"Posem, per exemple, una cosa tan simple com els pensaments que contínuament omplen el nostre espai mental. En la majoria de casos, són xerrameca sobre com som, què fem, com ho hem fet, com ens sentim o ens hauríem de sentir, com ens poden veure els altres, què deuen pensar... I, curiosament, no posem en dubte les conclusions que van marcant i que, de retruc, condicionen els nostres sentiments i les nostres conductes. Però, d’on venen aquests pensaments? Per què els experimentem com a “veritats”? Per què, en canvi, si les formula una altra persona podem posar-los en qüestió?" https://benestaremocional.blogspot.com/2018/02/la-valentia-daprendre.html
Senterada, Lleida |
Els pensaments negatius
són un company indesitjat en la majoria de casos. Els pensaments negatius viuen d’aprofitar les emocions negatives i connectar-se
de manera automàtica amb elles, fins que arribem a tenir la sensació de que
passem de la situació al pensament sense passar per l’emoció. Aquest procés s’anomena
fusió, el procés pel qual ja no diferenciem entre situació, emoció i
pensament, el procés pel qual ja no qüestionem els pensaments sinó que actuem
des de la certesa que són la veritat.
En el camp de la Teràpia
Cognitiva Conductual (vegeu, per exemple, https://benestaremocional.blogspot.com/2013/09/oberts-lexperiencia-conscients-del-que.html) hi ha una tècnica que s’anomena
Defusió
Cognitiva que es basa en identificar,
acceptar i deixar anar els pensaments negatius per la via de reconèixer el que
són: simplement pensaments. Es pot començar per identificar i
distanciar-nos dels pensaments simplement afirmant “Ara estic pensant que...”, cosa que provoca una primera distància
entre el pensament i el que som (basta que penseu en la diferència entre dir “Som una idiota” a “Estic pensant que som una idiota”; és passar de la fusió a provocar
una certa distància del pensament).
Steven
Handel en la seva entrada sobre aquesta tècnica (http://www.theemotionmachine.com/7-metaphors-for-cognitive-defusion-how-to-accept-and-detach-from-your-thoughts/?platform=hootsuite)
, proposa una sèrie de metàfores inspirades en l’anomenada Teràpia d’Acceptació i Compromís
. Una vegada que hem passat de seguir cegament els dictats del pensament, per
la via de dir sempre “Ara estic pensant
que...”, podem usar una d’aquestes imatges:
1.
Núvols
en el cel. Una de les metàfores més comuns per la pràctica de
la Defusió Cognitiva és la d’imaginar la
nostra ment com si fos el cel i els pensaments serien els núvols que anirien
passant, un darrera l’altra. Aquesta imatge subratlla el fet que els
pensaments NO són permanents i canviants. Com es diu popularment “tot espassa”, nous pensaments apareixen
i després desapareixen de la mateixa manera. Es tracta de no lluitar contra
ells, de donar temps perquè passin.
2. El corrent del riu. Una altra imatge de com funcionen les
nostres ments és la del corrent del
riu, de l’aigua movent-se, de la impossibilitat de banyar-se al mateix riu
ja que el corrent canvia contínuament. Tot passa i tot canvia. Tot està en un estat de flux, també els
nostres pensaments, com l’aigua que flueix pel corrent del riu. La ment
és el riu i els pensaments simplement flueixen a través d’ella. Simplement, s’ha
de deixar temps als pensaments per tal que acabin de passar.
3.
Passatgers
en un bus. En aquest cas t’has de visualitzar com si fossis el conductor d’un bus i cada pensament és un
passatger que puja i després baixa del bus. La millor part de l’exercici,
segons Handel, és que pots imaginar
una cara per cada un dels pensaments i pots visualitzar-te parlant amb ells i
interactuant amb ells. Després de fer això, basta que recordis que es tracta
només d’un passatger, en pla “Gràcies per
la informació, però aquest és el meu bus” o “Aquesta és la teva aturada, toca baixar ja!”.
4.
Bústia
de suggeriments. Pensa que la teva ment és una bústia de suggeriments. Està pensada per
ajudar-te i servir als teus interessos, però no sempre funciona bé. La ment va rebent sempre nous
pensaments/suggeriments, però no sempre s’han de prendre seriosament. Cada
pensament és el que és, simplement un suggeriment i només tu pots decidir fins
a quin punt s’ha de prendre en consideració. No pots controlar el que entra en la bústia, però ets lliure de NO
actuar en funció del que hi entra. El poder que tenim ve de la capacitat de
NO HAVER DE FER NI HAVER D’ACTUAR d’acord amb el que pensem.
5.
Drenatge
cerebral. Un altre gran exercici per treure poder als
pensaments és practicar una sessió d’escriptura per tal de fer una espècie de
drenatge. Tot el que necessites és dedicar-te
5-10 minuts a tu mateix@ i escriure tot el que et vingui el cap, sense filtrar
res, sense censurar res. És un sistema per tal de seguir el “flux de la consciència” i aconseguir
donar sortida als pensaments que s’hi queden enganxats, encara que no n’hagis
sigut conscient. La metàfora que Handel
aplica a aquest exercici és la de que els
pensaments queden embassats i que el drenatge permet alliberar l’obstrucció i
deixar que els pensaments flueixin. Això és molt adequat per fer al matí o
al vespre per tal d’ajudar a “buidar el
cap”. És una gran ajuda durant temporades en les que les preocupacions, les
ansietats o els estressors ens fan ruminar contínuament.
6.
Alimentant
els llops. Hi ha un conte d’un padrí que contava al seu nét
la història de la lluita que hi havia
entre dos llops. Un dels llops representa la llum, l’esperança i la
positivitat; l’altra, representa la fosca, la desesperança i la negativitat. El
nét demana, “I quin llop guanya?” i el padrí contesta “Guanyarà el que TU alimentis”.
Aquesta és una gran metàfora que ens demostra que som nosaltres els que donem
el poder als pensaments i triem els que no tindran poder. Encara que els
pensaments negatius vinguin, sempre podem triar no alimentar-los, no donar-los
energia i xuclar-los el seu poder i qualsevol control que puguin tenir sobre
nosaltres.
7.
Cremant
els teus pensaments. Un exercici divertit per tal de
superar els pensaments negatius i llevar-los el seu poder és cremar el
pensaments negatius. Agafa un tros de
paper i un llapis, llavors hi escrius 5-7 pensaments negatius que darrerament hagin
ocupat la teva ment. Llavors, agafa un encenedor i cerca un lloc segur per tal
de cremar el paper. Això no és tant sols una metàfora de la destrucció dels
pensaments negatius, sinó també un ritual que pot enviar un missatge al teu
cervell. El “foc” per ell mateix és
un potent símbol de canvi i transformació.
Així, tenim a mà 7 maneres de practicar la tècnica
de la Defusió Cognitiva. Si les tenim presents les podrem usar sempre que ens sentim atrapats en els nostres
pensaments negatius i, gràcies a la pràctica, aprendrem a identificar aquestes
situacions cada vegada més aviat.
L’avantatge d’aquestes metàfores és que ens permeten
agafar perspectiva i deixar d’identificar-nos amb el que ens passa pel cap. D’aquesta
manera, aprendrem a no agafar-nos massa
seriosament els pensaments negatius i aconseguirem veure’ls com el que són,
elements que simplement apareixen i desapareixen de la nostra ment.
Tria
la metàfora que més t’agradi i practica-la. Tingues
paciència durant 3 setmanes i consolida-la durant 6-8 setmanes i aprendràs a
tenir una altra relació amb el que et va passant pel cap.
Bona pràctica!
PS. Si imagines el corrent del riu, pots imaginar també que hi ha un arbre al que li cauen les fulles i van a parar a l'aigua. Practica deixar cada pensament que et vingui al cap sobre la fulla que es deixa dur pel corrent de l'aigua. El pensament se'n va amb la fulla que flueix sobre l'aigua del corrent. Fixa't en com se'n va, en com desapareix. Segueix així amb cada pensament que et vingui al cap.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada