“Et veig –les teves emocions, les teves idees, les teves fortaleses, les teves dificultats i els teus somnis”

“La definició d’una bona connexió es pot simplificar explicant que es tracta d’aquella en la que cada persona pot ser ella mateixa, una relació en la que pots tenir en compte el teu cor, la teva ment, la teva ànima i les teves passions” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/12/deu-coses-apreses-durant-el-2017.html

“Obre’t a l’amor que vindrà amb dolor i al dolor que vindrà amb amor; i a l’èxit que vindrà amb fracàs i al fracàs que arribarà amb l’èxit.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/02/agilitat-emocional.html

Què necessitem per estar bé amb una persona? Quan és que ens sentim “a casa”, acceptats, reconeguts, que podem ser nosaltres mateixos, que podem dir el que sentim, el que pensem? Quin és el factor relacional que fa que això sigui possible? Quins són els facilitadors de les bones connexions? Quins són els obstacles? Com podem aprendre a superar aquests últims i aconseguir potenciar els anteriors?

Totes aquestes preguntes em venen al cap cada vegada que a la feina o a la vida em trobo amb el dolor de no ser reconeguts, de sentir que no ens escolten o no ens entenen. I sabem que aquests és el dolor, a part de les autoexigències que contínuament ens fem (i els retrets que ens fem a nosaltres mateixos), que sentirem amb més patiment durant la vida.

De la mateixa manera que demanem que se’ns reconegui, som capaços de reconèixer i acceptar a les persones importants de la nostra vida? Els altres, com nosaltres mateixos, necessiten sentir que són reconeguts, és a dir acceptats, per tal de viure connectats amb el món. Sobre aquest tema reflexiona Susan David, l’autora del concepte de agilitat emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/02/agilitat-emocional.html ), en un article recent sobre l’educació emocional dels adolescents (vegeu https://www.kqed.org/mindshift/47616/emotional-agility-as-a-tool-to-help-teens-manage-their-feelings ). Si l’objectiu és ajudar a la flexibilitat emocional dels adolescents, hem de poder arribar a dir: “Et veig –les teves emocions, les teves idees, les teves fortaleses, les teves dificultats i els teus somnis”.

Ara, un moment de pausa. Sabem quines són les emocions que senten les persones amb les que ens relacionem? Sabem escoltar les seves idees, sense interrompre, sense donar la nostra opinió massa prest, sense donar solucions que encara no ens han demanat? Sabem quines són les seves fortaleses? Sabem reconèixer les seves aportacions positives? Sabem entendre d’on venen les seves dificultats, posant-nos al seu lloc, mirant el món amb els seus ulls? Sabem quins són els seus somnis, les seves aspiracions, sense jutjar-los?

No és fàcil arribar a aquest “Et veig” que proposa David. Escoltar, com hem vist altres vegades (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/08/aprendre-escoltar-be.html) és una tasca complexa. Obliga a deixar de pensar en la rèplica, en guanyar la discussió, en aconseguir el que volem de l’altra. A més, superar les pròpies expectatives, acceptar les persones tal i com són, no resulta fàcil. Tots tenim una idea sobre com són les coses i sobre què s’hauria de fer per tal que les coses “anessin bé” i, si no anem en compte, no ho deixem de dir a la gent que estimem “pel seu bé”.

“Cada un de nosaltres vol ser reconegut” –explica David. “Per mi, “Et veig” significa crear un espai en el vostre cor i en la vostra casa o classe on la persona és veu tal i com és. Quan les criatures i els adolescents [i les persones, en general] estan alterats, la simple presència d’una persona amable ajuda a aturar el procés i crea l’espai per tal que la calma hi entri”.

Per això s’ha de generar la flexibilitat emocional, l’habilitat de no fer-se por de les emocions, sinó de ser capaços d’aprendre d’elles i usar-les com a informació pel que volem fer o volem ser en el món. Quins són els principis que hem de seguir per tal d’aconseguir-ho? David proposa els següents:

1.     Les emocions no són ni bones ni dolentes, simplement són emocions. És molt important recordar que les emocions negatives no tenen conseqüències negatives (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/10/el-poder-de-les-emocions-negatives.html). És important deixar-se sentir la ràbia, la frustració o la tristesa, per exemple. És important aprendre la informació que ens proporcionen. Totes les emocions són informació, és normal i saludable sentir-les i acceptar-les tal i com són.

2.     Les emocions passen. No hi ha cap emoció que vengui per a quedar. Les emocions passen. Són transitòries. Van i venen, com els núvols. Les emocions ens afecten i hem d’acceptar-les, generar un espai interior on s’acceptin com el que són, el resultat de la valoració d’una situació en funció de la nostra història personal. En aquest espai hi ha d’haver compassió (acceptació del que hi ha com a normal pel fet de ser humans) i curiositat (intentar conèixer la informació que ens aporten les pròpies emocions).

3.     Les emocions ens ensenyen coses. Les emocions ens informen sobre el que és important per a nosaltres, sobre el que realment ens preocupa, sobre les persones que considerem de fiar i sobre la vida que volem viure. Hem d’aprendre a demanar-nos “Quina informació que aporta aquesta emoció ens pot ajudar a ser més fort, millor i estar més ben connectat amb el món?”.

4.     El coratge és por en moviment. “La valentia és por que camina”, explica Susan David. La por és normal, la por ens informa sobre les limitacions, sobre els perills...No es tracta de no sentir-la, sinó de no deixar que ens aturi, de no deixar de fer el que hem de fer. Es tracta d’acceptar-la amb compassió i seguir amb el que són els nostres objectius. Es tracta de reconèixer la por i seguir endavant, fent la primera passa cap a la meta. “La valentia no és l’absència de por, és la por que camina”.

5.     Conèixer i afirmar els propis valors és una font d’agilitat emocional. Si volem que els joves tinguin agilitat emocional tenim dues fonts addicionals: afirmar els propis valors i afirmar la pròpia autonomia. Si no volem acabar fent el que “tothom fa”, hem de tenir molt clar quins són els valors importants en la nostra vida per tal de poder actuar d’acord amb ells. Així, no queda més remei que fer pensar als joves sobre el que consideren important, sobre el camí que volen fer a la vida perquè aquesta sigui plena i amb sentit. Tots hauríem de pensar en què volem aportar a la nostra realitat, a les persones que ens envolten. Això ens proporciona força en els moments difícils. Pel que fa a l’autonomia, podem ensenyar COM pensar i no QUÈ s’ha de pensar. Es tracta d’ajudar en el procés de pensar en el problema i de generar les seves pròpies opcions.

Al final, tot aquest recorregut té l’objectiu d’arribar al “Et veig –les teves emocions, les teves idees, les teves fortaleses, les teves dificultats i els teus somnis”.

Bona pràctica.