El que he après els darrers 10 anys de la meva vida

"Estimat Kiko, en set anys passen moltes coses i la vida no té contemplacions, segueix com ha de seguir i passa el que ha de passar. La lliçó del pare de que la vida ve i tu el que pots fer és mirar d’encarar-la de la manera més digna possible ha estat la tercera gran lliçó. Jo pensava que la sabia, però no, encara no m’havia trobat amb les proves que farien que l’aprengués definitivament. La filosofia estoica, amb el seu èmfasi sobre l’acceptació de que sobre la majoria de coses no tenim el control, ha esdevingut un principi a la meva vida. I ha fet que em concentrés més en ser-hi pels que estim, en viure amb una connexió el més autèntica possible amb els altres..." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/08/7-coses-que-he-apres-des-que-no-hi-ets.html

"Tota por es pot desactivar per la via d’acceptar-la. Per això, la majoria de vegades, no queda més remei que agafar distància del que ens ha passat per tal de poder veure les coses des d’una altra perspectiva i començar a deixar enrere els patrons o esquemes mentals antics. Es tracta d’aprendre a acceptar la por com a part de la vida i així transcendir-la, poder obrir-nos a noves experiències. Després, però, sempre ens vindrà una altra tasca: aprendre les passes que fan possible que es doni una bona relació." https://benestaremocional.blogspot.com/2016/09/lart-destimar.html

No puc deixar de pensar que he viscut 10 anys més que el meu germà petit. Ell es va morir als quaranta-quatre, sense avisar, en un moment en què semblava tot anar la mar de bé. No va tenir temps de dir adéu, ni de dir com volia que organitzéssim el seu funeral, ni què volia que féssim amb les seves coses...

Durant aquests darrers deu anys de la meva vida he de dir que, a pesar de les desgràcies i del dolor, he viscut intensament, he experimentat i conegut coses noves, ha canviat la relació amb la gent que estim, han canviat les relacions amb la família, he conegut nous amics, he deixar gent pel camí... I, tot això, ha passat mentre pensava en què estava en una etapa de privilegi, vivint unes coses que el meu germà no viuria mai, sense deixar de pensar en com ho experimentaria ell...

Què puc dir de tot això? Suposo que el primer és manifestar que els que no hi són, hi són en la seva presència/absència. I, després, intentar aportar alguna cosa que serveixi a algú que no ha pensat en la fragilitat de l'existència... Si hagués de dir 10 coses que m’agradaria que tinguéssim en compte sempre serien aquestes:

1.- El final importa.

Prepara’t, ajuda als teus familiars a preparar-lo. Sé que això sona molt estrany, i tal vegada fora de lloc. Com s’explica a aquesta web dedicada al tema (vegeu https://theconversationproject.org/), mai pensem que ens hi hem de veure, però tots hi arribem a passar d’alguna manera o altra. La meva experiència aquests darrers 10 anys m’ha fet veure que per morir tranquil, i que la gent que t’envolta estigui prou sencera per acompanyar-te, necessitem tenir aquestes converses. Quan miro enrere, veig que les pautes que ens va marcar en Pere (un camí que ja havia fet abans el nostre pare) són les que es poden llegir en aquest document (https://theconversationproject.org/wp-content/uploads/2017/02/ConversationProject-ConvoStarterKit-Spanish.pdf). Mira’l.

2.- La gent que t’envolta fa el que pot.

Tingues clar que hi haurà gent a la que les coses que et passin li vindran grans. No és res personal (recorda les “quatre i”, https://benestaremocional.blogspot.com/2014/07/les-grans-arrels-del-mal-ignorancia.html ). Sé que és difícil pensar així en mig del dolor per una pèrdua i de la decepció pel suport deficient que et donen, però la realitat és aquesta, la gent fa el que pot o el que sap. Quan llegeixes el que diuen els experts sobre com ajudar a qui està passant per un dol (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/02/es-pot-recorrer-la-rabia-en-comptes.html ), te n’adones que hi ha molta gent que no sap fer el que s’ha de fer. Així és la vida. Accepta-ho i segueix endavant, dóna’t temps per assumir la pena i perdona el que hagis de perdonar, encara que això suposi allunyar-te d’aquestes persones.

3.- Cuida’t.

La calma que puguis sentir al teu cos és l’aire que et permet seguir amb una vida plena, passi el que passi. Dóna’t el temps que necessitis per a cuidar el teu cos. Recorda sempre la importància de l’exercici físic (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2012/12/la-importancia-de-les-rutines-i-iii.html ).

4.- Tingues converses profundes.

Enmig de l’esforç de seguir amb les teves rutines, tingues converses que et facin ressonar amb l’altra persona. Recorda que les connexions profundes són una font de vida, literalment (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/11/parlem-amb-profunditat.html ). Arrisca’t a ser vulnerable, a mostrar les teves debilitats. Això et farà lliure, deixaràs de tenir por de que es “descobreixin”, de que juguin en contra teva.

5.- Obre’t a aprendre coses noves.

El món és gran. El cervell ens permet aprendre coses noves i, així, viure de manera intensa. No perdis l’oportunitat de practicar amb la veu, de practicar amb el cos, de moure’t de maneres diferents, viatja... El ioga per mi, per exemple, ha sigut una nova finestra al meu cos, a les meves emocions, a la meva tranquil·litat (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/11/la-forca-del-ioga-o-enhorabona-atzahara.html )...

6.- Aprèn a parar quan no pots més.

Respira (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/11/respira.html ). No deixis que les emocions negatives marquin la teva agenda. I, per això, simplement has de guanyar el teu espai mental, reconquerint la calma. La majoria de coses que ens preocupen a la llarga resulten no ser massa importants...El meu pare, les darreres setmanes de la seva vida, em contava que passem tota la vida preocupats per coses pràctiques i ens oblidem del que realment és important: “estar pels que estimem, expressar el nostre amor, agrair el que tenim”. Per tant, quan creguis que no pots deixar de pensar en una cosa que creus molt important, respira, calma’t, desconnecta... Com diu la frase zen, “l’herba creix sola”. O, en bon mallorquí, “tot espassa”.

7.- Passa temps amb els que estimes.

Però de veritat, no només fent el que sempre feu. Aneu a un lloc nou, tingueu experiències noves, participeu en jocs de preguntes (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/01/proximitat-emocional-i-enamorament.html )...La vida passa aviat. Els anys volen. No val la pena quedar-se enganxats en el que voldríem dels altres. Aprèn a acceptar a les persones que estimes tal i com són. No deixis que les teves expectatives marquin la vostra relació. Ja sé que ens agradaria que els pares o els fills o els amics o els germans fossin d’una determinada manera, però la gent és el que la seva genètica, les seves circumstàncies i les seves capacitats les permeten ser. Així de simple. Accepta-ho. Deixa de donar lliçons i aprofita el temps i l’energia disponibles.

8..- Aprèn a acceptar que la majoria de coses no estan sota el teu control.

Sigues tot l’estoic que puguis (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/05/la-joia-de-viure-dels-estoics_13.html ). Sigues conscient de que no podem tenir el control total de les malalties, la mort, les pèrdues, la sort, la dissort, l’èxit... Aprèn a trobar la distància des de la qual la vida es vegi de la manera més realista possible.

9.- Frueix dels petits moments.

Passa més temps a la natura. Estima més els verds i els blaus (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/12/els-regals-que-ens-fa-la-natura.html ). Camina. Mira amb tota l’atenció que tinguis disponible. Sent la meravella del teu cos, dels teus sentits, del lloc on vius, del moviment, de la conversa, del silenci...Alimenta els teus sentits. Mira atentament. Escolta atentament. Olora atentament. Sent atentament...

10. Dóna les gràcies per cada dia que passa.

Cada dia, recorda els que ja no hi són, el que vas compartir, el que et van regalar...Cada dia, agraeix que ets aquí, que hi ha gent que t’estima, que hi ha gent que vol acompanyar-te a passar un dia més. Dóna el que puguis. Comparteix el que puguis.

I, recorda: el meu germà volia viure el que ara nosaltres tenim el privilegi de viure...

Moltes gràcies.