Tots coneixem
persones que acompleixen els criteris d’un episodi depressiu. Les persones que el pateixen es troben amb un
estat d’ànim deprimit extrem que dura com a mínim dues setmanes i inclou
símptomes cognitius (com sentiments de poca vàlua i indecisió) i funcions
físiques alterades (per exemple, patrons de son alterats, canvis significatius
de gana i de pes o una pèrdua d’energia molt notable) fins al punt de que la
més lleugera activitat o moviment exigeix un esforç molt gran. L’episodi
s’acompanya generalment d’una marcada pèrdua d’interès i de la capacitat
d’experimentar qualsevol plaer de la vida, incloses les interaccions amb la
família o els amics i els assoliments laborals o escolars.
Segons l’OMS, la
depressió és la principal causa de discapacitat. En l’actualitat, uns 121
milions de persones pateixen depressió i la càrrega que representen els
trastorns depressius esta augmentant. A Espanya la prevalença de la depressió
es d’un 10 % de la població i afecta a quasi 4 milions de ciutadans. Per cada
home amb depressió, ens trobem amb dues dones que acompleixen els criteris.
Siddhartha
Mukherjee explicava que, en el fons, la clau
de la sortida dels estats d’ànim depressius està en retrobar la capacitat de
tornar a entrar en acció, quan el nostre humor negatiu ens porta a no
actuar (vegeu la revisió sobre les bases de la depressió a
http://www.nytimes.com/2012/04/22/magazine/the-science-and-history-of-treating-depression.html?pagewanted=all&_r=0).
El mateix explicava Richard Davidson en el seu nou llibre sobre els
estils emocionals (vegeu l’entrada del 7 de juny de 2012, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/06/dimensions-dels-estils-emocionals.html):
les teràpies que funcionen es basen en trobar la manera per la qual una
persona deprimida torni a posar-se en contacte amb activitats positives.
Aquestes teràpies són de la família de l’anomenada Activació Conductual (vegeu l'entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/09/oberts-lexperiencia-conscients-del-que.html).
En l’Activació Conductual es considera que s’ha
d’adoptar una perspectiva contextual. Des d’aquesta perspectiva, la major part
de la conducta de la persona deprimida esdevindria un patró d’evitació per tal
d’afrontar les conseqüències de trobar-se amb ambients caracteritzats per
baixos nivells de reforçament positiu o alts nivells de control aversiu. Aquest
patró evitatiu i els problemes secundaris associats es consideren un objectiu a
tractar guiant la persona cap a un augment d’activitat que la posi en contacte
amb reforçaments positius. Un altre dels objectius a tractar són les rutines.
Es considera crucial la seva importància, ja que les rutines ens permeten una
sincronia entre els aspectes biològics i els socials.
Les estratègies
principals són: marcar metes, fer auto/observacions, registres, aplicar
tècniques de resolució de problemes, fer una assignació gradual de tasques i,
per altra banda, centrar-se en les conseqüències funcionals de les conductes
d’evitació i la ruminació.
En un article sobre una varietat d’aquesta teràpia, Edward R. Watkins
presenta un programa que es centra, principalment, en aquest darrer element: la
ruminació. Com assenyalava Susan Nolen-Hoeksema (vegeu l’entrada del 12
d’abril de 2014, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/04/les-dones-la-ruminacio-i-la.html), la ruminació està implicada en l’inici i el
manteniment de la depressió i, inclús, la ruminació depressiva (entesa com la
focalització persistent en les pròpies emocions negatives i en les seves causes
i conseqüències) prediu la probabilitat, severitat i duració de la depressió.
A més, els
estudis de Watkins semblen indicar que hi ha distints tipus de ruminació, amb
diferents propietats funcionals i conseqüències: un estil útil caracteritzat
per un pensament concret, centrat en el procés i específic i un altre
desadaptatiu i inútil que es basa en un pensament abstracte i avaluador. Aquest
darrer, suposa demanar-se “per què?” i focalitzar en l’avaluació dels
significats i implicacions dels sentiments i de les dificultats. L’estil
abstracte de ruminació augmenta els records generals, dificulta la resolució de
problemes i fa que hi hagi més autojudicis negatius.
Per altra banda,
l’estil concret de ruminació es caracteritza per demanar “com?”, centrant el
focus sobre els detalls específics contextuals dels sentiments i les dificultats. Aquest estil fomenta la resolució de
problemes. L’objectiu, doncs, serà canviar l’estil abstracte pel concret,
gràcies a l’ajuda de l’anàlisi funcional. Es tracta de registrar:
a) la
ruminació (si és abstracte o concreta),
b) les conductes associades (per
exemple, la procrastinació, l’evitació o la resolució activa de problemes) i
c)
les conductes anti-ruminatives, que suposen la implicació activa en tasques.
Aquesta anàlisi detallada de context i funció serveix, després, per ajudar als
pacients a reconèixer els signes d’alarma de la ruminació, desenvolupar
estratègies alternatives i plans de contingència (per exemple, relaxació o
assertivitat) i a desmuntar les contingències ambientals i conductuals que
mantenen la ruminació (per exemple, canviant les rutines).
La teràpia proposada per Watkins utilitza exercicis d’imaginació i
experiments conductuals dissenyats per a facilitar el canvi cap a un estil de
pensament més concret. En primer lloc, es tracta de recrear amb el màxim de
detall possible estats en els que funcionem amb l’estil concret, com els casos
en els que ens sentim completament absorts en una activitat (fluir, vegeu l'entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/04/aprendre-fluir.html) o
experiències en les que hem sentit compassió cap a nosaltres mateixos o cap a
altres persones. En els experiments conductuals, per altra banda, es tractaria
de posar en marxa conductes alternatives a la ruminació negativa, una vegada s’ha
detectada (per exemple, relaxant-nos o comunicant-nos de manera assertiva).
Acabem
amb la ruminació!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada