7 coses a recordar sobre la naturalesa humana

“Ens agradi o no, som uns primats nuus, bípedes i lleugerament grassos que perden el cap pel sucre, la sal, els greixos i les fècules, però seguim estant adaptats per menjar una dieta diversa de fruites i verdures fibroses, de nous, llavors i tubercles, de carn magra. Fruïm del descans i la relaxació, però el nostre cos segueix sent el d’uns atletes de resistència que van evolucionar per tal de caminar molts quilòmetres al dia i per a córrer en moltes ocasions, a més de cavar, escalar i portar coses. Ens agraden les comoditats, però no estem ben adaptats per passar els dies a l’interior de les cases, asseguts a butaques, portant sabates amb suport per l’arc del peu, mirant atentament llibres i monitors durant hores. En conseqüència, mils de milions de persones pateixen malalties de l’opulència, la novetat i el dessús que solien ser rares o desconegudes” Daniel E. Lieberman , “La historia del cuerpo humano”

“Estudiem història no per conèixer el futur, sinó per ampliar la nostra visió, per comprendre que la nostra situació actual no és natural ni inevitable i que , en conseqüència, tenim més possibilitats de les que podem imaginar” Yuval N. Harari “Sapiens”

“La ideologia no té cura. Estem preparats per generar-la. Però sí que podem protegir-nos de les ideologies tòxiques si mantenim una societat oberta en la que les persones i les idees puguin moure’s lliurement i ningú sigui castigat pel fet de manifestar les seves opinions.” https://benestaremocional.blogspot.com/2013/02/les-cinc-vies-cap-la-violencia.html

Encara que cada una de les persones d’aquest món som úniques i especials, formem part del que s’anomena la naturalesa humana, és a dir, del resultat de l’evolució d’una espècie que va sorgir a la sabana africana i que va sobreviure als depredadors amb els que es va anar trobant i, finalment, es va espargir per tot el planeta, lenta però inexorablement.

Encara que el fet que tinguem tendència a formar grups petits ens fa pensar que els altres grups (d’un altre país, d’una altra religió, d’un altre color de pell, d’una altra cultura, etc.) no tenen res a veure amb el que anomenem “nosaltres”, en contraposició al que definim com “els altres”, tots els humans compartim una sèrie de característiques que ens uneixen i que provenen de la pertinença a la mateixa espècie.

Què ens dóna el fet de formar part d’una sola espècie? Quines característiques compartim tots els humans? Què és el que hem de tenir en compte si volem entendre altres cultures? Què és el que queda de nosaltres quan volem transcendir fronteres i definir el concepte d’”humanitat”? Què hem de tenir en compte per a poder viure una “bona vida”? Aquestes preguntes formen part del que proven d’explicar Yuval Noah Harari des de la perspectiva de la història (busqueu el seu magnífic llibre “Sapiens”) i Daniel E. Lieberman des de la perspectiva de la medicina evolutiva (consulteu el meravellós “La historia del cuerpo humano”).

Destacarem 7 coses a partir de les seves conclusions:

1.-   Tots els humans actuals descendim d’una població de menys de 14.000 persones que van viure a l’Àfrica Subsahariana. Una fracció dels seus descendents van sortir-ne fa uns 100.000 anys. El nostre cos i el nostre cervell estan marcats per aquest fet. Som fruit de l’evolució i passem a ser humans moderns quan ens situem en el món com a caçadors/recol·lectors. Si volem estar sans, hem de tenir en compte que el nostre cos necessita l’alimentació i l’ús equivalents al que en faria un caçador/recol·lector.

2.- Els humans vivim una realitat dual. Per una banda, tenim la realitat objectiva (física) dels rius, dels arbres i dels lleons; i, per l’altra, la realitat imaginada dels déus, de les nacions i de les corporacions. La realitat imaginada, a mesura que ha passat el temps, s’ha convertit en més poderosa, de manera que la realitat dels rius, dels arbres i dels lleons depèn dels interessos i de l’humor d’entitats imaginades per déus, nacions i corporacions.

3.- Les realitats imaginades, és a dir les cultures, marquen com vivim. La Revolució Industrial va canviar com mengem, com mastiquem, com treballem i com caminem i correm, a més de com ens encalentim o ens refresquem, com parim, com emmalaltim, madurem, ens reproduïm, envellim i ens relacionem. Cada generació té una visió pròpia del que és el món i de quin és el seu lloc en aquest món. Cada generació té la seva visió sobre quin és el sentit de la vida.

4.- El fet de ser uns animals amb un cos relativament feble, ha propiciat que la nostra fortalesa i capacitat d’adaptació provinguin de la nostra capacitat de col·laborar com a grup. I, per això, pel fet de necessitar comunicar-se per a poder cooperar i coordinar accions que els portin a tenir més opcions de sobreviure, els humans hem desenvolupat un llenguatge i unes creences per tal de poder entendre’s. El llenguatge i les creences articulen les històries, les ficcions, que expliquen el que ens resulta important com a humans.

5.- Les cultures, com els humans, són territorials, en el sentit que intenten sobreviure imposant-se a altres cultures si fa falta. Els grups, com les persones, reaccionen davant la incertesa, davant la contraposició, davant la perplexitat de la diferència. I ho fan, com les persones, de manera emocional. Els prejudicis s’activen davant el que es considera diferent i sempre van a favor del propi grup, considerant com a més evidents les seves característiques positives.

6.- La violència s’ha de tractar com un problema endèmic de l’espècie, no com un problema de determinades persones. Com explica Steven Pinker (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/01/coneixer-la-nostra-part-fosca.html ), com a espècie territorial tenim una tendència “per defecte” a defensar o atacar el que creiem que ens pertany. L’antídot a la violència entre grups i persones ha vingut de la mà de la filosofia de la Il·lustració (amb la seva idea dels drets de les persones) i del fet de veure el món com una gran plaça de mercat, un lloc on poder intercanviar productes.

7.- La comoditat, la riquesa, les pertinences, no seran mai tan importants pel benestar com les connexions emocionals. Al final, per molt que les cultures consumistes ens facin creure que tenir més ens donarà la felicitat i, gràcies al poder sobre els mitjans de comunicació, ens generin un estat de desig permanent, cada un dels individus que formem part de l’espècie humana estem cablejats per sentir que necessitem formar part d’un grup, que necessitem vincles profunds per a sentir-nos bé. La nostra biologia, la nostra supervivència, ens recorden que sobrevivim més temps i millor si ens connectem als altres i a aquelles activitats que ens fan sentir que aportem sentit a la comunitat (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/amor-relacions-sentit-la-vida.html ).

Bona reflexió!