Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2018

La nostra herència i el futur que s’està gestant.

"Com podem decidir què pot ser el millor? Segons Menci, el primer que hem de fer és acceptar que el món és inestable i que l’experimentem de forma fragmentada. Per això la raó no ens ajudarà a decidir bé si no tenim en compte la informació que prové de les emocions. Hem de cultivar les respostes emocionals, només així podrem trobar la decisió bona per a cada situació." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/05/cultivar-el-cor-ment-o-per-un-mon-de.html   "La recerca del nostre “jo autèntic”, adverteixen els autors, ens empeny a cercar un èxit que ens atorga el “sistema”, si passem per les proves pertinents, i no ens deixa veure que el benestar emocional prové de l’espai que compartim amb els altres, de les petites coses, dels móns que som capaços de crear. De la pràctica de la bondat, afirmaria Confuci." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/04/la-practica-de-la-bondat.html   "Som una espècie social, de fet, ultrasocial. El nostre èxit repr

7 coses a recordar sobre la naturalesa humana

“ Ens agradi o no, som uns primats nuus, bípedes i lleugerament grassos que perden el cap pel sucre, la sal, els greixos i les fècules, però seguim estant adaptats per menjar una dieta diversa de fruites i verdures fibroses, de nous, llavors i tubercles, de carn magra. Fruïm del descans i la relaxació, però el nostre cos segueix sent el d’uns atletes de resistència que van evolucionar per tal de caminar molts quilòmetres al dia i per a córrer en moltes ocasions, a més de cavar, escalar i portar coses. Ens agraden les comoditats, però no estem ben adaptats per passar els dies a l’interior de les cases, asseguts a butaques, portant sabates amb suport per l’arc del peu, mirant atentament llibres i monitors durant hores. En conseqüència, mils de milions de persones pateixen malalties de l’opulència, la novetat i el dessús que solien ser rares o desconegudes ” Daniel E. Lieberman , “ La historia del cuerpo humano ” “Estudiem història no per conèixer el futur, sinó per ampliar la n

“Et veig –les teves emocions, les teves idees, les teves fortaleses, les teves dificultats i els teus somnis”

“ La definició d’una bona connexió es pot simplificar explicant que es tracta d’aquella en la que cada persona pot ser ella mateixa, una relació en la que pots tenir en compte el teu cor, la teva ment, la teva ànima i les teves passions ” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/12/deu-coses-apreses-durant-el-2017.html “Obre’t a l’amor que vindrà amb dolor i al dolor que vindrà amb amor; i a l’èxit que vindrà amb fracàs i al fracàs que arribarà amb l’èxit.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/02/agilitat-emocional.html Què necessitem per estar bé amb una persona? Quan és que ens sentim “a casa”, acceptats, reconeguts, que podem ser nosaltres mateixos, que podem dir el que sentim, el que pensem? Quin és el factor relacional que fa que això sigui possible? Quins són els facilitadors de les bones connexions? Quins són els obstacles? Com podem aprendre a superar aquests últims i aconseguir potenciar els anteriors? Totes aquestes preguntes em vene

El que he après els darrers 10 anys de la meva vida

"Estimat Kiko, en set anys passen moltes coses i la vida no té contemplacions, segueix com ha de seguir i passa el que ha de passar. La lliçó del pare de que la vida ve i tu el que pots fer és mirar d’encarar-la de la manera més digna possible ha estat la tercera gran lliçó. Jo pensava que la sabia, però no, encara no m’havia trobat amb les proves que farien que l’aprengués definitivament. La filosofia estoica, amb el seu èmfasi sobre l’acceptació de que sobre la majoria de coses no tenim el control, ha esdevingut un principi a la meva vida. I ha fet que em concentrés més en ser-hi pels que estim, en viure amb una connexió el més autèntica possible amb els altres..."  https://benestaremocional.blogspot.com/2018/08/7-coses-que-he-apres-des-que-no-hi-ets.html "Tota por es pot desactivar per la via d’acceptar-la . Per això, la majoria de vegades, no queda més remei que agafar distància del que ens ha passat per tal de poder veure les coses des d’una altra perspectiva