La nostra herència i el futur que s’està gestant.

"Com podem decidir què pot ser el millor? Segons Menci, el primer que hem de fer és acceptar que el món és inestable i que l’experimentem de forma fragmentada. Per això la raó no ens ajudarà a decidir bé si no tenim en compte la informació que prové de les emocions. Hem de cultivar les respostes emocionals, només així podrem trobar la decisió bona per a cada situació." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/05/cultivar-el-cor-ment-o-per-un-mon-de.html 

"La recerca del nostre “jo autèntic”, adverteixen els autors, ens empeny a cercar un èxit que ens atorga el “sistema”, si passem per les proves pertinents, i no ens deixa veure que el benestar emocional prové de l’espai que compartim amb els altres, de les petites coses, dels móns que som capaços de crear. De la pràctica de la bondat, afirmaria Confuci." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/04/la-practica-de-la-bondat.html 

"Som una espècie social, de fet, ultrasocial. El nostre èxit reproductiu com a espècie ve de la nostra capacitat per a crear cultura, per a crear una realitat social. Per arribar fins aquí hem hagut de cooperar i, per això, hem hagut de confiar." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/01/gratitud-compassio-i-paraula.html 

"Al final, hem d’aconseguir tenir els nostres propis pensaments i els nostres propis dubtes. La majoria de coses que se’ns diuen són relatives, “es diuen en referència a certes convencions o institucions existents”. Viure lliures suposa conèixer com estem fets, entendre la nostra part salvatge interior, simpatitzar amb ella i transcendir-la. Les limitacions de les nostres lleis interiors, la nostra consciència d’elles, marquen el camí cap a la integritat personal, cap a la consciència emocional i cognitiva del nostre jo essencial." https://benestaremocional.blogspot.com/2017/09/quan-salvatge-vol-dir-tenir-el-coratge.html

 

 

En una societat en constant evolució –marcada pel Big Data, les grans plataformes comercials, els mitjans de comunicació que ventilen productes i emocions durant les 24 hores-, nosaltres els humans, hereus dels antics pobladors de la sabana africana, no estem prou preparats per sobreposar-nos als algoritmes que ens empenyen a consumir i a donar importància a coses que, al final, no ens fan sentir millor.

Llegint a Yuval Noah Harari i el seu nou llibre “21 lliçons per al segle XXI” em trobo amb la reflexió que fa sobre com funcionem els humans i què suposa això davant les revolucions dels algoritmes de la informació i de la biotecnologia que estan canviant la nostra societat. Els humans, diu Harari, són el resultat de la selecció natural i “Com tots els mamífers, l’Homo sapiens utilitza les emocions per a prendre ràpidament decisions de vida o mort. Hem heretat la nostra ràbia, la nostra por i la nostra luxúria de milions d’avantpassats, tots els quals van passar les proves de control de qualitat més rigoroses de totes: les de la selecció natural”.

Les emocions es basen en el reconeixement de patrons, és a dir, en detectar una situació, considerar-la com a favorable o desfavorable en funció de situacions passades i descarregar un pla d’acció automàtic per tal d’afrontar-ho tot. El cervell, amb els seus algoritmes bioquímics, fa totes aquestes operacions. El problema, com apunten els psicòlegs i Harari, és que aquests algoritmes es basen en l’heurística i en dreceres i circuits antiquats que estaven molt ben adaptats a la sabana africana en comptes de a la selva urbana. Donar importància a les emocions com a tals, i no a la seva funció adaptativa i de supervivència, pot fer que no ens adonem de les manipulacions a les que ens sotmet el mercat perquè estem massa engrescats en “sentir-nos” bé i perdem de vista que això té un preu i que el paguem amb el nostre temps, el que dediquem a seguir cegament les “recomanacions” que ens van imposant.

Les emocions tenen assignada la tasca de donar-nos informació que ens ajudi a mantenir-nos vius. La espècie humana no està cablejada per a la felicitat, per exemple. La felicitat individual és un objectiu relativament recent en l’agenda dels humans. I, encara que en molts casos es confon amb la comoditat i el plaer, segueix principalment lligada a la nostra necessitat de formar part d’alguna cosa més gran que cada un de nosaltres, en forma del grup, de creences pròpies de la nostra cultura o del sentit que podem trobar fent alguna cosa per a la pròpia humanitat en general.

Les emocions, les valoracions que fem de les situacions que ens van passant, han estat sempre un objectiu de la cultura. Les diferents cultures han manipulat les nostres pors, les nostres alegries, les nostres angoixes, les nostres il·lusions, per la via de construir creences compartides que conduïssin les nostres interpretacions per un camí i no per un altres. Avui en dia, adverteixen persones com Harari, estem més a prop que mai de ser engolits, o hackejats diu ell, per l’era dels algoritmes de la informació, gegants tecnològics que ens serveixen productes i recopilen les nostres reaccions per tal de vendre’ns més productes.

Què podem fer? Com hem d’educar els nostres fills? La tecnologia, adverteix Harari, no és dolenta si saps bé el que vols. Però si no saps el que vols et farà creure que vols el que ella t’ofereix. Necessitem conèixer-nos millor, conèixer millor el nostre sistema operatiu i poder decidir quins són els objectius que volem com a persones i com a espècie.

Estem en un moment de la història en el que no ens podem permetre no tenir els objectius clars. Estem en un moment de la història en el que no ens podem permetre no saber com funciona el paquet cervell/cos. Estem en un moment de la història en la que grans corporacions lluitaran pel que resulta ser l’element de poder més potent: la informació per a poder influir sobre la nostra conducta i sobre la societat. Ara més que mai és molt important la inscripció “Coneix-te a tu mateix”.

Bona reflexió!