"Dolly Chugh, després d’estudiar
la conducta social de milions de persones, explica com les limitacions de processament del nostre cervell sumades a la
“necessitat” de sentir-nos “bones persones” fa que, en moltes ocasions, ens
deixem dur pels prejudicis i per conductes d’una ètica dubtosa per a després,
simplement, posar-nos a la defensiva i justificar-nos" https://benestaremocional.blogspot.com/2018/11/linfern-esta-empedrat-de-bones.html
En una ocasió
vaig llegir que la majoria de mal es fa per ignorància, inconsciència o
incompetència. Jo hi afegiria una altra “i”: inèrcia. En la gran majoria de
casos no hi ha una altra “i” que, normalment, quan som les víctimes de la malifeta
donem per suposada: la mala intenció.
Encara que en el
moment del malestar tenim tendència a pensar que les males intencions dels
altres són la causa del nostre patiment, si apliquem el sedàs de pensar en les
vegades que nosaltres mateixos ocasionem dolor sense tenir-ne cap intenció, podem arribar a
concloure que el problema viscut, en la majoria de casos, no té a veure amb la
intenció. Com diu la dita, l’infern està empedrat de bones intencions. O, com
deia el padrí de la meva amiga Eulari als seus més de 90 anys: “nines, si heu
de tenir por de que algú us faci mal, teniu por d’un curt. A un dolent el veus
venir. A un curt, no. I sempre et guanyarà”.
En les relacions
properes, les primeres “i”, ignorància i inconsciència, i l’última, inèrcia, són
les que fan més mal. Les bones relacions només són possibles gràcies al respecte i aquest prové, bàsicament, de la comprensió i de la confiança. Però els humans, com explica en Giorgio Nardone en el seu
llibre “Psicotrampas” tenim tendència a atribuir als demés les nostres
percepcions i conviccions i esperem dels altres les nostres mateixes accions i
reaccions. Quan ens hem fet una idea del que és just i hem elaborat una sèrie
de valors que hem de respectar perquè han demostrat la seva importància pel
benestar, en funció de les pròpies experiències, passa a ser molt difícil
imaginar altres maneres alternatives de pensar i gestionar la vida. En aquests
casos, el comportament inesperat dels demés ens pot portar a sentir una gran
desil·lusió. Els altres, però, segueixen moltes vegades ignorant el perquè del nostre malestar.
En certa manera,
som víctimes de les nostres expectatives errònies, no solament respecte als
demés i a com funciona el món, sinó també pel que fa a nosaltres mateixos. Ens
costa adoptar punts de vista alternatius al que usem per defecte. I els
esquemes de valoració de la realitat que tenim es basen no en la raó, sinó en
l’emoció del moment i en el que hem viscut al llarg de la nostra vida.
Diu Nardone que
per a sortir d’aquesta psicotrampa és necessària una actitud mental que eviti
la seva formació, és a dir, és necessari observar la realitat a través de la
mirada dels demés i no sols des dels que sentim més a prop. Sobretot, es tracta
d’evitar caure en la trampa de creure que la pròpia perspectiva és l’única i la
millor.
La veritat és
que una de les coses que repeteixo més quan treballo és que, en la majoria de
casos, el que volem és fer les coses bé. En la majoria de conflictes, no hi ha
intenció de fer mal. O, si n’hi ha, és més fruit de l’emoció del moment que
d’una intenció conscient i planificada. El que passa és que quan donem la
nostra visió del problema com a universal, sense tenir-ne cap intenció, passem
a estar molt a prop del que són faltes de respecte.
L’empatia i la
reflexió poden ser la porta que ens permeti superar les nostres “i” i entendre
les dels demés (vegeu l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/05/les-bones-relacions.html i també http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/01/es-lempatia-la-porta-cap-lagraiment.html).
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada