenten sobreviure imposant-se a altres cultures si fa falta. Els grups, com les persones, reaccionen davant la incertesa, davant la contraposició, davant la perplexitat de la diferència. I ho fan, com les persones, de manera emocional. Els prejudicis s’activen davant el que es considera diferent i sempre van a favor del propi grup, considerant com a més evidents les seves característiques positives.

6.- La violència s’ha de tractar com un problema endèmic de l’espècie, no com un problema de determinades persones. Com explica Steven Pinker (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/01/coneixer-la-nostra-part-fosca.html ), com a espècie territorial tenim una tendència “per defecte” a defensar o atacar el que creiem que ens pertany. L’antídot a la violència entre grups i persones ha vingut de la mà de la filosofia de la Il·lustració (amb la seva idea dels drets de les persones) i del fet de veure el món com una gran plaça de mercat, un lloc on poder intercanviar productes.

7.- La comoditat, la riquesa, les pertinences, no seran mai tan importants pel benestar com les connexions emocionals. Al final, per molt que les cultures consumistes ens facin creure que tenir més ens donarà la felicitat i, gràcies al poder sobre els mitjans de comunicació, ens generin un estat de desig permanent, cada un dels individus que formem part de l’espècie humana estem cablejats per sentir que necessitem formar part d’un grup, que necessitem vincles profunds per a sentir-nos bé. La nostra biologia, la nostra supervivència, ens recorden que sobrevivim més temps i millor si ens connectem als altres i a aquelles activitats que ens fan sentir que aportem sentit a la comunitat (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/amor-relacions-sentit-la-vida.html ).

Bona reflexió!

dissabte, 15 de setembre de 2018

“Et veig –les teves emocions, les teves idees, les teves fortaleses, les teves dificultats i els teus somnis”



La definició d’una bona connexió es pot simplificar explicant que es tracta d’aquella en la que cada persona pot ser ella mateixa, una relació en la que pots tenir en compte el teu cor, la teva ment, la teva ànima i les teves passions https://benestaremocional.blogspot.com/2017/12/deu-coses-apreses-durant-el-2017.html

“Obre’t a l’amor que vindrà amb dolor i al dolor que vindrà amb amor; i a l’èxit que vindrà amb fracàs i al fracàs que arribarà amb l’èxit.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/02/agilitat-emocional.html







Què necessitem per estar bé amb una persona? Quan és que ens sentim “a casa”, acceptats, reconeguts, que podem ser nosaltres mateixos, que podem dir el que sentim, el que pensem? Quin és el factor relacional que fa que això sigui possible? Quins són els facilitadors de les bones connexions? Quins són els obstacles? Com podem aprendre a superar aquests últims i aconseguir potenciar els anteriors?

Totes aquestes preguntes em venen al cap cada vegada que a la feina o a la vida em trobo amb el dolor de no ser reconeguts, de sentir que no ens escolten o no ens entenen. I sabem que aquests és el dolor, a part de les autoexigències que contínuament ens fem (i els retrets que ens fem a nosaltres mateixos), que sentirem amb més patiment durant la vida.

De la mateixa manera que demanem que se’ns reconegui, som capaços de reconèixer i acceptar a les persones importants de la nostra vida? Els altres, com nosaltres mateixos, necessiten sentir que són reconeguts, és a dir acceptats, per tal de viure connectats amb el món. Sobre aquest tema reflexiona Susan David, l’autora del concepte de agilitat emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/02/agilitat-emocional.html ), en un article recent sobre l’educació emocional dels adolescents (vegeu https://www.kqed.org/mindshift/47616/emotional-agility-as-a-tool-to-help-teens-manage-their-feelings ). Si l’objectiu és ajudar a la flexibilitat emocional dels adolescents, hem de poder arribar a dir: “Et veig –les teves emocions, les teves idees, les teves fortaleses, les teves dificultats i els teus somnis”.

Ara, un moment de pausa. Sabem quines són les emocions que senten les persones amb les que ens relacionem? Sabem escoltar les seves idees, sense interrompre, sense donar la nostra opinió massa prest, sense donar solucions que encara no ens han demanat? Sabem quines són les seves fortaleses? Sabem reconèixer les seves aportacions positives? Sabem entendre d’on venen les seves dificultats, posant-nos al seu lloc, mirant el món amb els seus ulls? Sabem quins són els seus somnis, les seves aspiracions, sense jutjar-los?

No és fàcil arribar a aquest “Et veig” que proposa David. Escoltar, com hem vist altres vegades (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/08/aprendre-escoltar-be.html) és una tasca complexa. Obliga a deixar de pensar en la rèplica, en guanyar la discussió, en aconseguir el que volem de l’altra. A més, superar les pròpies expectatives, acceptar les persones tal i com són, no resulta fàcil. Tots tenim una idea sobre com són les coses i sobre què s’hauria de fer per tal que les coses “anessin bé” i, si no anem en compte, no ho deixem de dir a la gent que estimem “pel seu bé”.

Cada un de nosaltres vol ser reconegut” –explica David. “Per mi, “Et veig” significa crear un espai en el vostre cor i en la vostra casa o classe on la persona és veu tal i com és. Quan les criatures i els adolescents [i les persones, en general] estan alterats, la simple presència d’una persona amable ajuda a aturar el procés i crea l’espai per tal que la calma hi entri”.

Per això s’ha de generar la flexibilitat emocional, l’habilitat de no fer-se por de les emocions, sinó de ser capaços d’aprendre d’elles i usar-les com a informació pel que volem fer o volem ser en el món. Quins són els principis que hem de seguir per tal d’aconseguir-ho? David proposa els següents:

1.     Les emocions no són ni bones ni dolentes, simplement són emocions. És molt important recordar que les emocions negatives no tenen conseqüències negatives (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/10/el-poder-de-les-emocions-negatives.html). És important deixar-se sentir la ràbia, la frustració o la tristesa, per exemple. És important aprendre la informació que ens proporcionen. Totes les emocions són informació, és normal i saludable sentir-les i acceptar-les tal i com són.

2.     Les emocions passen. No hi ha cap emoció que vengui per a quedar. Les emocions passen. Són transitòries. Van i venen, com els núvols. Les emocions ens afecten i hem d’acceptar-les, generar un espai interior on s’acceptin com el que són, el resultat de la valoració d’una situació en funció de la nostra història personal. En aquest espai hi ha d’haver compassió (acceptació del que hi ha com a normal pel fet de ser humans) i curiositat (intentar conèixer la informació que ens aporten les pròpies emocions).


3.     Les emocions ens ensenyen coses. Les emocions ens informen sobre el que és important per a nosaltres, sobre el que realment ens preocupa, sobre les persones que considerem de fiar i sobre la vida que volem viure. Hem d’aprendre a demanar-nos “Quina informació que aporta aquesta emoció ens pot ajudar a ser més fort, millor i estar més ben connectat amb el món?”.

4.     El coratge és por en moviment.La valentia és por que camina”, explica Susan David. La por és normal, la por ens informa sobre les limitacions, sobre els perills...No es tracta de no sentir-la, sinó de no deixar que ens aturi, de no deixar de fer el que hem de fer. Es tracta d’acceptar-la amb compassió i seguir amb el que són els nostres objectius. Es tracta de reconèixer la por i seguir endavant, fent la primera passa cap a la meta. “La valentia no és l’absència de por, és la por que camina”.


5.     Conèixer i afirmar els propis valors és una font d’agilitat emocional. Si volem que els joves tinguin agilitat emocional tenim dues fonts addicionals: afirmar els propis valors i afirmar la pròpia autonomia. Si no volem acabar fent el que “tothom fa”, hem de tenir molt clar quins són els valors importants en la nostra vida per tal de poder actuar d’acord amb ells. Així, no queda més remei que fer pensar als joves sobre el que consideren important, sobre el camí que volen fer a la vida perquè aquesta sigui plena i amb sentit. Tots hauríem de pensar en què volem aportar a la nostra realitat, a les persones que ens envolten. Això ens proporciona força en els moments difícils. Pel que fa a l’autonomia, podem ensenyar COM pensar i no QUÈ s’ha de pensar. Es tracta d’ajudar en el procés de pensar en el problema i de generar les seves pròpies opcions.

Al final, tot aquest recorregut té l’objectiu d’arribar al “Et veig –les teves emocions, les teves idees, les teves fortaleses, les teves dificultats i els teus somnis”.

Bona pràctica.

dissabte, 8 de setembre de 2018

El que he après els darrers 10 anys de la meva vida


"Estimat Kiko, en set anys passen moltes coses i la vida no té contemplacions, segueix com ha de seguir i passa el que ha de passar. La lliçó del pare de que la vida ve i tu el que pots fer és mirar d’encarar-la de la manera més digna possible ha estat la tercera gran lliçó. Jo pensava que la sabia, però no, encara no m’havia trobat amb les proves que farien que l’aprengués definitivament. La filosofia estoica, amb el seu èmfasi sobre l’acceptació de que sobre la majoria de coses no tenim el control, ha esdevingut un principi a la meva vida. I ha fet que em concentrés més en ser-hi pels que estim, en viure amb una connexió el més autèntica possible amb els altres..." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/08/7-coses-que-he-apres-des-que-no-hi-ets.html

"Tota por es pot desactivar per la via d’acceptar-la. Per això, la majoria de vegades, no queda més remei que agafar distància del que ens ha passat per tal de poder veure les coses des d’una altra perspectiva i començar a deixar enrere els patrons o esquemes mentals antics. Es tracta d’aprendre a acceptar la por com a part de la vida i així transcendir-la, poder obrir-nos a noves experiències. Després, però, sempre ens vindrà una altra tasca: aprendre les passes que fan possible que es doni una bona relació." https://benestaremocional.blogspot.com/2016/09/lart-destimar.html






No puc deixar de pensar que he viscut 10 anys més que el meu germà petit. Ell es va morir als quaranta-quatre, sense avisar, en un moment en què semblava tot anar la mar de bé. No va tenir temps de dir adéu, ni de dir com volia que organitzéssim el seu funeral, ni què volia que féssim amb les seves coses...

Durant aquests darrers deu anys de la meva vida he de dir que, a pesar de les desgràcies i del dolor, he viscut intensament, he experimentat i conegut coses noves, ha canviat la relació amb la gent que estim, han canviat les relacions amb la família, he conegut nous amics, he deixar gent pel camí... I, tot això, ha passat mentre pensava en què estava en una etapa de privilegi, vivint unes coses que el meu germà no viuria mai, sense deixar de pensar en com ho experimentaria ell...

Què puc dir de tot això? Suposo que el primer és manifestar que els que no hi són, hi són en la seva presència/absència. I, després, intentar aportar alguna cosa que serveixi a algú que no ha pensat en la fragilitat de l'existència... Si hagués de dir 10 coses que m’agradaria que tinguéssim en compte sempre serien aquestes:

1.- El final importa.
Prepara’t, ajuda als teus familiars a preparar-lo. Sé que això sona molt estrany, i tal vegada fora de lloc. Com s’explica a aquesta web dedicada al tema (vegeu https://theconversationproject.org/), mai pensem que ens hi hem de veure, però tots hi arribem a passar d’alguna manera o altra. La meva experiència aquests darrers 10 anys m’ha fet veure que per morir tranquil, i que la gent que t’envolta estigui prou sencera per acompanyar-te, necessitem tenir aquestes converses. Quan miro enrere, veig que les pautes que ens va marcar en Pere (un camí que ja havia fet abans el nostre pare) són les que es poden llegir en aquest document (https://theconversationproject.org/wp-content/uploads/2017/02/ConversationProject-ConvoStarterKit-Spanish.pdf). Mira’l.

2.- La gent que t’envolta fa el que pot.
Tingues clar que hi haurà gent a la que les coses que et passin li vindran grans. No és res personal (recorda les “quatre i”, https://benestaremocional.blogspot.com/2014/07/les-grans-arrels-del-mal-ignorancia.html ). Sé que és difícil pensar així en mig del dolor per una pèrdua i de la decepció pel suport deficient que et donen, però la realitat és aquesta, la gent fa el que pot o el que sap. Quan llegeixes el que diuen els experts sobre com ajudar a qui està passant per un dol (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/02/es-pot-recorrer-la-rabia-en-comptes.html ), te n’adones que hi ha molta gent que no sap fer el que s’ha de fer. Així és la vida. Accepta-ho i segueix endavant, dóna’t temps per assumir la pena i perdona el que hagis de perdonar, encara que això suposi allunyar-te d’aquestes persones.

3.- Cuida’t.
La calma que puguis sentir al teu cos és l’aire que et permet seguir amb una vida plena, passi el que passi. Dóna’t el temps que necessitis per a cuidar el teu cos. Recorda sempre la importància de l’exercici físic (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2012/12/la-importancia-de-les-rutines-i-iii.html ).

4.- Tingues converses profundes.
Enmig de l’esforç de seguir amb les teves rutines, tingues converses que et facin ressonar amb l’altra persona. Recorda que les connexions profundes són una font de vida, literalment (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/11/parlem-amb-profunditat.html ). Arrisca’t a ser vulnerable, a mostrar les teves debilitats. Això et farà lliure, deixaràs de tenir por de que es “descobreixin”, de que juguin en contra teva.

5.- Obre’t a aprendre coses noves.
El món és gran. El cervell ens permet aprendre coses noves i, així, viure de manera intensa. No perdis l’oportunitat de practicar amb la veu, de practicar amb el cos, de moure’t de maneres diferents, viatja... El ioga per mi, per exemple, ha sigut una nova finestra al meu cos, a les meves emocions, a la meva tranquil·litat (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/11/la-forca-del-ioga-o-enhorabona-atzahara.html )...

6.- Aprèn a parar quan no pots més.
Respira (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/11/respira.html ). No deixis que les emocions negatives marquin la teva agenda. I, per això, simplement has de guanyar el teu espai mental, reconquerint la calma. La majoria de coses que ens preocupen a la llarga resulten no ser massa importants...El meu pare, les darreres setmanes de la seva vida, em contava que passem tota la vida preocupats per coses pràctiques i ens oblidem del que realment és important: “estar pels que estimem, expressar el nostre amor, agrair el que tenim”. Per tant, quan creguis que no pots deixar de pensar en una cosa que creus molt important, respira, calma’t, desconnecta... Com diu la frase zen, “l’herba creix sola”. O, en bon mallorquí, “tot espassa”.

7.- Passa temps amb els que estimes.
Però de veritat, no només fent el que sempre feu. Aneu a un lloc nou, tingueu experiències noves, participeu en jocs de preguntes (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/01/proximitat-emocional-i-enamorament.html )...La vida passa aviat. Els anys volen. No val la pena quedar-se enganxats en el que voldríem dels altres. Aprèn a acceptar a les persones que estimes tal i com són. No deixis que les teves expectatives marquin la vostra relació. Ja sé que ens agradaria que els pares o els fills o els amics o els germans fossin d’una determinada manera, però la gent és el que la seva genètica, les seves circumstàncies i les seves capacitats les permeten ser. Així de simple. Accepta-ho. Deixa de donar lliçons i aprofita el temps i l’energia disponibles.

8..- Aprèn a acceptar que la majoria de coses no estan sota el teu control.
Sigues tot l’estoic que puguis (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/05/la-joia-de-viure-dels-estoics_13.html ). Sigues conscient de que no podem tenir el control total de les malalties, la mort, les pèrdues, la sort, la dissort, l’èxit... Aprèn a trobar la distància des de la qual la vida es vegi de la manera més realista possible.

9.- Frueix dels petits moments.
Passa més temps a la natura. Estima més els verds i els blaus (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/12/els-regals-que-ens-fa-la-natura.html ). Camina. Mira amb tota l’atenció que tinguis disponible. Sent la meravella del teu cos, dels teus sentits, del lloc on vius, del moviment, de la conversa, del silenci...Alimenta els teus sentits. Mira atentament. Escolta atentament. Olora atentament. Sent atentament...

10. Dóna les gràcies per cada dia que passa.
Cada dia, recorda els que ja no hi són, el que vas compartir, el que et van regalar...Cada dia, agraeix que ets aquí, que hi ha gent que t’estima, que hi ha gent que vol acompanyar-te a passar un dia més. Dóna el que puguis. Comparteix el que puguis.


I, recorda: el meu germà volia viure el que ara nosaltres tenim el privilegi de viure...

Moltes gràcies.

dissabte, 1 de setembre de 2018

7 imatges per alliberar-te dels pensaments negatius



"Posem, per exemple, una cosa tan simple com els pensaments que contínuament omplen el nostre espai mental. En la majoria de casos, són xerrameca sobre com som, què fem, com ho hem fet, com ens sentim o ens hauríem de sentir, com ens poden veure els altres, què deuen pensar... I, curiosament, no posem en dubte les conclusions que van marcant i que, de retruc, condicionen els nostres sentiments i les nostres conductes. Però, d’on venen aquests pensaments? Per què els experimentem com a “veritats”? Per què, en canvi, si les formula una altra persona podem posar-los en qüestió?" https://benestaremocional.blogspot.com/2018/02/la-valentia-daprendre.html


Senterada, Lleida



Els pensaments negatius són un company indesitjat en la majoria de casos. Els pensaments negatius viuen d’aprofitar les emocions negatives i connectar-se de manera automàtica amb elles, fins que arribem a tenir la sensació de que passem de la situació al pensament sense passar per l’emoció. Aquest procés s’anomena fusió, el procés pel qual ja no diferenciem entre situació, emoció i pensament, el procés pel qual ja no qüestionem els pensaments sinó que actuem des de la certesa que són la veritat.

En el camp de la Teràpia Cognitiva Conductual (vegeu, per exemple, https://benestaremocional.blogspot.com/2013/09/oberts-lexperiencia-conscients-del-que.html) hi ha una tècnica que s’anomena Defusió Cognitiva que es basa en identificar, acceptar i deixar anar els pensaments negatius per la via de reconèixer el que són: simplement pensaments. Es pot començar per identificar i distanciar-nos dels pensaments simplement afirmant “Ara estic pensant que...”, cosa que provoca una primera distància entre el pensament i el que som (basta que penseu en la diferència entre dir “Som una idiota” a “Estic pensant que som una idiota”; és passar de la fusió a provocar una certa distància del pensament).

Steven Handel en la seva entrada sobre aquesta tècnica (http://www.theemotionmachine.com/7-metaphors-for-cognitive-defusion-how-to-accept-and-detach-from-your-thoughts/?platform=hootsuite) , proposa una sèrie de metàfores inspirades en l’anomenada Teràpia d’Acceptació i Compromís . Una vegada que hem passat de seguir cegament els dictats del pensament, per la via de dir sempre “Ara estic pensant que...”, podem usar una d’aquestes imatges:


1.     Núvols en el cel. Una de les metàfores més comuns per la pràctica de la Defusió Cognitiva és la d’imaginar la nostra ment com si fos el cel i els pensaments serien els núvols que anirien passant, un darrera l’altra. Aquesta imatge subratlla el fet que els pensaments NO són permanents i canviants. Com es diu popularment “tot espassa”, nous pensaments apareixen i després desapareixen de la mateixa manera. Es tracta de no lluitar contra ells, de donar temps perquè passin.

2.    El corrent del riu. Una altra imatge de com funcionen les nostres ments és la del corrent del riu, de l’aigua movent-se, de la impossibilitat de banyar-se al mateix riu ja que el corrent canvia contínuament. Tot passa i tot canvia. Tot està en un estat de flux, també els nostres pensaments, com l’aigua que flueix pel corrent del riu. La ment és el riu i els pensaments simplement flueixen a través d’ella. Simplement, s’ha de deixar temps als pensaments per tal que acabin de passar.

3.     Passatgers en un bus. En aquest cas t’has de visualitzar com si fossis el conductor d’un bus i cada pensament és un passatger que puja i després baixa del bus. La millor part de l’exercici, segons Handel, és que pots imaginar una cara per cada un dels pensaments i pots visualitzar-te parlant amb ells i interactuant amb ells. Després de fer això, basta que recordis que es tracta només d’un passatger, en pla “Gràcies per la informació, però aquest és el meu bus” o “Aquesta és la teva aturada, toca baixar ja!”.

4.     Bústia de suggeriments. Pensa que la teva ment és una bústia de suggeriments. Està pensada per ajudar-te i servir als teus interessos, però no sempre funciona bé. La ment va rebent sempre nous pensaments/suggeriments, però no sempre s’han de prendre seriosament. Cada pensament és el que és, simplement un suggeriment i només tu pots decidir fins a quin punt s’ha de prendre en consideració. No pots controlar el que entra en la bústia, però ets lliure de NO actuar en funció del que hi entra. El poder que tenim ve de la capacitat de NO HAVER DE FER NI HAVER D’ACTUAR d’acord amb el que pensem.

5.     Drenatge cerebral. Un altre gran exercici per treure poder als pensaments és practicar una sessió d’escriptura per tal de fer una espècie de drenatge. Tot el que necessites és dedicar-te 5-10 minuts a tu mateix@ i escriure tot el que et vingui el cap, sense filtrar res, sense censurar res. És un sistema per tal de seguir el “flux de la consciència” i aconseguir donar sortida als pensaments que s’hi queden enganxats, encara que no n’hagis sigut conscient. La metàfora que Handel aplica a aquest exercici és la de que els pensaments queden embassats i que el drenatge permet alliberar l’obstrucció i deixar que els pensaments flueixin. Això és molt adequat per fer al matí o al vespre per tal d’ajudar a “buidar el cap”. És una gran ajuda durant temporades en les que les preocupacions, les ansietats o els estressors ens fan ruminar contínuament.

6.     Alimentant els llops. Hi ha un conte d’un padrí que contava al seu nét la història de la lluita que hi havia entre dos llops. Un dels llops representa la llum, l’esperança i la positivitat; l’altra, representa la fosca, la desesperança i la negativitat. El nét demana, “I quin llop guanya?” i el padrí contesta “Guanyarà el que TU alimentis”. Aquesta és una gran metàfora que ens demostra que som nosaltres els que donem el poder als pensaments i triem els que no tindran poder. Encara que els pensaments negatius vinguin, sempre podem triar no alimentar-los, no donar-los energia i xuclar-los el seu poder i qualsevol control que puguin tenir sobre nosaltres.

7.     Cremant els teus pensaments. Un exercici divertit per tal de superar els pensaments negatius i llevar-los el seu poder és cremar el pensaments negatius. Agafa un tros de paper i un llapis, llavors hi escrius 5-7 pensaments negatius que darrerament hagin ocupat la teva ment. Llavors, agafa un encenedor i cerca un lloc segur per tal de cremar el paper. Això no és tant sols una metàfora de la destrucció dels pensaments negatius, sinó també un ritual que pot enviar un missatge al teu cervell. El “foc” per ell mateix és un potent símbol de canvi i transformació.

Així, tenim a mà 7 maneres de practicar la tècnica de la Defusió Cognitiva. Si les tenim presents les podrem usar sempre que ens sentim atrapats en els nostres pensaments negatius i, gràcies a la pràctica, aprendrem a identificar aquestes situacions cada vegada més aviat.

L’avantatge d’aquestes metàfores és que ens permeten agafar perspectiva i deixar d’identificar-nos amb el que ens passa pel cap. D’aquesta manera, aprendrem a no agafar-nos massa seriosament els pensaments negatius i aconseguirem veure’ls com el que són, elements que simplement apareixen i desapareixen de la nostra ment.

Tria la metàfora que més t’agradi i practica-la. Tingues paciència durant 3 setmanes i consolida-la durant 6-8 setmanes i aprendràs a tenir una altra relació amb el que et va passant pel cap.

Bona pràctica!


PS. Si imagines el corrent del riu, pots imaginar també que hi ha un arbre al que li cauen les fulles i van a parar a l'aigua. Practica deixar cada pensament que et vingui al cap sobre la fulla que es deixa dur pel corrent de l'aigua. El pensament se'n va amb la fulla que flueix sobre l'aigua del corrent. Fixa't en com se'n va, en com desapareix. Segueix així amb cada pensament que et vingui al cap.